Albanell troba Plat¨®

De la cara de Pep Albanell (Vic, 1945) destaca la mitja rialla, afable i propera, com la seva prosa. Ja devia ser aix¨ª aquest posat quan era petit, segons es pot veure a la foto que il¡¤lustra la portada del seu darrer llibre: La fantasia del n¨¤ufrag. D¡¯un text aix¨ª a finals del seixanta se¡¯n deia deg¨¨nere; ¨¦s a dir, textos que creuaven els g¨¨neres tradicionals sense deixar-se classificar amb facilitat.

El llibre d¡¯Albanell ¨¦s una narraci¨® novel¡¤lada, per¨° no ¨¦s novel¡¤la; pren peu en les mem¨°ries de l¡¯autor, per¨° no ¨¦s autobiogr¨¤fic. Com ell mateix s¡¯encarrega d¡¯advertir al lector, els personatges s¡¯hi poden recon¨¨ixer, per¨° s¨®n ficticis, i el criteri narratiu no ¨¦s el de la veritat sin¨® el de la versemblan?a.

El text recorre la infantesa d¡¯un nano (Albanell) nascut a Vic i traslladat de menut a la Seu d¡¯Urgell. La primera reacci¨® ¨¦s sentir-se un cos estrany, per¨° amb l¡¯obligaci¨® d¡¯adaptar-se. I el cam¨ª per fer-ho ¨¦s la lectura i l¡¯escriptura, tant en sentit literal (escrivint) com en un sentit ampli: imaginant jocs col¡¤lectius que exigeixen hist¨°ries pr¨¨vies tan o m¨¦s importants que el mateix joc, una mena d¡¯aventis, que diu Juan Mars¨¦. Especialment hist¨°ries de n¨¤ufrags, perqu¨¨ el primer llibre que llegeix el protagonista ¨¦s Robinson Crusoe i a partir d¡¯aqu¨ª es desferma el delit per aquest tipus de narracions, en les quals, d¡¯alguna manera, se sent reflectit. Per¨° per damunt de tot hi ha el plaer de la lectura: ¡°Em va passar una cosa que, m¨¦s endavant, en la meva vida de lector, m¡¯ha tornat a passar una colla de vegades: el llibre em va devorar (...). Era la primera novel¡¤la que llegia en la meva vida i tenia la sensaci¨® clara que aquell llibre escrit en el segle XVIII per alg¨² que ja estava mort i que, per tant, no em coneixia de res, parlava de mi¡±. El nano Albanell descobreix, de cop, el que ¨¦s un cl¨¤ssic: qui ens parla superant la dist¨¤ncia del temps.

En no pocs sentits, aquest ¨¦s un llibre plat¨°nic, incl¨²s en les hist¨°ries d¡¯amors. Primer, perqu¨¨ el material de qu¨¨ est¨¤ fet ¨¦s la mem¨°ria, com la veritat de Plat¨®, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ quan S¨°crates comen?a a explicar el mite de la caverna, el seu oponent li diu: ¡°Quins ¨¦ssers m¨¦s estranys¡±, i el mestre de Plat¨® respon: ¡°Ni m¨¦s ni menys, com nosaltres¡±. Aix¨° fa la literatura: ens presenta personatges amb els quals podem identificar-nos: parla de nosaltres.

El material de qu¨¨ est¨¤ feta l'obra ¨¦s la mem¨°ria, com la veritat de Plat¨®

Si als di¨¤legs plat¨°nics hi ha mites, al llibre d¡¯Albanell hi ha subhist¨°ries dins la hist¨°ria general. Narracions que no sempre arriben al lector a trav¨¦s del narrador, sin¨® per boca de personatges secundaris. Un d¡¯aquets relats, llegit a la biblioteca (segona troballa del vailet), parla d¡¯una euga condemnada a viure en una mina. All¨ª t¨¦ descend¨¨ncia que mai no ha vist l¡¯exterior, i ella els explica la bellesa dels prats, del cel i els n¨²vols, de les llums i les ombres. No la creuen, tal com els personatges de la caverna de Plat¨® neguen la realitat al presoner quan aquest retorna a la caverna.

Per¨° el lector s¨ª que es creu la hist¨°ria del n¨¤ufrag de la Seu: per la manera en qu¨¨ est¨¤ explicada, per la vida que traspuen les paraules, per la passi¨® de les lectures, per la ¡°fantasia inflamable¡±, que diu el narrador. I tamb¨¦ per les reflexions novel¡¤lades sobre l¡¯ofici d¡¯escriure, com quan l¡¯Albanell marrec comen?a una novel¡¤la que no acabar¨¤, o quan el narrador reflexiona sobre les dificultats d¡¯escriure i de corregir. O quan parla de l¡¯ang¨²nia de saber que una obra s¡¯acaba, com passa amb aquesta. Afortunadament, l¡¯autor ha plegat l¡¯adolesc¨¨ncia. Despr¨¦s, Albanell ha viatjat quasi tant com Robinson i s¡¯ha enfrontat a les adversitats (reals i liter¨¤ries) amb la mateix tossuderia del n¨¤ufrag. Continuar¨¤?