Qui tem Ferrer i Gu¨¤rdia?

La primera vegada que vaig tenir not¨ªcies de l'anarquisme espanyol va ser a trav¨¦s d'una novel¡¤la de P¨ªo Baroja, La dama errante. En aquest llibre (i en un altre posterior tamb¨¦ de Baroja i amb pr¨°leg de Ram¨®n del Valle Incl¨¢n) vaig prendre contacte amb Mateo Morral, l'anarquista badalon¨ª que el 1906 va atemptar contra la comitiva nupcial del rei Alfons XIII. Vaig llegir m¨¦s coses sobre Morral. Sobretot perqu¨¨ m'interessava el personatge. Met¨¤fora perfecta de les tr¨¤giques contradiccions que va propiciar l'industrialismo a principis del segle XX. Per¨° jo no parlar¨¦ ara de Morral. M'interessa un personatge emblem¨¤tic que va tenir una relaci¨® intel¡¤lectual amb l'anarquista. Em refereixo a Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, el gran pedagog catal¨¤ al qual al principi es va acusar d'estar relacionat amb l'atemptat contra Alfons XIII.

A partir d'aquest fil hist¨°ric, em va quedar per sempre gravada la figura del fundador de l'Escola Moderna. Una idea avan?ad¨ªssima d'ensenyament laic i racional per al seu temps. Tan avan?ada que moltes escoles europees la van traslladar a les seves aules. Fins i tot el fot¨°graf i company d'insurreccions surrealistes Man Ray va fer el possible perqu¨¨ aquesta pedagogia fos exportada als Estats Units.

El record de Ferrer i Gu¨¤rdia se'm va anar difuminant fins que un dia, fa uns cinc anys, en una pla?a de Brussel¡¤les em vaig trobar amb una est¨¤tua seva. Vaig intentar trobar a la meva mem¨°ria alguna cosa semblant a Barcelona i em va ser impossible. S¨¦ que al cementiri de Montju?c hi ha un mon¨°lit dedicat a la seva figura, erigit el 1990 per l'Ajuntament. Durant el judici sumar¨ªssim al qual va ser sotm¨¨s Ferrer i Gu¨¤rdia durant aquells llunyans dies d'octubre de 1909, en moltes ciutats europees es van convocar multitudin¨¤ries manifestacions de repudi a aquell fals judici. Entre elles Praga, a les quals se sap que va assistir Franz Kafka.

Aquests dies hem vist reportatges sobre el judici i posterior afusellament de Llu¨ªs Companys. Bons reportatges, sobretot el dedicat a TV3 als ¨²ltims dies del president de la Generalitat l'octubre de 1940, on es rescata una figura gaireb¨¦ ignorada en tota aquesta trista hist¨°ria: la del defensor de Companys, el militar revoltat Ramon de Colub¨ª, que es mereix ell sol un reportatge. (Colub¨ª es va donar de baixa de l'ex¨¨rcit franquista uns anys despr¨¦s i va marxar a Vene?uela, on es va llicenciar en Enginyeria i es va convertir en un dels grans especialistes mundials en fusos horaris).

Enmig d'aquests reportatges, necessaris des del punt de vista de la pedagogia hist¨°rica a qualsevol pa¨ªs normal, es veia la figura de Mas acompanyat per multituds de coreligionaris sortint de l'edifici del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, amb motiu de la seva imputaci¨® en el simulacre de plebiscit convocat el 9 de novembre de 2014. L'interrogatari a Mas, els reportatges i s¨¨ries dedicades a l'afusellament de Companys, a TV3, es va veure subratllat de manera sospitosament poc innocent per la coincid¨¨ncia de dates, coincid¨¨ncia que va possibilitar imprudentment el mateix TSJC i que el moviment independentista va saber aprofitar amb farta efic¨¤cia en benefici del seu l¨ªder.

La veritat ¨¦s que la setmana passada ens vam empatxar de Mas

La veritat ¨¦s que la setmana passada ens vam empatxar de Mas. Al president el v¨¨iem al mat¨ª envoltat de multituds ploroses. Ara mateix em faig un embolic i no recordo si havia acudit a la matinada a un ofrena floral davant la tomba de Companys i despr¨¦s a declarar, o a l'inrev¨¦s. Per¨° crec que tamb¨¦ el vaig veure el mateix dia o l'anterior assistir a un homenatge po¨¨tic musical a Companys. Encara sort que alg¨², aquests mateixos dies, va fer la tasca moral de recordar-nos a Twitter que un 13 d'octubre de 1909 van afusellar Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia.

Se'l va acusar de ser l'inspirador de la Setmana Tr¨¤gica. El va sentenciar a mort un tribunal militar a Barcelona, com a Companys, despr¨¦s d'un judici fulminant i arbitrari. Amb proves inventades i el suport log¨ªstic de l'Esgl¨¦sia, la burgesia, la Lliga Catalana i importants diaris de l'¨¨poca.

Llu¨ªs Companys va ser assassinat la matinada del 15 d'octubre de 1940 al fossar de Santa Eul¨¤lia de la pres¨® del castell de Montju?c. Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia ho va ser trenta-un anys abans. Tamb¨¦ una freda matinada d'octubre, i al fossar de Santa Am¨¤lia de la mateixa pres¨® de Montju?c. Per¨° a TV3 ning¨² va aprofitar la coincid¨¨ncia. No la de Mas i Companys, que s¨ª. Sin¨® la de Companys i Ferrer i Gu¨¤rdia.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari