Barcelona Miserachs

Dimarts va morir la fot¨°grafa Hilla Becher (1934). "Com s'aprecia l'obra dels fot¨°grafs?", es preguntava no fa tant Michel Guerrin, analista i cr¨ªtic de Le Monde, davant la primera exposici¨® a Par¨ªs de Bernd i Hilla Becher, quan ja eren reputad¨ªssims i per tant molt etiquetats per al visitant mitj¨¤. Com caldria veure aquelles imatges imprecisament documentals i de lucidesa extenuant que constitueixen el seu inventari del m¨®n industrial cl¨¤ssic, que els Becher han retratat durant mig segle? Penjades, sense m¨¦s? Com veiem les fotos, en resum? Les que estan en museus i centres d'art i totes les altres, les que hem vist i les que veiem i veurem per un munt de mitjans m¨¦s, en paper i en pantalles. I, aix¨°, importa? Doncs s¨ª, nom¨¦s faltaria que no estigu¨¦ssim entrenats a veure fotos. No obstant aix¨°, saber mirar ¨¦s una altra cosa.

Solapada aquesta vegada, tot i que amb portaveu medi¨¤tic, una baralla per com exposar i veure fotos est¨¤ tenint lloc al Macba arran de l'exposici¨® Miserachs Barcelona. Cada vegada m'agrada m¨¦s, el Macba. Permet posar-te al dia de les denegacions de certes elits urbanes. La primavera passada (ho recordeu?) va ser un assumpte de censura del director a una exposici¨®, La b¨¨stia i el sobir¨¤. El sidral es va saldar amb una crisi en tota regla: destituci¨® dels caps d'exposicions i del programa d'estudis, dimissi¨® del director. Concurs p¨²blic per al nou director. Nou director abans de l'estiu. Estiu. I, al setembre, com si ning¨² tingu¨¦s mem¨°ria de res, un grup de prestigiosos fot¨°grafs barcelonins es permet dir, sotto voce i fins i tot per mitjans parap¨²blics intern¨¤utics, que l'exposici¨® Miserachs Barcelona s'ha de tancar.

Aix¨ª, tal com sona. No tinc ni idea de si la cosa segueix endavant, n'hi ha prou que s'hagi produ?t, que alguns professionals de la c¨¤mera fotogr¨¤fica de llarga traject¨°ria hagin pogut plantejar que, com que no els agrada l'exposici¨®, caldria tancar-la.

La primera impressi¨® que produeix ¨¦s de brevetat, cosa que despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯exposicions megaloman¨ªaques ¨¦s un comentari indirecte molt d¡¯agrair

L'exposici¨® est¨¤ la mar de b¨¦, molt b¨¦. La primera impressi¨® que produeix ¨¦s de brevetat, cosa que despr¨¦s de d¨¨cades d'exposicions megaloman¨ªaques ¨¦s un comentari indirecte molt d'agrair. No ¨¦s breu, ¨¦s intensa. No est¨¤ dedicada a l'obra de Xavier Miserachs (1937-1998) sin¨® al seu llibre cabdal, Barcelona. Blanc i Negre, del 1964. Un llibre que avui es pot trobar ¨ªntegre a la xarxa, tamb¨¦ a la mateixa web del Macba i que el visitant de l'exposici¨® podr¨¤ veure al final en una pantalla que va passant les seves p¨¤gines, de manera que en pots calibrar l'edici¨® i la posada a p¨¤gina. Doncs aix¨° era un llibre, un fotollibre. Una de les formes de veure fotos que llavors passava un bon moment editorial i ja no ¨¦s el cas.

El que ha alterat els nervis de les historiades elits fotogr¨¤fiques barcelonines, ni m¨¦s ni menys que les gents de la gauche divine i similars, ¨¦s el muntatge. Potser recordeu algunes de les fotos de premsa que van acompanyar la not¨ªcia de la seva inauguraci¨®: figures retallades en un fons de color rosat o blav¨®s. Crit al cel. Una gosadia imperdonable. Cal tancar aquesta exposici¨® que no respecta l'obra sagrada d'un dels nostres no menys sagrat. Vade retro.

En canvi, si l'heu visitat, potser us heu sentit, com ¨¦s el meu cas, commoguts per una forma de mostrar el que hi ha en una foto ¨Cen aquesta sala, persones¨C i fer-te'n part¨ªcip. Ficant-te, com qui no vol la cosa, entre aquelles figures, que tu mateix, per efectes de llum i de joc de miralls del muntatge, tu mateixa ets una silueta m¨¦s entre els barcelonins de mig segle enrere.

Horacio Fern¨¢ndez, erudit de la hist¨°ria dels fotollibres i de les revistes de fotografia, ¨¦s el curador, que signa aix¨ª un m¨¦s dels seus comentaris, en forma expositiva, sobre les maneres de veure i exposar fotografia. ?s el que fan avui les exposicions fotogr¨¤fiques m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus. Responsables del muntatge, de nota, s¨®n l'estudi Langarita-Navarro i els dissenyadors Ram¨®n Pez i Laia Abril. Amb l'editorial RM, el curador, en comptes d'un cat¨¤leg, republica el llibre en dues versions (portfolio i biblioteca), no com a facs¨ªmil sin¨® provant la for?a narrativa de Miserachs, tan atent precisament a l'experimentaci¨® que la foto documental coneixia llavors gr¨¤cies als fotollibres Life is Good & Good for You in New York de William Klein (1956) i Les Am¨¦ricains de Robert Frank (1958).

Barcelona Miserachs o miserable? No us perdeu aquesta exposici¨®.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.