Brussel¡¤les multa grans empreses per avantatges fiscals excessius

La Comissi¨® Europea ja t¨¦ a punt el primer c¨¤stig a grans empreses per haver-se beneficiat d'un esquema fiscal considerat abusiu. L'autoritat de Compet¨¨ncia anunciar¨¤ dem¨¤ dimecres multes a Starbucks a Holanda i Fiat a Luxemburg per haver-se estalviat factures milion¨¤ries d'impostos a la UE gr¨¤cies al vestit a mida que li van proporcionar els governs d'aquells pa?sos, segons una informaci¨® avan?ada pel diari brit¨¤nic?Financial Times i que confirmen a EL PA?S fonts comunit¨¤ries.

La sanci¨® a aquestes dues empreses constitueix la primera fase d'un proc¨¦s que implica m¨¦s companyies. A m¨¦s de Starbucks i Fiat, Brussel¡¤les investiga formalment Apple i Amazon a Irlanda, aix¨ª com tot l'entramat fiscal per a grans empreses a B¨¨lgica. I m¨¦s enll¨¤ d'aquestes investigacions formals, la comiss¨¤ria de Compet¨¨ncia, Margrethe Vestager, ha demanat dades addicionals a un bon nombre de pa?sos ¨Centre els quals hi ha Espanya¨C?per determinar si els generosos marcs fiscals que ofereixen a les seves companyies (tax rulings, per la seva denominaci¨® anglesa) resulten selectius i, per tant, violen la lliure compet¨¨ncia.

Encara que no se sap del cert quina ¨¦s la magnitud de les multes que imposar¨¤ dem¨¤ la Comissi¨® ¨Cel diari brit¨¤nic parla de menys de 30 milions d'euros en el cas de la nord-americana Starbucks i de m¨¦s penalitzaci¨® a la branca financera de Fiat a Europa¡ª, la decisi¨® busca establir un precedent per dissuadir governs i grans companyies d'acordar aquests tax rulings m¨¦s que no pas asfixiar amb la sanci¨®.

Conscient de l'impacte d'aquestes mesures als Estats que van donar via lliure als vestits fiscals a mida, Vestager ha mantingut contactes amb els governs afectats. La setmana passada es va reunir amb el ministre d'Economia d'Holanda (pa¨ªs que ha perm¨¨s a Starbucks tributar al m¨ªnim) i president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, segons ha pogut saber aquest diari. Les fonts consultades revelen tamb¨¦ pressions dels Estats Units, pa¨ªs del qual provenen moltes de les multinacionals benefici¨¤ries d'aquests esquemes.

Malgrat que l'Executiu comunitari ja seguia la pista a algunes d'aquestes pr¨¤ctiques, va ser la revelaci¨® period¨ªstica Luxleaks?que va revelar centenars d'acords fiscals amb avantatges oferts per Luxemburg perqu¨¨ les companyies fixessin la seva seu fiscal al pa¨ªs a canvi de reduir gaireb¨¦ del tot la seva factura fiscal, la que va oferir el gruix del material a Brussel¡¤les. La possibilitat que tenen les societats de fer tota mena de transfer¨¨ncies entre filials els permet eliminar o reduir al m¨ªnim la tributaci¨® als territoris de m¨¦s grav¨¤mens per pagar impostos en pa?sos amb fiscalitat m¨¦s avantatjosa. Com a resultat d'aquestes pr¨¤ctiques, gaireb¨¦ tots els pa?sos s'han llan?at a una compet¨¨ncia fiscal consistent a oferir a les companyies un pagament d'impostos molt redu?t perqu¨¨ almenys es quedin al pa¨ªs i les arques p¨²bliques es benefici?n m¨ªnimament de la seva activitat.

Brussel¡¤les considera que en principi els acords fiscals amb empreses no s¨®n necess¨¤riament il¡¤legals. Nom¨¦s ho s¨®n si resulten selectius perqu¨¨ llavors impedeixen a altres companyies competir en igualtat de condicions. La l¨ªnia que separa les dues pr¨¤ctiques ¨¦s, en tot cas, molt fina, ja que la majoria de tax rulings s¨®n, per definici¨®, selectius perqu¨¨ s'apliquen a unes empreses i no a unes altres.

Les conseq¨¹¨¨ncies de multar les companyies resulten, a m¨¦s, paradoxals. Perqu¨¨ els Estats freguen la legalitat ¨Co la transgredeixen, com en aquests dos casos¨C en permetre a les companyies una c¨¤rrega tribut¨¤ria excessivament baixa, per¨°, fet i fet, s¨®n ells els qui cobren la sanci¨® que se'ls imposa a les empreses benefici¨¤ries d'aquests esquemes. Aix¨ª que no arrisquen res en promoure acords que vulneren les regles de la compet¨¨ncia.