Economia solid¨¤ria i democr¨¤cia

En aquesta setmana que comen?a estarem immersos en una gran densitat d'actes que reivindiquen la significaci¨® positiva i la for?a transformadora de l'economia social i solid¨¤ria en aquest canvi d'¨¨poca. D'una banda, l'Ajuntament organitza una trobada internacional de?municipalisme i economia solid¨¤ria. D'altra banda, a partir del 23 d'octubre a Fabra i Coats se celebrar¨¤ la quarta edici¨® de la Fira d'Economia Solid¨¤ria de Catalunya, que com cada any reuneix entitats, experi¨¨ncies i debats sobre un espai que no ha parat de cr¨¦ixer a Catalunya en els anys m¨¦s durs de la crisi. El gran dubte que, amb ra¨®, es pot plantejar ¨¦s si ens referim tan sols a centelleigs que brillen en el ¡°mentrestant¡±, ¨¦s a dir, a l'espera de tornar a l'ordre econ¨°mic tradicional. Sembla indubtable que cooperatives, entitats d'economia social i solid¨¤ria i altres espais d'aquest tipus resisteixen millor els embats d'una crisi econ¨°mica que no les empreses mercantils pures i dures, ja que aquestes ¨²ltimes no tenen tanta capacitat d'internalitzar costos i de demanar sacrificis i moments de sobreexplotaci¨® a uns empleats o treballadors que no tenen el plus del seu comprom¨ªs i/o de la seva condici¨® de copropietaris de l'entitat. Per tant, la q¨¹esti¨® ¨¦s si tot aix¨° s¨®n simplement draps calents per suportar millor la crisi, o ens est¨¤ indicant una cosa una mica m¨¦s duradora, s¨°lida i amb capacitat de convertir-se en realment alternativa al model econ¨°mic dominant fins ara.

El cooperativisme es pot veure avui com un espai de rapid¨ªssima capacitat d'innovaci¨®, d'experimentaci¨® i de millora de les condicions col¡¤lectives de vida

En un llibre francament recomanable,?La econom¨ªa de coste marginal cero, Jeremy Rifkin ens adverteix que estem en ple canvi de paradigma: del capitalisme de mercat i competitiu al que s'ha anomenat ¡°procom¨² col¡¤laboratiu¡±. Un canvi no exempt de tensions i distorsions, i que permet molts espais h¨ªbrids en els quals seguirem trobant molt del vell i poc del nou o a l'inrev¨¦s. ?s obvi que aquest canvi de paradigma t¨¦ molt a veure amb internet i la posada en q¨¹esti¨® de molts dels elements centrals que han caracteritzat l'economia capitalista i de mercat des dels seus inicis. Ja n'estem veient alguns efectes significatius: reducci¨® de costos en la producci¨® i distribuci¨® d'una gran part de b¨¦ns; possibilitat de compartir i usar b¨¦ns i productes sense que es plantegi la rivalitat que genera la propietat; la paradoxa que generi m¨¦s rendiment i millors resultats mantenir en acc¨¦s obert certs espais i processos d'innovaci¨® que tractar de tancar-los i gaudir en solitari d'aquests beneficis, etc. Qu¨¨ passa si, a m¨¦s, molts dels consumidors s¨®n al mateix temps productors de valor, i poden tamb¨¦ organitzar-se aut¨°nomament sense passar pels canals d'intermediaci¨® existents? Anem aix¨ª comprovant que la col¡¤laboraci¨® i la capacitat de compartir obtenen, cada vegada m¨¦s amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia, millors resultats que el simple competir.

La tradici¨® cooperativa t¨¦ una llarga hist¨°ria, i a m¨¦s la mateixa idea de disposar, usar i gestionar b¨¦ns en com¨² tamb¨¦ t¨¦ una llarga tradici¨®. El que ¨¦s nou ¨¦s que el que en part es podia veure com a residual, perif¨¨ric o carregat d'elements morals o ¨¨tics que justificaven una actitud militant sobre aquest tema, ¨¦s pogu¨¦s veure avui com un espai de rapid¨ªssima capacitat d'innovaci¨®, d'experimentaci¨® i de millora de les condicions col¡¤lectives de vida. Ho deia fa poc a Barcelona la professora Marguerite Mendell del Karl Polanyi Institute, de Canad¨¤, ¡°l'economia social en solitari no dislocar¨¤ el paradigma econ¨°mic dominant¡­ necessita formar part del proc¨¦s d'economia col¡¤laborativa i del moviment dels comuns per aconseguir que les institucions es vegin obligades a respondre¡±. Aquest ¨¦s el repte que avui est¨¤ present en bona part del m¨®n. Forjar aliances i polititzar el debat sobre la nova economia, sobre l'economia col¡¤laborativa, sobre les noves potencialitats del procom¨², i fer-ho veient el paper que poden tenir les institucions a evitar segregacions socials i la reproducci¨® de desigualtats sobre la base de les noves oportunitats tecnol¨°giques. El canvi tecnol¨°gic ¨¦s disruptiu i pot ser tamb¨¦ liberalitzador, amb la qual cosa pot permetre relacions m¨¦s igualit¨¤ries, societats m¨¦s justes i comunitats m¨¦s sostenibles. O pot derivar en tot el contrari. ?s a les nostres mans potenciar una deriva o altra.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ciencia Pol¨ªtica de la UAB