Una escena urbana

La ciutat ha anat recosint els peda?os del creixement dels anys seixanta i setanta a base de carrers i espais de lleure. Aix¨° ha passat en el cas que avui ens ocupa, all¨¤ on es troben Pubilla Cases, Collblanc i l¡¯extrem de les Corts. El retra?at i definici¨® de la carretera de Collblanc i la construcci¨® del tramvia han donat lloc a un viaducte que passa per sobre de diferents espais verds d¡¯usos esportius o de lleure, intentant donar forma als l¨ªmits dels barris que l¡¯orografia havia decidit de manera natural. La refer¨¨ncia d¡¯aquesta ¨¤rea ¨¦s potser el parc de Can Rigal, un parc metropolit¨¤ a cavall de l¡¯Hospitalet i Barcelona, la m¨¦s nova de les zones del parc que va ser inaugurada el 2012 a la part barcelonina. El conjunt que forma aquest parc ha est¨¨s les diferents zones especialitzades aprofitant la tra?a corba dels carrers que uneixen les dues ciutats per sota del viaducte de la carretera de Collblanc.

El lloc ¨¦s particularment adequat per badar un diumenge, la geografia hi ajuda, i el barranc ha produ?t que la vista s¡¯obri cap al sud, per¨° especialment perqu¨¨ el percebem com un lloc fora vila, amb espais inusualment extensos per a la vista, amples i bastant buits, esquitxats per algunes edificacions grans, majorit¨¤riament edificis d¡¯habitatges constru?ts aquests darrers anys, i alguna m¨¦s d¡¯antiga.

Una d¡¯aquestes darreres, un bloc d¡¯habitatges dels anys quaranta o cinquanta a la cantonada de la carretera de Collblanc amb Ernest Lluch, avui amb les portes tapiades per¨° dempeus, acaba conferint a aquest lloc un aire estrany, com el vestigi de la premonici¨® dels nostres avantpassats sobre el que seria aquest lloc avui. Si f¨®ssim intel¡¤ligents el reparar¨ªem, l¡¯habitar¨ªem i el deixar¨ªem; d¡¯altra manera semblar¨¤ que tota aquella ¨¤rea ¨¦s nova de trinca. Justament si algun defecte t¨¦ el lloc en q¨¹esti¨®, com a gran part de les noves intervencions a l¡¯¨¤rea metropolitana, ¨¦s encara un cert exc¨¦s d¡¯urbanitzaci¨® que el temps, esperem, corregir¨¤, i que fa la impressi¨® d¡¯estar, m¨¦s que constru?t, dibuixat.

Mentre mirem cap al sud des de dalt del viaducte, la vista reuneix dues coses que, juntes, prenen cert sentit. Mirant en aquella direcci¨®, veiem sota el viaducte una petita ¨¤rea d¡¯horts que l¡¯Ajuntament ha posat a disposici¨® dels ve?ns que hi vulguin plantar; s¨®n horts petits, una seixantena d¡¯ells sembrats amb diverses verdures i hortalisses, tom¨¤quets, cols, mongetes, alberg¨ªnies, enciams i tamb¨¦ plantes arom¨¤tiques, arrenglerats perfectament. Aixecant una mica la vista ens adonem que a l¡¯altra banda del viaducte s¡¯aixeca un esvelt bloc de pisos d¡¯unes 18 plantes amb una fa?ana de color fosc, presidida per grans balcons correguts de cantells blancs. Ja fa temps que est¨¤ acabat i els balcons s¡¯han anat omplint de les coses que la gent hi posa o hi fa. Testos amb plantes, tendals, petits armaris, cadires, taules... elements que mostren com la vida s¡¯obre pas. No podem evitar veure l¡¯un, el bloc, com el complement de l¡¯altre, el petit jard¨ª d¡¯horts. I observar la regular i ortogonal estesa de parterres separats per petits passos com un contrapunt de la superposici¨® vertical d¡¯habitatges. Resid¨¨ncia i esbarjo, un esbarjo alimentari, podr¨ªem dir, a peu de casa.

Un hort i uns balcons amb plantes, armaris... parlen de vida davant estructures planificades

El producte que veiem ¨¦s el resultat d¡¯all¨° que s¡¯ha afegit o modificat sobre una estructura regular planificada, ja siguin forjats o parterres. Hi ha qui diu que ¨¦s m¨¦s apropiat parlar de la ciutat com a escena que com a paisatge. A l¡¯escena intervenim, formem part d¡¯ella, en som els actors, per¨° no interpretem un paper predeterminat, dirigit. La ciutat s¡¯ho empassa, i amb les nostres accions pren valor i sentit. Jo diria que es transforma en ciutat. Sobre les seves parts planificades escrivim i ocupem terrasses i balcons traient la casa per la finestra o plantant cols i mongetes en uns rectangles determinats. El paisatge ¨¦s diferent. Aqu¨ª mateix en tenim una mostra, al parc, en aquest cas la part nova de Can Rigal; planificada i pr¨¤cticament escrita d¡¯origen, es tracta de l¡¯enganyosa versemblan?a del parc que planta bancs, arbres, p¨¨rgoles i fanals perqu¨¨ semblin vius i espontanis. Per¨° paradoxalment, al parc, al contrari que a la casa o a l¡¯hort, nosaltres hi tenim poc a dir, i la nostra relaci¨® ¨¦s contemplativa. Aqu¨ª som observadors, all¨¤ som els actors.