Economia solidària i democràcia
La col·laboració i la capacitat de compartir obté amb freqüència millors resultats que el simple competir
En aquesta setmana que comen?a estarem immersos en una gran densitat d'actes que reivindiquen la significació positiva i la for?a transformadora de l'economia social i solidària en aquest canvi d'època. D'una banda, l'Ajuntament organitza una trobada internacional de?municipalisme i economia solidària. D'altra banda, a partir del 23 d'octubre a Fabra i Coats se celebrarà la quarta edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya, que com cada any reuneix entitats, experiències i debats sobre un espai que no ha parat de créixer a Catalunya en els anys més durs de la crisi. El gran dubte que, amb raó, es pot plantejar és si ens referim tan sols a centelleigs que brillen en el “mentrestant”, és a dir, a l'espera de tornar a l'ordre econòmic tradicional. Sembla indubtable que cooperatives, entitats d'economia social i solidària i altres espais d'aquest tipus resisteixen millor els embats d'una crisi econòmica que no les empreses mercantils pures i dures, ja que aquestes últimes no tenen tanta capacitat d'internalitzar costos i de demanar sacrificis i moments de sobreexplotació a uns empleats o treballadors que no tenen el plus del seu compromís i/o de la seva condició de copropietaris de l'entitat. Per tant, la qüestió és si tot això són simplement draps calents per suportar millor la crisi, o ens està indicant una cosa una mica més duradora, sòlida i amb capacitat de convertir-se en realment alternativa al model econòmic dominant fins ara.
El cooperativisme es pot veure avui com un espai de rapidíssima capacitat d'innovació, d'experimentació i de millora de les condicions col·lectives de vida
En un llibre francament recomanable,?La economía de coste marginal cero, Jeremy Rifkin ens adverteix que estem en ple canvi de paradigma: del capitalisme de mercat i competitiu al que s'ha anomenat “procomú col·laboratiu”. Un canvi no exempt de tensions i distorsions, i que permet molts espais híbrids en els quals seguirem trobant molt del vell i poc del nou o a l'inrevés. ?s obvi que aquest canvi de paradigma té molt a veure amb internet i la posada en qüestió de molts dels elements centrals que han caracteritzat l'economia capitalista i de mercat des dels seus inicis. Ja n'estem veient alguns efectes significatius: reducció de costos en la producció i distribució d'una gran part de béns; possibilitat de compartir i usar béns i productes sense que es plantegi la rivalitat que genera la propietat; la paradoxa que generi més rendiment i millors resultats mantenir en accés obert certs espais i processos d'innovació que tractar de tancar-los i gaudir en solitari d'aquests beneficis, etc. Què passa si, a més, molts dels consumidors són al mateix temps productors de valor, i poden també organitzar-se autònomament sense passar pels canals d'intermediació existents? Anem així comprovant que la col·laboració i la capacitat de compartir obtenen, cada vegada més amb més freqüència, millors resultats que el simple competir.
La tradició cooperativa té una llarga història, i a més la mateixa idea de disposar, usar i gestionar béns en comú també té una llarga tradició. El que és nou és que el que en part es podia veure com a residual, perifèric o carregat d'elements morals o ètics que justificaven una actitud militant sobre aquest tema, és pogués veure avui com un espai de rapidíssima capacitat d'innovació, d'experimentació i de millora de les condicions col·lectives de vida. Ho deia fa poc a Barcelona la professora Marguerite Mendell del Karl Polanyi Institute, de Canadà, “l'economia social en solitari no dislocarà el paradigma econòmic dominant… necessita formar part del procés d'economia col·laborativa i del moviment dels comuns per aconseguir que les institucions es vegin obligades a respondre”. Aquest és el repte que avui està present en bona part del món. Forjar aliances i polititzar el debat sobre la nova economia, sobre l'economia col·laborativa, sobre les noves potencialitats del procomú, i fer-ho veient el paper que poden tenir les institucions a evitar segregacions socials i la reproducció de desigualtats sobre la base de les noves oportunitats tecnològiques. El canvi tecnològic és disruptiu i pot ser també liberalitzador, amb la qual cosa pot permetre relacions més igualitàries, societats més justes i comunitats més sostenibles. O pot derivar en tot el contrari. ?s a les nostres mans potenciar una deriva o altra.
Joan Subirats és catedràtic de Ciencia Política de la UAB
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás a?adir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.