Espanya goleja Luxemburg, per¨° perd Morata i Silva

Va guanyar Espanya i Piqu¨¦ gaireb¨¦ es redimeix. Dos partits, un al camp i un altre a la graderia. A la praderia, la selecci¨® va certificar el seu dotz¨¨ gran campionat consecutiu, tr¨¤nsit nom¨¦s superat per Alemanya, fet que revaloritza el futbol espanyol, un fix en mundials i Eurocopes des del 1994 i amb tres cims reeixits ben recents.

La propera parada, a Fran?a 2016. All¨¤ anir¨¤ un equip que sembla haver tancat la transici¨® traum¨¤tica despr¨¦s de l'¨²ltim espant mundialista i que davant de Luxemburg va deixar petjades interessants. Per exemple, la desimboltura de Bartra en una posici¨® de guaret en aquest corrent favorable a l'acaronament estilista a la pilota, l'enlla? de Morata, que malgrat la carrosseria de grandol¨¤s congenia de meravella a la Roja de baix centre de gravetat i l'instint depredador d'Alc¨¢cer. Diego Costa t¨¦ alg¨² que jugui i golegi per ell.

Actiu i punxant, l'ariet del Juventus va haver de ser socorregut pels portalliteres al cap de mitja hora i va haver d'anar a l'hospital amb el xoc en joc. Contratemps similar al de Silva als cinc minuts, quan es va endur un estacada de Gerson. No va ser l'¨²nic que va gratar turmells. L'¨²nic senyal de Luxemburg van ser els tacs afilats.

La cornada a Silva va retardar l'entrada d'Espanya al partit, desconcertada pel succ¨¦s. En espera d'agafar ritme, els focus es van girar a les tribunes de Las Gaunas, on no va faltar la xaranga i pandereta que ja per costum es dedica a Piqu¨¦. A La Rioja, la fira va ser taurina: divisi¨® d'opinions, xiulets per aqu¨ª, aplaudiments i aclamacions per all¨¤. Pel cam¨ª, el defensa gaireb¨¦ es deixa una costella en un encreuament decisiu davant d'un davanter adversari. Sigui o no passatgera la moda, aqu¨ª estar¨¤ Piqu¨¦, un valor segur i incondicional d'aquesta Espanya divis¨°ria. Al camp no hi ha fissures, amb m¨¦s o menys encert preval l'esperit gremial i el grup busca com ressetejar-se rumb a Fran?a.

Davant de Luxemburg, Espanya va ser un equip amb sort. En un duel sense gaire pedigr¨ª i empipador per les mossegades rivals, el millor va arribar quan es va sobreposar a l'atropellament a Silva. Amb l'infal¡¤lible peritatge de Busquets, la productivitat de Cesc i Cazorla per les zones interiors i el desplegament maratoni¨¤ de Juanfran i Alba a les ribes, la Roja a poc a poc va collar el r¨²stic conjunt luxemburgu¨¨s.

Al punt final, Morata, que no ¨¦s un ariet diana, sin¨® davanter-jugador, capa? pels rondos i amb ast¨²cia per als desmarcatges. No ¨¦s un blanc fix per als centrals, juga, s'associa. Com a evid¨¨ncia, la millor combinaci¨® de la nit, una simfonia a un toc entre Cesc, Pedro i el mateix Morata. El madrileny no es va encegar amb la porteria com tants davanters subsidiaris del gol, sin¨® que va enfilar Cazorla, la rematada del qual va fer bategar el travesser. Un xut creuat del mateix Morata se'n va anar per un dit poc despr¨¦s. En el seu ¨²ltim intent golejador es va esfondrar sense remei, retor?at de dolor.

A les baixes de Silva i Morata, Espanya va trobar alleujament en el gol de Cazorla, prop del descans, despr¨¦s d'una bona intervenci¨® de Juanfran, ventilador incessant per la banda dreta. Fran?a ja era a la vista, quedava tramitar el segon acte, en el qual Alc¨¢cer, substitut de Morata, va copar l'escena amb dos punts. Aquest noi ¨¦s un pigall del gol, un pillet. Ja ha fet sis dianes en nom¨¦s nou partits internacionals. Els ca?a de qualsevol manera, ja sigui despr¨¦s d'una excel¡¤lent passada de Cesc o de rebot, com despr¨¦s d'una aventura de Jordi Alba per l'esquerra. Per Alc¨¢cer, el gol ¨¦s una forma de vida. Mai ho va ser per Cazorla, que va repetir i va evocar per quarta vegada en la jornada aquell memorable ress¨° del passat: "Gol a Las Gaunas". Nom¨¦s va faltar un altre cant golejador per a Piqu¨¦ i menys dolor en Silva i Morata.