Les dues cares d¡¯Adri¨¤ Punt¨ª

Un bany de multituds. Adri¨¤ Punt¨ª va ser profeta a la seva terra, i en la presentaci¨® oficial del seu ¨²ltim treball va deixar gaireb¨¦ sense entrades l'Auditori, ocupat per un p¨²blic entusiasta a qui l'artista de Salt va regalar tres hores d'un concert del qual, clarament dominat per l'emoci¨®, Punt¨ª no sabia trobar el final. Tant va ser aix¨ª que si en el tram central del recital les can?ons alienes a la novetat gaireb¨¦ no van tenir protagonisme en tot un cant a la vig¨¨ncia del material actual, la prolongaci¨® va ser una col¡¤lecci¨® d'¨¨xits tant d'Umpah-pah com de la seva carrera en solitari, desequilibrant un repertori que no necessitava tanta mem¨°ria. Com a resultat, el seu p¨²blic va sortir satisfet i Punt¨ª es va preparar per afrontar la campanya de concerts que passejaran La clau de girar el taller i Enclusa i un cop de mall per tot Catalunya.

Vist el primer concert, es podria dir que Adri¨¤ Punt¨ª ¨¦s on sempre ha estat: agradar¨¤ als seus fidels per¨° ¨¦s complicat que ampli? la seva base de p¨²blic. El seu concert a l'Auditori va estar penalitzat per uns arranjaments que no van fer millors les seves noves can?ons, d'¨¤nima fr¨¤gil i detallista en disc, abandonades a un rock que volia evocar Neil Young en directe i que deixa sense perfils ni matisos les composicions, cosides amb gruixudes puntades de guitarra malgrat la incorporaci¨® de teclats, saxo i violoncel. A m¨¦s, Punt¨ª, almenys a la seva terra, estava m¨¦s calent que el p¨²blic, al qual tot just comen?ar va demanar que coreg¨¦s can?ons que encara no coneix mentre passejava per la platea ja en la tercera can?¨®, El boig del tel¨¨fon roig, just quan el p¨²blic encara s'estava situant en l'actuaci¨®. Estava tan content que perdia una mica la mesura de les coses, excitat. Els retrobaments tenen coses com aquesta.

Amb tot aix¨° va semblar que s'accentuava la idea que hi ha dos artistes, el que en disc mostra una ¨¤nima que va molt m¨¦s enll¨¤ del rock, apropant-se a Nova Orleans, al pop, a la ironia electr¨°nica, al folk, fins i tot a la can?¨® italiana o a l'inclassificable Van Morrison, i el que en directe acudeix a l'embranzida del rock sense, de fet, ser un guitarrista extraordinari, deixant la seva banda amb l'¨¤nima en suspens en m¨¦s d'una ocasi¨®. I aquest rock sona una mica antic, massa f¨¤cil i sabut per a un artista el talent del qual no nom¨¦s s'hauria de mostrar a l'escenari mitjan?ant comportaments inusuals i un gui¨® discontinu. Ser genial no ¨¦s exactament aix¨°.