Gaites llunyanes

Un viatge a Edimburg m'ha perm¨¨s viure moments d'intensitat ¨¨pica. All¨¤ sempre ¨¦s Braveheart, en contrast amb aquests moments d'anticl¨ªmax del proc¨¦s. I ¨¦s que s¨®c un apassionat de les gaites, els tambors i les faldilles (dels regiments escocesos). M'he fet gran (¨¦s un dir) amb les gestes dels fero?os i temuts highlanders, els guerrers reclutats a les terres altes del pa¨ªs acostumats a carregar old clan style i que han donat alguns dels millors soldats de la hist¨°ria, no nom¨¦s als escocesos, sin¨® tamb¨¦ a l'ex¨¨rcit brit¨¤nic (Tim Newark en el seu indispensable Highlander, the story of the highland soldier, 2009, recomanat pel mateix Bernard Cornwell, assenyala com de sovint, fins i tot a Culloden, es barallaven highlanders?als dos b¨¤ndols: com en totes les bones fam¨ªlies).

En parlar d'¨¨pica penso en el sergent James Campbell, a qui ¨²nicament la p¨¨rdua del bra? esquerre per una bala de can¨® li va impedir seguir matant francesos amb la seva espasa a Fontenoy (ja era el des¨¨!) o els sis valents del 93¨¨ que van aconseguir sengles creus Victoria aquell dia salvatge a la Resid¨¨ncia de Lucknow mentre el regiment carregava contra els sipais?("You, bloody murderers!") amb els seus vuit gaiters al capdavant tocant On with the Tartan. Menys coneguda ¨¦s la terrible experi¨¨ncia dels highlanders del 73¨¨ presoners a les masmorres de Tipu Sultan a Seringapatam, que van ser circumcidats en massa per for?a i en condicions poc higi¨¨niques (sembla que?els perpetradors ni tan sols es van rentar les mans).

Els presoners de Tipu Sultan van ser circumcidats en massa per for?a

Es poden imaginar, amb aquestes coses al cap i a la retina encara els monuments a Walter Scott, Livingstone i els caiguts de la Black Watch a la guerra b¨°er, amb quin entusiasme vaig rebre a Edimburg la not¨ªcia que la meva visita de tot just 24 hores coincidia amb la celebraci¨® del Grand Tattoo, l'espectacular parada militar que se celebra al fam¨®s aix¨ª anomenat gait¨°drom, a l'esplanada d'acc¨¦s al castell. D¨¦u existeix, em vaig dir, abans de saber que les entrades estaven exhaurides i a la revenda costaven un rony¨®. Un altre s'hauria desanimat, jo no. I menys despr¨¦s de topar de cara a Jeffrey Street amb The Regimental Store, la botiga que subministra roba i efectes els militars i on vaig comprar compulsivament regals inoblidables per a amics com l'editor Daniel Fern¨¢ndez, que sembla que hagi nascut portant el glengarry.

Saltant-me el sopar i diverses obligacions vaig anar a les portes del gait¨°drom confiat que els preus de la revenda baixarien. Vaig acabar pagant 60 euros per una localitat de general i vaig c¨®rrer cap on ja sonaven les gaites. Despr¨¦s de molestar tothom vaig seure en una de les altes graderies i em vaig adonar, amb pena, que tothom anava molt abrigat, fins i tot amb barbour i mantes mentre jo vestia encara d'estiu.

Disposat a passar una estona d'apassionada grandesa, em va sorprendre presenciar un benintencionat xou multicultural (East meets West), que inclo?a balls indis de Bollywood ¨Cem vaig dir que seria una al¡¤lusi¨® al setge de Seringapatam¨C i xinesos (Lotus Dragon Dancers). Afortunadament, llavors van desfilar els gurkas i, per a la meva alegria, es va efectuar un tan sentit com espectacular homenatge a la Royal Air Force (RAF) amb motiu del 75¨¨ aniversari de la Batalla d'Anglaterra.

Vaig acabar d'escalfar-me en la freda nit amb la gran parada final dels regiments escocesos, tot pipes & drums, amb m¨¦s revolada de faldilles de quadres que la sortida de classe de les teresianes. Vaig recordar oportunament els meus ve?ns previsors ?¨Ca qui els havia agafat una mica de manta¨C la frase d'aquell major dels highlanders inclinat sobre un orinal: ¡°Uneix-te a un regiment highland, nano. El kilt no t¨¦ rival per a la fornicaci¨® i la diarrea¡±. Van fer veure que no entenien el meu angl¨¨s.

Vaig acabar d'escalfar-me amb la gran parada final dels regiments escocesos

Quan tothom es va posar dret vaig pensar que l'espectacle s'havia acabat, per sort, perqu¨¨ ja em sortien penellons a les mans. Per¨° va resultar que era perqu¨¨ interpretaven el God save the Queen. Vaja, em vaig dir, aqu¨ª no xiulen l'himne del contrari.

L'endem¨¤ vaig visitar el castell, que inclou el National War Museum of Scotland i diversos museus regimentals i ¨¦s un parc d'atraccions per als que creuen en gestes i herois. Em vaig entusiasmar tant que gaireb¨¦ perdo l'avi¨®. No els detallar¨¦ les espases ¨Cuna?claymore com la que fa servir Liam Neeson/Rob Roy per partir en dos el brivall Archibald/Tim Roth¨C, piques, faldilles i gaites hist¨°riques, i altres coses sorprenents que vaig veure (una bandera de senyals de la guerra zulu!). Si ¨¦s que estava (dissecat) fins i tot Bob, el gos dels Scott Fusiliers que perseguia bales de can¨® a Inkerman, i la pe¨¹lla de l'elefant del 78¨¨ de highlanders, mascota que va viure al castell i a qui cuidava el notable bevedor James McIntosh, home i paquiderm bevent junts, el segon ficant la trompa per la finestra de la cantina, aqu¨ª mateix.

Ah, els highlanders, quins paios! Vaig recordar la dita "12 highlanders i una gaita fan una rebel¡¤li¨®" i me'n vaig anar corrent i cantant "Scottish by birth, British by law, Highlander by the grace of God".