No hi ha gent grisa

Escrita entre 1919 i 1921, Nosaltres, novel¡¤la clau del rus Ievgueni Zamiatin (1884-1937), va inspirar la m¨ªtica 1984. Aix¨° est¨¤ constatat, ja que George Orwell va tenir acc¨¦s a l¡¯edici¨® original, en franc¨¨s, publicada als anys vint, i en uns quants dels seus papers assenyala la impressi¨® que li va causar.

La censura sovi¨¨tica va prohibir Nosaltres durant molts anys. Zamiatin, que d¡¯entrada va donar suport a la revoluci¨® del 1917, ben aviat se¡¯n va separar, i el 1929 va exiliar-se primer a Par¨ªs i despr¨¦s a l¡¯anglesa Newcastle, on va fer grans vaixells. ?s oport¨² llegir aquesta novel¡¤la com una al¡¤legoria del totalitarisme; no seria una lectura esbiaixada, tot i que s¨ª massa restrictiva. L¡¯autor havia llegit les novel¡¤les d¡¯anticipaci¨® de H. G. Wells, com La m¨¤quina del temps, que no t¨¦ una lectura pol¨ªtica i que ens aboca, com les novel¡¤les de Jules Verne, a unes societats del futur o imaginades on encara ¨¦s possible la utopia del progr¨¦s ben¨¨fic. Zamiatin, en aquesta novel¡¤la, rebat l¡¯especulaci¨® vana, el cofoisme cient¨ªfic. I alia la fantasia amb la pol¨ªtica.

A Nosaltres hi trobem una ciutat de vidre i acer, la ciutat de l¡¯Estat ?nic, separada del m¨®n natural, on senyoreja el Benefactor. La vida privada ha estat abolida, la gent viu en pisos amb parets transparents. D-503 ¡ªel protagonista¡ª treballa en la Integral, una gran nau, la qual portar¨¤ a l¡¯univers ¡°el jou de la ra¨®¡±. Fins que un dia s¡¯enamora d¡¯I-330, dona dissident que despla?a O-90, l¡¯amant ocasional, adaptada.

?s corrent en el g¨¨nere dist¨°pic l¡¯heroi que s¡¯adona que alguna cosa no rutlla en la seva vida adotzenada, i d¡¯aqu¨ª deriva el conflicte hum¨¤, que acaba impugnant el maquinisme i la societat que lamina els individus. La novel¡¤la, en aquest sentit, progressa en el dilema de D-503: ?ha de denunciar I-330 i el seu grup clandest¨ª, o l¡¯amor que sent per ella ja l¡¯ha immergit a ell tamb¨¦ en l¡¯heterod¨°xia? L¡¯amor ser¨¤ sin¨°nim de rebel¡¤lia, de llibertat. L¡¯home gris pren consci¨¨ncia de la seva singularitat.

La novel¡¤la s¡¯encalla en la dada t¨¨cnica, en el detallisme d¡¯enginyeria (una de les grans passions de Zamiatin; la seva professi¨®, de fet). Anem una mica a les palpentes llegint el seu dietari, les notes desordenades, tot i que com m¨¦s ens endinsem en la narraci¨®, m¨¦s humanitat agafa el text, i aquesta ¨¦s la intenci¨® de l¡¯autor. La novel¡¤la progressa des de la dada freda i matem¨¤tica fins a una narraci¨® que adquireix acci¨®, dinamisme, calidesa...

Llibres com Un m¨®n feli?, Fahrenheit 451, 1984, La guerra de les salamandres, ?Els androides somien xais el¨¨ctrics? o El planeta del simis formen part d¡¯una tradici¨® que avui, davant de la incertesa general, est¨¤ en voga. Imaginaci¨® controlada, l¨¨xic cient¨ªfic, humor i provocaci¨® velats i reflexi¨® ¨¨tica s¨®n alguns dels eixos de la distopia, que com tota moda massa sovint d¨®na novel¡¤les vagues, de fantasia arbitr¨¤ria, d¡¯experiment fallit.

?s dif¨ªcil, en tot cas, jutjar Nosaltres sota la codificaci¨® del g¨¨nere. La narrativitat trontolla en algun moment; la lectura es fa massa abstracta i no acaba d¡¯arribar el moment en qu¨¨ la trama i els personatges prenen forma. Per¨° ¨¦s la primera novel¡¤la d¡¯anticipaci¨® del segle XX, la primera que no es pot desvincular dels grans trasbalsos pol¨ªtics, i per aix¨° ¨¦s una novel¡¤la recomanable. Zamiatin, primer empresonat pels tsars i despr¨¦s desterrat de la Revoluci¨®, escrivia des de les raons liter¨¤ries, i inaugura un g¨¨nere que agrada al p¨²blic ampli i als lectors avisats.