Cita al port

?s de nit a Dieppe, petita i boirosa ciutat portu¨¤ria. Els passatgers d¡¯un vaixell que acaba d¡¯arribar procedent d¡¯Anglaterra pugen a un tren que els dur¨¤ a Par¨ªs. No tots. Un d¡¯ells baixa i, en comptes de pujar al tren, fa la volta al port, dibuixant una u fins a l¡¯altra part de la badia, on s¡¯atura i espera. Al vaixell, un altre home ha romancejat per baixar l¡¯¨²ltim. Abans de fer-ho llan?a, a l¡¯home que espera, una maleta. Han evitat el control duaner. Al cap de poc, tots dos s¨®n junts, i tenen una forta discussi¨®. L¡¯un no vol lliurar la maleta a l¡¯altre, que intenta arrancar-li-la. Rinyen. Un d¡¯ells cau a l¡¯aigua, on va a parar, tamb¨¦, la maleta. L¡¯altre mira els voltants i fuig, desesperat, no per haver matat un home, sin¨® per haver perdut la maleta. Ho ha vist alg¨²?... S¨ª. Dalt d¡¯una garita, un guardaagulles que fa el torn de nit ho ha vist tot.

La maleta ser¨¤ la temptaci¨®, el punt de fuga on convergiran els desitjos dels protagonistes de la hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ la frontissa entre dos creadors aparentment distants: un escriptor d¡¯¨¨xit, prol¨ªfic fins a la inversemblan?a, i un cineasta de culte i de producci¨® m¨ªnima. L¡¯escriptor, nat a Lieja, ha viscut, en paraules de Andr¨¦ Gide, ¡°una falsa reputaci¨®¡±, i ¡°no hi ha res m¨¦s dif¨ªcil que aconseguir que el p¨²blic es retracte d¡¯un primer judici apressat¡±. El judici apressat del p¨²blic diu que un escriptor tan prol¨ªfic ¡ªincomptables articles, cent noranta-dues novel¡¤les signades amb el seu nom i una trentena sota pseud¨°nim¡ª i amb tant ¨¨xit ¡ªm¨¦s de cinc-cents milions d¡¯exemplars venuts¡ª, no pot ser un autor de qualitat. Ell, per¨°, demostra la falsedat d¡¯aquesta afirmaci¨® en cada p¨¤gina, i especialment, en algunes obres inspirades que no sedueixen, nom¨¦s, el lector corrent, sin¨® que mereixen elogis d¡¯individus tan variats com Faulkner, C¨¦line, Benjamin, Fellini, Pla, Chaplin, Banville, Mutis o el mateix Gide.

Georges Simenon, l¡¯home de Lieja, tracta, en les seues ficcions, de l¡¯individu nu, lliure de pr¨°tesis i m¨¤scares, que lluita contra el seu dest¨ª, i parla de les foscors de l¡¯¨¤nima amb una llegidora, plaent i crua claredat. Aix¨° imanta un dia el cineasta, l¡¯hongar¨¨s B¨¦la Tarr, a qui interessa poc o gens contar una hist¨°ria, i per a qui l¡¯ess¨¨ncia del llibre de Simenon, i del seu film, ambd¨®s intitulats L¡¯home de Londres, ¨¦s la solitud i la temptaci¨® del ferroviari, el dilema entre el pecat i la dignitat, tan fr¨¤gilment separats en qualsevol vida. Tarr compr¨¨n a fons Simenon i no roda un thriller, sin¨® un malson existencialista, en blanc i negre, amb una c¨¤mera lent¨ªssima i una m¨²sica melanc¨°lica, obsessivament repetitiva. I aconsegueix un relat hipn¨°tic, d¡¯atmosfera densa, humida, portu¨¤ria. I on l¡¯¨²ltima escena, com l¡¯¨²ltim par¨¤graf del llibre, fa que el nostre pensament s¡¯estenga llargament, morosament, sense fi.