Qu¨¨, com, quan i qui s¡¯ha d¡¯investir

En els propers dies es constituir¨¤ el nou Parlament sorgit de les eleccions del passat 27-S. Llavors veurem si la majoria absoluta de diputats independentistes complir¨¤ el comprom¨ªs electoral de declarar solemnement l'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia i tamb¨¦ quins diputats electes, despr¨¦s de fer els seus tardans c¨¤lculs personals, renunciaran a l'acta de diputat davant una legislatura no apta per a pusil¡¤l¨¤nimes.

Una vegada constitu?t el Parlament ens encaminarem cap a l'esperada elecci¨® del president de la Generalitat. Les sessions d'investidura celebrades fins avui han generat comportaments parlamentaris estranys susceptibles de m¨²ltiples interpretacions, amb efectes pol¨ªtics indeterminats i poc coherents amb la resta de la legislatura. Per¨° l'excepcionalitat del moment pot canviar aquesta rutina i, amb independ¨¨ncia de qui sigui investit president, oferir novetats quant al qui, al com i al quan de la investidura presidencial.

1. Des de 1980, en set votacions d'investidura s'ha aconseguit la majoria absoluta en la primera votaci¨®, i en les tres restants s'ha necessitat la majoria simple en una segona volta (1980, 1995 i 2010). A m¨¦s, en les segones votacions sempre s'han registrat variacions de vot respecte de les primeres. Ara s'especula amb la possibilitat d'anar votant noves propostes fins a gaireb¨¦ esgotar els dos mesos que disposa la normativa per investir president, per¨° en funci¨® de qui sigui el candidat no es preveuen gaires variacions entre votacions.

?2. Aconseguir la majoria absoluta en la primera votaci¨® no significa tenir assegurada l'estabilitat al llarg de la legislatura (com va passar el 2003, amb el primer tripartit i la ulterior sortida d'ERC, o el 2012 quan Mas va acabar anticipant eleccions) i anar a una segona votaci¨® no implica governar sense estabilitat parlament¨¤ria (com el 1995 i el posterior suport del PP). En l'actual mandat hi ha una limitaci¨® temporal de 18 mesos i l'estabilitat estar¨¤ molt condicionada per l'activitat extraparlament¨¤ria.

3. Votar a favor de la investidura no ha significat un suport al president i al seu programa de govern durant la legislatura (com quan Alian?a Popular va votar a favor de Pujol el 1984) i votar en contra no ha estat obstacle per a posteriors acords de legislatura (com els vots en contra del PSC a la investidura de Pujol de 1992 o del PP a la investidura de Mas de 2010). I aquelles formacions que van optar per l'abstenci¨®, sempre m¨¦s dif¨ªcil d'interpretar, van tenir conductes posteriors molt divergents: de suport incondicional al Govern o de dura oposici¨® (com va passar amb les abstencions de PSC, PP i ERC en la investidura de Pujol de 1995). En canvi, l'agenda pol¨ªtica prevista per a l'actual mandat pot mantenir inalterables les intencions explicitades en la investidura.

4. Quan la formaci¨® pol¨ªtica que avala la proposta presidencial no posseeix la majoria absoluta, ha d'aconseguir vots afirmatius que permetin superar la primera votaci¨® i, en cas de perillar la majoria simple de la segona votaci¨®, buscar l'abstenci¨®. En aquesta ocasi¨®, el m¨¦s que probable vot negatiu de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya S¨ª que es Pot al candidat de Junts pel S¨ª obliga, com el 1980, a sumar sis en la segona votaci¨®, ja que no n'hi ha prou amb gestionar l'abstenci¨® (com el 1995 i el 2010).

5. Sempre s'ha especulat molt sobre el sentit de la votaci¨® dels partits en la investidura, per¨° mai sobre els candidats. Avui, en plena negociaci¨®, hi ha dubtes sobre el comportament de la CUP, sobre qui ser¨¤ el candidat definitiu i fins i tot sobre si hi haur¨¤ algun canvi de candidat durant el proc¨¦s d'investidura. I podria haver-hi m¨¦s incerteses si, en lloc de l'habitual sistema de votaci¨® p¨²blica per crida, es deman¨¦s votaci¨® secreta (possibilitat que es va incloure al Reglament del Parlament de 2005).

6. La investidura ¨¦s individual i l'elecci¨® del president comporta l'aprovaci¨® d'un programa de govern, per¨° en la primera investidura de 1980 es va aplicar la disposici¨® transit¨°ria cinquena de l'Estatut de 1979, que exigia aprovar simult¨¤niament la composici¨® del Consell Executiu proposat pel candidat. Ara no hi ha un requisit jur¨ªdic per a una investidura col¡¤lectiva, com el 1980 o com va demanar el PSUC en la discussi¨® de la Llei 3/1982 que va regular la investidura, per¨° donar a con¨¨ixer la composici¨® del "govern per a la transici¨® republicana" en el debat d'investidura pot ser, en l'actual context, una exig¨¨ncia pol¨ªtica.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB