Sud-¨¤frica defineix la seva ¨¤nima

Siya Kolisi es definia fa dos anys com un dels ¡°pallassos¡± del seu equip, els Stormers sud-africans, perqu¨¨ sempre se li dibuixa un somriure a la cara i riu amb cada acudit. Somriu, diu, perqu¨¨ no oblida els seus or¨ªgens, perqu¨¨ quan tot va sobre rodes sempre recorda Zwide, la barriada de Port Elisabeth on va superar una inf¨¤ncia terrible. La tenacitat de joves com ell per construir-se un futur improbable representa la naturalesa dels Springboks,?que viuen en un debat permanent sobre si la composici¨® del seu equip nacional de rugbi, font de sentiments extrems, ha de respondre d'una manera m¨¦s proporcional a la diversitat racial del pa¨ªs.

Kolisi, de 24 anys, no va venir al m¨®n amb un pa sota el bra?. La fam¨ªlia de la seva mare no es va voler fer c¨¤rrec d'ell i el seu pare va marxar a Ciutat del Cap poc despr¨¦s que nasqu¨¦s, aix¨ª que el va criar la seva ¨¤via paterna. Va haver-hi molts dies en qu¨¨ no hi havia menjar a taula i la seva dedicada tutora netejava cuines per poder pagar la matr¨ªcula del n¨¦t; demanava menjar als ve?ns per tenir un plat a taula i ella passava dies sense menjar res. A Kolisi mai li han faltat paraules d'agra?ment cap a ella: ¡°Va fer tot el que va poder per donar-me una vida¡±.

Cal treballar molt perqu¨¨ millori l¡¯educaci¨® en general, perqu¨¨ ¨¦s a l¡¯escola prim¨¤ria on pots construir o esguerrar un nen¡± Siya Kolisi

Quan la seva ¨¤via es va posar malalta, Kolisi va deixar l'escola per cuidar-la. Despr¨¦s de la seva mort, va anar a viure amb la seva tia, que moriria poc despr¨¦s. Llavors vivia a la resid¨¨ncia de l'escola, fins que finalment va marxar amb la seva mare, que tamb¨¦ va morir durant la seva adolesc¨¨ncia. Aquestes ferides no sembla que enfosqueixin el seu car¨¤cter: ¡°Despr¨¦s de tot aix¨°, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil valorar el que tinc. Estic molt feli? per la meva vida i vull aconseguir moltes m¨¦s coses. Vull marcar la difer¨¨ncia en les vides de l'altra gent, donar esperances als nens dels suburbis¡±.

Kolisi ¨¦s un dels vuit jugadors no blancs que ha incl¨°s el seleccionador Heyneke Meyer en la llista de convocats del Mundial, un gest amb el qual ha intentat fer callar els cr¨ªtics que l'acusaven de racisme. El Cosatu, la principal organitzaci¨® sindical del pa¨ªs, amb 21 organitzacions afiliades i 1,8 milions de treballadors, ha valorat el gest com un pas positiu, despr¨¦s d'haver amena?at amb cremar samarretes dels Springboks si no hi havia prou diversitat.

¡°La m¨¤fia dels Boer insisteix a posar els seus vells quan hi ha millors jugadors negres i blancs fora. Ens calen mesures objectives per definir qui juga a l'equip nacional, no els favorits de l'entrenador¡±, va valorar Cosatu despr¨¦s de la convocat¨°ria. Aquesta ¨¦s una clara refer¨¨ncia als Afrikaners, els descendents dels colonitzadors holandesos i alemanys, que critiquen per dominar les estructures del rugbi nacional dues d¨¨cades despr¨¦s de la fi de la discriminaci¨® racial legalitzada en qu¨¨ va consistir l'apartheid.

La poblaci¨® blanca, que no arriba a un 10 per cent del pa¨ªs, representa el 70 per cent del primer equip nacional. Com a resposta, el Govern s'ha comprom¨¨s que els jugadors no blancs representin la meitat de tots els equips locals i nacionals i s'ha fixat de l¨ªmit el 2019. Amb aquesta promesa, Sud-¨¤frica assumeix que cal canviar una estructura que els seus mateixos dirigents consideren inadequada, ja que l'establiment de qualsevol quota suposa corregir un greuge del sistema i abordar la seva finalitat existencial: que juguin els millors. Kolisi prefereix deixar que sigui la Uni¨® Sud-africana de Rugbi la que valori el tema.

Mentre altres joves segueixen bandejats en silenci, a Kolisi el va salvar el rugbi. ¡°M'ha donat l'oportunitat de tenir una bona educaci¨® i molt bons amics, per¨° sobretot m'ha donat esperan?a. Quan em van donar la meva primera beca i vaig viatjar per primera vegada ¨¦s quan vaig comen?ar a somiar de deb¨°¡±. Que en el futur hi hagi hist¨°ries de superaci¨® tan encomiables com la seva dependr¨¤ que alg¨² els estengui la m¨¤. ¡°Cal treballar molt perqu¨¨ millori l'educaci¨® en general, perqu¨¨ ¨¦s a l'escola prim¨¤ria on pots construir o esguerrar un nen¡±, explica el flanker, que ajuda el seu antic club, els African Bombers, a buscar patrocinis.

En el seu primer Mundial sense Nelson Mandela, mort el desembre del 2013, el mite segueix present. En la seva lluita per compensar la seva hist¨°ria, la Uni¨® Internacional de Rugbi va introduir p¨°stumament el dirigent al seu Sal¨® de la Fama hores abans que Sud-¨¤frica derrot¨¦s Esc¨°cia a Newcastle el 3 d'octubre. ¡°Tots sabem el que va passar al Mundial del 1995 amb Madiba. El fet ¨¦s que la vida segueix sent molt dura per a molts a Sud-¨¤frica i quan les coses no van b¨¦, els Springboks poden fer somriure la nostra gent¡±.

La for?a social que va adquirir llavors el rugbi eleva a l'extrem les pulsions d'una ¡°naci¨® trencada¡± despr¨¦s de la seva derrota contra el Jap¨®, en paraules del seu capit¨¤ Jean de Villiers, i que juga dissabte contra Gal¡¤les a quarts. Kolisi tenia tot just quatre anys quan Sud-¨¤frica va v¨¨ncer Nova Zelanda en la final del 1995, per¨° s¨ª que va viure el sentiment d'uni¨® quan van aixecar el seu segon t¨ªtol, contra Anglaterra el 2007. ¡°Recordo tots veien junts el partit, des dels g¨¤ngsters a la policia. No crec que hi hagu¨¦s un sol crim a la ciutat aquell dia¡±.