Parlant de projecte

A la Farinera del Clot, un centre c¨ªvic que treu el cap al desert de les Gl¨°ries, hi ha una exposici¨® voluntariosa i un punt infantil que transmet una imatge de la ciutat. Vista des del barri. ?s com si fos l'altre costat del mirall de la Barcelona oficial, per¨° d'una oficialitat anterior a l'actual. Hi ha una s¨¨rie d'inputs que reflecteixen o b¨¦ una ciutat agressiva cap al ve¨ª, o b¨¦ una ciutat trenada des de baix, col¡¤laborativa i generosa, dues dimensions de realitat confrontades en punts simb¨°lics. Per exemple, pl¨¤nols d'urbanisme en llocs devastats per la piqueta com Vallcarca. Per exemple, contenidors en flames. I una pregunta: vius b¨¦, al teu barri? No crec que l'exposici¨® ¨Cque t¨¦ tra?os d'haver estat participativa¨C?sigui casual. Crec m¨¦s aviat que respon a un relat oficial i a unes ganes d'expressar-se per part de molta gent que no trobava el seu lloc en el discurs anterior.

Parlem, doncs, del relat oficial. La paraula barri no hi pot faltar, per¨° no nom¨¦s de barris viu la ciutat. La veritat ¨¦s que Ada Colau ha engegat un formidable corpus comunicacional, que en els ¨²ltims dies ha remarcat especialment la radicalitat democr¨¤tica. Urnes a Sant Jaume, Companys al Born, mat¨ª de sol ?al Fossar de Santa Eul¨¤lia. Barcelona Rosa de Foc. Gestos de gran precisi¨®, san¨ªssims, i que apunten al cor de la gent que no t¨¦ res a perdre si arrisca en la seva posici¨® ideol¨°gica. Est¨¤ una mica m¨¦s enll¨¤ de l'esquerra convencional, que, com sabem, s¨®n gent b¨¤sicament d'ordre. Ada Colau apel¡¤la a un esperit anterior a la convenci¨®, apel¡¤la a una llibertat m¨¦s dura, m¨¦s aspra.

L¡¯economia tamb¨¦ ¡°fa¡± ciutat, tant com l¡¯urbanisme.

Per¨° la realitat existeix. Em trobo amb Mateu Hern¨¢ndez perqu¨¨ vull parlar de Barcelona Global, una non-profit association dedicada a atreure talent i a potenciar el desenvolupament de la ciutat en clau internacional i sobretot en el pla econ¨°mic. Al Mateu el vaig con¨¨ixer a trav¨¦s d'un llibre de Marta Monedero i N¨²ria Quadrado, Barcelona, una ciutat per viure o per veure?, que se centra en el turisme per¨° que ¨¦s el bastant intel¡¤ligent com per anar m¨¦s enll¨¤ i rebuscar en el ¡°projecte¡±. Ciutat i projecte. Per comen?ar el Mateu ¨¦s fill d'Hern¨¢ndez Piju¨¢n, aquell pintor ser¨¨, geom¨¨tric, d'una poesia seca i profunda, que va tenir els seus estira i arronsa amb la Facultat de Belles Arts, vull dir que cal saber que la ciutat ¨¦s petita com un mocador de bona marca. I tamb¨¦ cal apuntar que Barcelona Global ¨¦s, en part, una iniciativa de Maria Reig, un personatge que prefereix estar a l'ombra, per¨° que ¨¦s motor de tantes coses que brilla amb llum pr¨°pia.

Doncs b¨¦, m'explica que Barcelona Global t¨¦ un centenar de socis (empreses de diferent mida), dins i fora del per¨ªmetre nacional, que aporten la totalitat del pressupost (zero subvencions), i que funcionen per projectes concrets generats pels mateixos socis. El lema ¨¦s make it happen, fem que passada. ¡°Pensament i acci¨®¡±, defineix el meu interlocutor. Van per lliure, per¨° amb esperit de col¡¤laboraci¨®. Fa poc van reunir directius estrangers presents a Barcelona al Palauet Alb¨¦niz, una esp¨¨cie de benvinguda a la ciutat. Un indici: Pisarello va estar brillant i poliglota. Li pregunto qu¨¨ ¨¦s exactament avui Barcelona al m¨®n. ¡°?s una postal¡±, replica, ¡°cal anar molt m¨¦s enll¨¤¡±. M'agrada el seu dinamisme. M'explica iniciatives, plans de futur, propostes, errades en la competitivitat local. ¡°Potencial enorme¡±, diagnostica.

Em pregunto ¨Cno l'hi dic¨C per l'encaix d'aquest dinamisme en el discurs oficial, d'una banda, i en la carpeta d'interessos prioritaris de l'Ajuntament, per l'altra. Les dues coses no han de coincidir necess¨¤riament, per¨° les dues s'han de notar en el dia a dia. Hern¨¢ndez m'assegura que Barcelona en sap molt de tirar-se pedres a la pr¨°pia teulada, me'n posa exemples, entenc que ens carreguem coses ¨²tils perqu¨¨ no coincideixen ideol¨°gicament amb la imatge que volem de nosaltres mateixos. Som m¨¦s progres del prudent i efica?. L'economia tamb¨¦ ¡°fa¡± ciutat, tant com l'urbanisme. I l'economia ha de ser d'alta volada, per establir un paraigua sota el qual puguin proliferar alternatives nascudes als barris. Hern¨¢ndez assegura que ¡°la ciutat tira¡± per¨° que tendim a ¡°desprotegir la marca¡±. La marca! En el fons es tracta de projecte. ?ndia! Hi ha alg¨² aqu¨ª?

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.