Marci¨¤ amb banyes

L¡¯obra del nord-americ¨¤ Mark Twain (Florida, 1835 - Redding, 1910) ¨¦s, entre moltes altres coses, d¡¯un humor irreverent. Per¨° no va ser fins unes d¨¨cades despr¨¦s de la seva mort quan aquesta irrever¨¨ncia ¡ªsovint amb la religi¨® al punt de mira¡ª es va veure amb m¨¦s claredat. Entre els papers que va deixar, que els marmessors van dividir en diversos volums, hi havia un aplec espec¨ªficament sat¨ªric i humor¨ªstic, per¨° que la seva filla va bloquejar fins on va poder. All¨¤ hi havia llibres com Els diaris d¡¯Adam i Eva (hi ha traducci¨® catalana a Angle) i el que ara treu ?tic dels Llibres, Cartes des de la Terra, tots dos textos c¨°mics, morda?os i iconoclastes.

Tot comen?a al Cel, on hi ha el Creador. Acaba de crear uns quants planetes, per¨° l¡¯experiment ¨¦s sobretot a la Terra, on campen els humans. Satan¨¤s, com a c¨¤stig o per voluntat pr¨°pia ¡ªcalibrada ambig¨¹itat que desplega Twain¡ª, marxa a fer un tomb per aquest planeta i adoptar¨¤ la mirada innocent del diguem-ne marci¨¤, com per exemple Montesquieu va fer a les Cartes perses o Voltaire al seu gran C¨¤ndid. ?s un recurs, aquest de la marcianitat, que ens apropa al conte filos¨°fic, racionalista. La den¨²ncia d¡¯un il¡¤l¨°gic sistema de coses ¨¦s de rigor. L¡¯humor traspua en cada episodi d¡¯aquesta llibre, sobretot si el lector ¨¦s ateu o agn¨°stic.

El recurs de la marcianitat ens apropa al conte filos¨°fic, racionalista

Satan¨¤s, per exemple, envia dotze cartes als arc¨¤ngels Miquel i Gabriel. I amb una mirada entre ing¨¨nua i sard¨°nica, soscava uns quants mites cristians. L¡¯home evoluciona cap a la ra¨® i l¡¯intel¡¤lecte, per¨° per guanyar-se el cel no cal res d¡¯aix¨°. El sexe agrada als humans, per¨° al parad¨ªs no n¡¯hi ha pas. Ning¨² sap cantar b¨¦ ni tocar l¡¯arpa, per¨° al Cel aix¨° s¨®n requisits importants. Anar a l¡¯esgl¨¦sia ¨¦s una llauna, ens diu Satan¨¤s, per¨° el Cel glorifica els temples...

Twain t¨¦ bona m¨¤ per escarnir tot aix¨°, i per crear una s¨¤tira efica?, menys simple del que sembla a primer cop d¡¯ull, a causa de fixar Satan¨¤s com a narrador i de no acabar de saber si el Creador inicial ¨¦s el mateix D¨¦u cristi¨¤. Satan¨¤s acaba sent un narrador poc fiable, i tot dependr¨¤ de la fe que tingui el lector per creure el que ens diu.

Com m¨¦s es desmarxa, m¨¦s precisa ¨¦s la ploma de Twain. Aix¨ª, la descripci¨® de l¡¯Arca de No¨¨ ¨¦s realment c¨¤ustica, una reducci¨® a l¡¯absurd en tota regla, aix¨ª com l¡¯an¨¤lisi dels Deu Manaments, o b¨¦ d¡¯alguns passatges dels Nombres o del Deuteronomi, v¨¤lids tant per justificar l¡¯extermini dels indis com per renyar els nens, ens diu Twain. Al capdavall, amb tot, no hi ha res d¡¯original ni fresc per al lector familiaritzat amb l¡¯¨¤mplia literatura antieclesi¨¤stica que ha generat Catalunya, sobretot en revistes sat¨ªriques com La Campana de Gr¨¤cia, El Be Negre o la valenciana La Traca. No cal dubtar que el context en qu¨¨ Twain va escriure aquesta obra no era encara del tot obert a la toler¨¤ncia de pensament ni a la llibertat d¡¯expressi¨®, per¨° ¨¦s possible que alguns lectors no es treguin del cap, mentre llegeixen aquesta diatriba hilarant, l¡¯antidogmatisme que tamb¨¦ van exercir els dibuixants assassinats del setmanari humor¨ªstic franc¨¨s Charlie Hebdo.

Cal seguir de prop aquesta nova col¡¤lecci¨® ¡ªfeli?ment austera¡ª- que ha engegat ?tic dels Llibres. Tornar a disposar en catal¨¤ del Curs de filosofia en sis hores i quart, de Witold Gombrowicz, aix¨ª com tenir Fragments d¡¯un discurs amor¨®s, de Roland Barthes, ¨¦s una bona not¨ªcia. Aquest tercer lliurament, amb Twain, fa un cert tomb narratiu, tot i que el pes de la col¡¤lecci¨® ser¨¤ l¡¯assaig, la no-ficci¨®. Les petites virtuts, de Natalia Ginzburg, que ¨¦s el seg¨¹ent llibre, n¡¯¨¦s una bona mostra.