Ortega davant el jutge: ¡°Assumeixo la responsabilitat d¡¯organitzar el 9-N¡±
La consellera d¡¯Ensenyament es nega a respondre a la Fiscalia. Artur Mas tampoc ho far¨¤
¡°Assumeixo la responsabilitat de l¡¯organitzaci¨® del proc¨¦s participatiu del 9 de novembre, tant pel que fa als meus actes personals, com pels dels meus subordinats¡±. Amb aquestes paraules ha acabat Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, la seva declaraci¨® com a imputada davant el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya. En una breu compareixen?a, de tot just una hora, Ortega ha defensat que va actuar sempre ¡°amb respecte a la legalitat¡± i que no ¨¦s ¡°conscient d¡¯haver desobe?t¡± cap resoluci¨®.
El Tribunal Constitucional va prohibir la consulta alternativa organitzada per la Generalitat el 4 de novembre, cinc dies abans de la seva celebraci¨®. Ortega ha explicat davant el jutge instructor que ni ella ni el seu departament van rebre ¡°cap requeriment, recordatori ni aclariment de les resolucions de suspensi¨®¡±. L¡¯exvicepresidenta ha defensat que la consulta alternativa va ser posada en mans dels voluntaris, que estaven ¡°informats¡± i tenien ¡°tasques assignades¡±.
Ortega ha preferit no contestar a les preguntes de la Fiscalia pel seu canvi de criteri sobre la consulta del 9-N. En declaracions als mitjans despr¨¦s de la compareixen?a, ha agra?t les ¡°mostres de suport¡± rebudes a les portes del Palau de la Just¨ªcia.
L¡¯exvicepresidenta ¨Cva abandonar el c¨¤rrec despr¨¦s de la ruptura entre Converg¨¨ncia i Uni¨®¨C va oferir una confer¨¨ncia de premsa el 9 de novembre per informar sobre els resultats de la consulta. Ortega ha defensat que es tractava nom¨¦s d¡¯informar els ciutadans en una ¡°jornada hist¨°rica¡± i ha negat que aquella declaraci¨® sigui ¡°constitutiva de desobedi¨¨ncia¡±. El magistrat tamb¨¦ ha preguntat sobre la p¨¤gina web que el Govern havia engegat (participa2014.cat) abans del veto del Constitucional. Ortega ha aclarit que el web va quedar inactiu a partir del 4 de novembre i que si no es va eliminar va ser perqu¨¨ t¨¨cnicament era molt complex fer-ho, ja que estava allotjat en servidors de diversos pa?sos per evitar atacs inform¨¤tics.
Pel mat¨ª, la consellera d¡¯Ensenyament, Irene Rigau, s¡¯ha desvinculat davant el tribunal de l¡¯organitzaci¨® de?la ocnsulta. En la seva declaraci¨® com a imputada, Rigau ha atribu?t el pes de la consulta sobre la independ¨¨ncia als ¡°40.000 voluntaris¡± que van intervenir en el proc¨¦s. En una breu compareixen?a, de tot just una hora, la consellera s¡¯ha mostrat sorpresa pels delictes que se li atribueixen i s¡¯ha negat tamb¨¦ a respondre a les preguntes de la Fiscalia pel mateix motiu que Ortega.?
Rigau i Ortega, entre aplaudiments
Rigau ha anat a declarar acompanyada de tot el Govern i ha rebut el suport d'un miler de persones que l'han rebuda amb aplaudiments i crits d'independ¨¨ncia. La consellera en funcions ha arribat al tribunal passades les 9.30 del mat¨ª, una mitja hora abans de l'hora prevista per a la declaraci¨®. A l'entrada tamb¨¦ l'esperaven bona part dels diputats electes de Junts pel S¨ª, incl¨°s el cap de llista, Ra¨¹l Romeva. Mentrestant, el miler de persones concentrades han cantat Els segadors i L'estaca, de Llu¨ªs Llach. Els concentrats han reivindicat la legitimitat de la consulta i han mostrat la seva solidaritat amb els c¨¤rrecs imputats: "El 9-N som tots". De la mateixa manera ha estat rebuda l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, que ha arribat a les 15.41 hores.
L'extens dispositiu de seguretat desplegat pels Mossos d'Esquadra ha dividit en dos el passeig de Llu¨ªs Companys, seu del TSJC. D'una banda, al costat de la fa?ana, el lloc s'ha reservat als c¨¤rrecs institucionals i la premsa. De l'altra, darrere de les tanques de protecci¨® i al costat de la carretera ¨Cels conductors que han fet sonar el cl¨¤xon tamb¨¦ han estat aplaudits¨C, el p¨²blic.
L'arribada al TSJC dels representants del sindicat ultra Manos Limpias ¨Cque va impulsar la querella contra Mas i dirigeix l'acusaci¨® popular en la causa¨C ha despertat una onada d¡¯esbroncades i insults. Tamb¨¦ s'ha endut una dura reprimenda el l¨ªder d¡¯Uni¨®, Ramon Espadaler, que ha estat rebut amb crits de ¡°botifler¡± mentre atenia els mitjans. Des de la zona del p¨²blic gaireb¨¦ no se'l podia veure. ¡°Botiflera, botiflera!¡±, etziba un home de baixa al?ada que sost¨¦ una estelada. A qui crida? ¡°Ah, no ho s¨¦, no veig res¡ He vingut a donar suport i dic el que calgui¡±, diu rient.
Un home amb barba que porta una armilla verda de l'organitzaci¨® (Ara ¨¦s l¡¯hora) arremet amb virul¨¨ncia contra Manos Limpias. ¡°Ells poden cremar una estelada quan vulguin, per¨° si cremes tu una espanyola, et denuncien¡ Aix¨ª entenen ells la democr¨¤cia. Per¨° ja ho canviarem, aix¨°, ja... ¨¦s q¨¹esti¨® de temps¡±.
A preguntes del magistrat Joan Manel Abril, la titular d¡¯Ensenyament ha negat que el seu departament don¨¦s instruccions als directors d¡¯instituts perqu¨¨, el 9 de novembre del 2014, cedissin els centres com a locals de votaci¨®. Rigau ha adm¨¨s que responsables del seu departament van fer dues reunions (el 16 i el 20 d¡¯octubre) amb els directors, per¨° ha reiterat que van ser informatives. ¡°Els vam informar que hi havia la jornada de participaci¨® i que el funcionament seria a trav¨¦s dels voluntaris¡±.
Rigau ha comen?at la seva declaraci¨®, passades les 10 hores, amb una breu reflexi¨® en la qual ha traslladat la seva perplexitat per veure¡¯s sotmesa a un proc¨¦s judicial. La Fiscalia li atribueix els delictes de desobedi¨¨ncia, prevaricaci¨®, malversaci¨® i usurpaci¨® de funcions. Rigau ha defensat que es va limitar a ¡°complir un mandat del Parlament¡± i que no tenia ¡°const¨¤ncia d¡¯haver desobe?t cap ordre¡± del Tribunal Constitucional. Rigau ha especificat, de fet, que ella personalment no va rebre cap ordre. L'¨²nic que ho va fer, ha dit, va ser Mas (tamb¨¦ imputat), per¨° en cap cas era una ¡°ordre taxativa¡±.
La Generalitat va comen?ar a organitzar un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia fins que, el 29 de setembre, el Tribunal Constitucional el va vetar. ¡°En aquell moment vam parar m¨¤quines perqu¨¨ va quedar susp¨¨s¡±, ha explicat al jutge, segons fonts presents a la declaraci¨®. El 14 d¡¯octubre, Mas va anunciar que s¡¯engegava un ¡°proc¨¦s de participaci¨®¡± per con¨¨ixer l'opini¨® dels catalans sobre la independ¨¨ncia.
Rigau ha recordat al magistrat que aquest proc¨¦s de participaci¨® era una cosa ¡°molt diferent¡± de la consulta original i ha afegit que a Madrid reien¡± de la nova consulta en equiparar-la amb una ¡°botifarrada¡±. Aquestes mofes, ha afegit la consellera, proven que la consulta alternativa era una cosa molt diferent. El magistrat li ha preguntat per qu¨¨, si el veto del Constitucional a aquesta nova iniciativa es va produir el 4 de novembre, el Govern no la va frenar. Rigau ha seguit en la mateixa l¨ªnia argumental: el proc¨¦s funcionava amb voluntaris ¨C¡°jo mateixa vaig ser volunt¨¤ria¡± ¨C i, a m¨¦s, l¡¯Executiu de Mas havia presentat un recurs de s¨²plica que no s¡¯havia resolt.
La compra d¡¯equips inform¨¤tics tamb¨¦ ha ocupat una part de l¡¯interrogatori. Rigau ha aclarit que els ordinadors utilitzats per gestionar el 9-N ¡°ja estaven prevists¡± per a necessitats docents i que actualment s¡¯estan fent servir a les aules de les escoles catalanes. Nom¨¦s es van cedir aquell dia, puntualment i sense incid¨¨ncies, per organitzar la votaci¨®.
Rigau ha citat, sense que l¡¯hi preguntessin, les presumptes pressions rebudes per part d¡¯una directora d¡¯institut de l¡¯Hospitalet de Llobregat. La directora es va negar a obrir el centre. La consellera ha negat qualsevol pressi¨® i ha dit que el fet que aquest centre no s¡¯obr¨ªs tamb¨¦ prova que no hi va haver ordres ni directrius als directors.
La nodrida representaci¨® de la Fiscalia a la declaraci¨® ¨Cel fiscal superior de Catalunya, Jos¨¦ Mar¨ªa Romero de Tejada, el seu n¨²mero dos, Francisco Banyeres de Mariola, i el fiscal anticorrupci¨® Emillio S¨¢nchez Ulled¨C s¡¯ha quedat sense resposta a les seves preguntes. Despr¨¦s de la declaraci¨®, Rigau ha explicat que s¡¯ha negat a contestar-los perqu¨¨ no podia ¡°entendre¡± el seu canvi de criteri. Despr¨¦s del 9-N, els fiscals catalans van arribar a la conclusi¨® que no hi havia base per acusar Mas, Rigau i l¡¯exvicepresidenta Joana Ortega de cap delicte. El llavors fiscal general de l¡¯Estat, Eduardo Torres-Dulce, va concloure, malgrat tot, que s¨ª hi havia base i va obligar el fiscal superior catal¨¤ a signar la querella per quatre delictes.
Mas que declarar¨¤ dijous, quan es commemoren els 75 anys de l'afusellament de l¡¯expresident Llu¨ªs Companys, tampoc respondr¨¤ a les preguntes dels fiscals, segons han anunciat els seus advocats. Aquests han avan?at tamb¨¦ que, una vegada que declari el president, presentaran escrits per demanar l¡¯arxivament de la causa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
