Un pas ¡®Mas¡¯

1. La citaci¨® judicial a Artur Mas com a imputat per l'organitzaci¨® de la consulta del 9-N era una oportunitat que el president no ha desaprofitat. Tot estava minuciosament preparat: l'homenatge previ a Companys, capitalitzant la malaptesa de qui va escollir la data de la declaraci¨®, havia de despertar en els ciutadans els frames de la persecuci¨® i el judici pol¨ªtic, encara que la veritat ¨¦s que la comparaci¨® ¨¦s tan desproporcionada que gaireb¨¦ resulta obscena. El festeig d'acompanyament, Govern, dirigents pol¨ªtics varis, quatre-cents alcaldes i alguns milers de militants, simbolitzava un poble darrere del president. I una frase, ¡°jo s¨®c l'¨²nic responsable del 9-N¡±, permetia a Mas col¡¤locar-se, com a cap ¨²nic, i alhora afirmava el car¨¤cter estrictament pol¨ªtic de la seva imputaci¨®.

Artur Mas ha aconseguit tres objectius: Donar un nou al¨¨ a la mobilitzaci¨® independentista, novament centrada al voltant de l'ampli consens sobre el dret a decidir del qual la cita del 9-N n'¨¦s el s¨ªmbol (l'independentisme torna a la casella anterior); refor?ar la seva candidatura a la presid¨¨ncia de la Generalitat, acovardint el camp a la CUP, que pot ser assenyalada com a culpable de deslleialtat patri¨°tica sin¨® l'encastella, i fer-se una imatge d'heroi nacional ¡ªla tela que separa la grandesa del rid¨ªcul ¨¦s molt fina¡ª per si per raons pol¨ªtiques (que no arribessin els suports esperats) o pol¨ªtico-judicials (que fos condemnat) hagu¨¦s de passar a la reserva.

2. ?s estrany que un Govern i 400 alcaldes es manifestin. M¨¦s encara que ho facin davant un Tribunal de Just¨ªcia. Aquestes mobilitzacions associades a l'enaltiment d'una persona sempre s¨®n equ¨ªvoques. El normal en democr¨¤cia ¨¦s que siguin els ciutadans els que ocupin el carrer i els governs, els interpel¡¤lats. Nom¨¦s en casos excepcionals es busca la imatge del governant i el poble que el sost¨¦. Aquest cas ho ¨¦s.

Representa un esgla¨® m¨¦s en un proc¨¦s de ruptura. L'espectacle del dijous ¨¦s l'en¨¨sima conseq¨¹¨¨ncia de l'estrat¨¨gia del PP, que transfereix als jutges decisions que competeixen al Govern i els compromet pol¨ªticament. Si el procediment, com semblaria raonable, no prospera, el Govern espanyol que l'ha impulsat queda en situaci¨® delicada i el sobiranisme s'apunta un ¨¨xit. I si Mas ¨¦s condemnat, el Govern espanyol ho celebrar¨¤, per¨° el sobiranisme se sentir¨¤ carregat de raons i el conflicte donar¨¤ un salt qualitatiu.

Quan Rajoy declara inadmissible la comparsa d'acompanyament a Mas davant el Tribunal, oblida que el seu partit ha donat suport al carrer a cinc imputats: Camps, Fabra, Albiol, Baltar i Rus, i no precisament per casos de desobedi¨¨ncia pol¨ªtica. El que ¨¦s inadmissible ¨¦s l'elusi¨® de responsabilitats per part del president Rajoy, la negativa a recon¨¨ixer el problema i afrontar-lo pol¨ªticament. Defensar la llei no ¨¦s transferir els problemes pol¨ªtics als tribunals, no ¨¦s negar un conflicte perqu¨¨ la llei el prohibeix, com si nom¨¦s all¨° legal fos real; no ¨¦s convertir la llei en una g¨¤bia. L'instrument no pot ser un fi en si mateix. Fa vergonya repetir el que ¨¦s obvi, i veure com Rajoy segueix imm¨°bil. Va donar per descomptat que el sobiranisme s'esgotaria, no resistiria el pas del temps. I ¨¦s aqu¨ª, m¨¦s fort que mai.

L'espectacle del dijous ¨¦s l'en¨¨sima conseq¨¹¨¨ncia de l'estrat¨¨gia del PP, que transfereix als jutges decisions que competeixen al Govern i els compromet pol¨ªticament

3. El mateix dijous vaig participar a Par¨ªs en una reuni¨® en la qual es va debatre l'eclipsi de la pol¨ªtica. Falta relat, es troben a faltar pol¨ªtics capa?os d'imaginar, de donar cos a coses que no existeixen encara, per¨° que s¨®n desitjables i si la gent les creu possibles es puguin aconseguir. En temps de claudicaci¨® de la pol¨ªtica, a tot arreu sona aquesta mateixa can?¨®. Si la pol¨ªtica ha perdut la capacitat de relat, qui assumir¨¤ aquesta tasca? Cal deixar-la a la capacitat normativa dels diners?

A Catalunya, l'independentisme juga amb l'avantatge que disposa d'un relat, mentre que els partits espanyols han renunciat a construir el seu. Per aix¨°, encara que les relacions de forces no estiguin de la seva part, l'independentisme t¨¦ la iniciativa pol¨ªtica. I marca l'agenda, amb el Govern i els tribunals corrent darrere. Per falta de pol¨ªtica. Rajoy continua pensant que si condemna Artur Mas el problema s'ha acabat?