El s¨ªmbol i el gest

Joaquim Torres-Garc¨ªa retreia a Picasso que era ell qui havia iniciat una revisi¨® de l¡¯Arc¨¤dia, bastant abans que el malagueny s¡¯endins¨¦s en la seva ¨¨poca rosa, el zenit de la qual es remunta a la producci¨® feta a G¨®sol el 1906. Capacitats i geni a part, ¨¦s ben cert que cap al 1900 Torres-Garc¨ªa ja pintava paisatges buc¨°lics i nimfes mediterr¨¤nies, quan encara faltava molt perqu¨¨ Eugeni d¡¯Ors, llavors emmirallat en Oscar Wilde, s¡¯invent¨¦s el Noucentisme. En l¡¯aspecte pl¨¤stic el catal¨¤ uruguai¨¤ va ser l¡¯inventor del nou estil, fins i tot en les posteriors derivacions cap a l¡¯academicisme que cristal¡¤litzaria especialment en l¡¯escultura dels anys deu i vint. Torres-Garc¨ªa va vindicar Puvis de Chabannes davant del simbolisme crepuscular melanc¨°lic o m¨ªstic i, tamb¨¦, del costumisme elegant i burg¨¨s que estaven en voga aleshores. El paper de precursor li ¨¦s indiscutible malgrat que la seva producci¨® entre 1900 i 1910 sigui poc coneguda, m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguna tela de petit format, com la que hi ha al MNAC, o dels murals de la Casa Rialp, comprats fa uns anys pel Museo Reina Sof¨ªa de Madrid. L¡¯envergadura i el frac¨¤s final ¡ªestrepit¨®s i no pas per culpa seva sin¨® per la mort d¡¯Enric Prat de la Riba¡ª de l¡¯enc¨¤rrec dels frescos del Sal¨® de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, pintats entre 1913 i 1917, han eclipsat el moment inicial del Torres-Garc¨ªa noucentista de la d¨¨cada anterior.

Torres-Garc¨ªa est¨¤ m¨¦s ben representat a Catalunya en col¡¤leccions particulars

Aquests dies, aprofitant la imminent inauguraci¨® de la gran retrospectiva de l¡¯artista al MoMA de Nova York, la barcelonina Sala Dalmau, que de sempre s¡¯ha dedicat a difondre l¡¯obra del mestre i els deixebles de la Escuela del Sur, presenta una petita exposici¨® amb obres de diferents ¨¨poques de Torres-Garc¨ªa, amb la proesa que totes estan a la venda. A Catalunya, l¡¯artista continua estant m¨¦s ben representat en col¡¤leccions particulars que no pas als museus p¨²blics. Del conjunt de la Sala Dalmau, sobresurten algunes obres molt destacades, com una de les diverses versions de La font, pintada amb tremp sobre cartr¨® pels voltants de 1905 i que ja ¨¦s una obra plenament noucentista i d¡¯una qualitat extraordin¨¤ria. Una altra obra important ¨¦s Objectes de tocador, del 1917, de nou pintada sobre cartr¨®, que havia estat triada pel comissari de l¡¯antol¨°gica del MoMA, Luis P¨¦rez Oramas, per¨° que al final els propietaris han preferit posar-la a la venda. Aquest excel¡¤lent quadre ja posa de manifest el cam¨ª decidit cap al constructivisme que iniciava just en aquell moment l¡¯artista. Tan avesat com va estar sempre a la pintura amb anhels transcendentals, plena de signes i s¨ªmbols, en aquesta obra, igual com en la que hi ha penjada al Museo Reina Sof¨ªa de la mateixa ¨¨poca, Torres-Garc¨ªa crea una composici¨® magistral amb elements molt senzills, en aquest cas fins i tot fr¨ªvols, com poden ser els objectes d¡¯un tocador femen¨ª s¨¤viament distribu?ts en un rectangle que, a la vegada, conforma una obra abstracta i radical.

Magnelli, Melotti i Mir¨® es relacionen amb teles de gran format, dibuixos i ¡®collages

Una altra exposici¨® interessant de la nova temporada ¨¦s Magnelli, Melotti, Mir¨®. La dansa de les formes a la galeria Marc Dom¨¨nech. Excel¡¤lents escultures de l¡¯itali¨¤ Fausto Melotti es relacionen amb teles de gran format, dibuixos i collages d¡¯Alberto Magnelli i dibuixos i escultures de Joan Mir¨® en un ballet formal molt ben orquestrat. Antoni Llena potser hauria sigut un bon convidat a la dansa, per¨° t¨¦ tota la pista per a ell a la galeria A/34, que li dedica els Fragments d¡¯una traject¨°ria, presentats precisament per Luis P¨¦rez Oramas. Els elegants papers plegats i retallats dels anys vuitanta, que van ser llavors a la monogr¨¤fica de Llena a la Fundaci¨® Mir¨®, mantenen concomit¨¤ncies amb els collages abstractes de Magnelli, i els objectes-escultura dels noranta i la d¨¨cada seg¨¹ent ho fan amb els dibuixos i escultures de Mir¨® i Melotti. Els fragments llenians comencen amb les escultures dissecades dels anys seixanta, immerses en l¡¯art pobre i precursores de l¡¯art conceptual, i acaben amb una versi¨® petita del David i Goliat, de la Vila Ol¨ªmpica. Pel mig campa un deliri de papers rebregats, filferros, cartrons, vidres trencats, cinta adhesiva, retalls de foam i, fins i tot, residus de pa d¡¯or que conformen unes composicions delicades i elegants, en les quals els signes i els s¨ªmbols han fugit per donar pas al gest, d¡¯ordenaci¨® primmirada, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯absoluta humilitat dels materials.