Primavera Club, planter del Sound

Bona part de la m¨²sica en directe que se sent a Barcelona prov¨¦ de l¡¯entorn de la Sala Apolo. Si la joia de la corona d¡¯aquesta exposici¨® musical ¨¦s el Primavera Sound, festival nascut a l¡¯aixopluc de la sala, cal no oblidar-se, com si es tract¨¦s del planter d¡¯un club de futbol, del germ¨¤ petit i tardorenc d¡¯aquest festival, el Primavera Club. Aquest certamen de tardor t¨¦ un doble vessant: per una banda, mant¨¦ el pols de la m¨²sica als clubs, molt pressionada a la baixa per l¡¯activitat dels grans festivals d¡¯estiu, i per l¡¯altra serveix de planter dels nous talents que un dia o altre poden actuar al Primavera Sound.

D¡¯aquesta manera el circuit de les bandes novelles i les ja veteranes es troba perfectament controlat pels organitzadors de tots dos festivals, que a m¨¦s disposen de les dues sales de l¡¯Apolo i d¡¯un segell discogr¨¤fic, El Segell. El Primavera Club ¨¦s, d¡¯aquesta manera, un festival de descoberta on la major part dels noms s¨®n apostes que fa la direcci¨® art¨ªstica del festival, noms majorit¨¤riament desconeguts que mai han passat pels escenaris espanyols i que s¡¯estrenen precisament a Barcelona dins el Primavera Club.

Els tres dies d¡¯activitat del festival tenen lloc en quatre sales f¨ªsicament molt properes: les dues sales de l¡¯Apolo, el teatre Principal i el teatre Latino, que es troben al mateix indret, al final de la Rambla. Pel que fa al programa, se¡¯n poden destacar un parell de l¨ªnies mestres. Per una banda, la pres¨¨ncia de diverses propostes electr¨°niques, entre les quals destaquen les d¡¯Empress Off, nom sota el qual Lorely Rodriguez, nord-americana d¡¯origen hondureny, s¡¯aplica a un pop electr¨°nic ballable, sense angulacions i d¡¯entrada f¨¤cil, exposat al disc de debut Me, ple de tornades.

Precisament amb m¨¦s angles i una tonalitat m¨¦s fosca i menys pop, el projecte de Deradoorian, obra d¡¯Angel Deradoorian, baixista i vocalista de Dirty Projectors, ha lliurat a The Expanding Flower Planet una col¡¤lecci¨® de peces d¡¯arrel multi¨¨tnica gronxades per l¡¯electr¨°nica. Tamb¨¦ electr¨°nica, tot i que m¨¦s pop, ¨¦s la proposta de US Girls, rere la qual hi ha Maghan Remy, una altra nord-americana que marca la seva m¨²sica amb un to fosc i un punt desassossegant, exposada al disc Half Free. Comercial i assequible, barrejant tamb¨¦ pop, electr¨°nica i arrels negres, l¡¯anglesa nascuda a Moscou Aleksandra Denton, ¨¦s a dir Shura, s¡¯aventura com una futura artista de masses. Roosevelt, un productor electr¨°nic dan¨¨s, arrodoneix, amb la seva m¨²sica ballable, el vector electr¨°nic de la programaci¨® del Primavera Club.

L¡¯altra columna del festival ¨¦s el folk, l¡¯altra cara de l¡¯electr¨°nica. Aqu¨ª destaquen els noms de Jessica Pratt, una aproximaci¨® cl¨¤ssica al folk tant en arranjaments com amb la utilitzaci¨® de la veu, i Richard Dawson, un altre artista de veu cl¨¤ssica que no fa servir en un context gaire convencional, com proven les can?ons de Nothing Important, el seu segon llarga durada.

Al marge d¡¯aquests dos arguments estil¨ªstics ¡ªfolk i electr¨°nica¡ª, el Primavera ofereix artistes ins¨°lits, com ara Algiers, barreja entre g¨°spel, rock i blues amb molta for?a, i el veter¨¤ pianista ucra?n¨¨s Lubomyr Melnyk, que destaca per un fraseig rapid¨ªssim al piano fruit d¡¯una digitaci¨® molt ¨¤gil. L¡¯apartat nacional est¨¤ cobert amb propostes com Holograma ¡ªkrautrock¡ª, Cala Vento, ¡ªrock intens i a?rat¡ª i la barreja d¡¯estils pr¨°pia d¡¯Ensemble Topogr¨¤fic.

?