La descoberta de si mateix

Torres-Garc¨ªa va ser un autodidacte sense fissures: no va completar cap any d¡¯escola prim¨¤ria ni secund¨¤ria, i a m¨¦s era esquerr¨¤ i una mica disl¨¨ctic. El febrer de 1926 es presentava aix¨ª en l¡¯Esb¨°s autobiogr¨¤fic que li havia demanat D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤, un text farcit de guions, que feia servir com en poesia ho feia la seva coet¨¤nia russa Marina Tsvet¨¤ieva (1892-1941): ¡°¡ªAptitud innata per a l¡¯art¡ª en un medi antiart¨ªstic¡ª res que desvetll¨¦s aqueixa vocaci¨®¡±. L¡¯arribada a Catalunya, a 17 anys, ho va remoure tot. La fam¨ªlia el va deixar seguir un instint que el jove nom¨¦s intu?a, a l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts i a l¡¯Acad¨¨mia Baixas. Aviat va ser no sols un artista ben prometedor, sin¨® tamb¨¦ el pioner, aqu¨ª i a Espanya, de l¡¯escriptura de textos program¨¤tics que a primers del segle XX comen?aven a renovar a Europa la pr¨¤ctica i la teoria de l¡¯art.

La vessant te¨°rica ¨¦s una part nuclear de la poli¨¨drica personalitat creativa de Torres-Garc¨ªa. Una vessant en xarxa amb la pedag¨°gica, que va comen?ar per guanyar-se la vida i que esdevindria essencial a partir del col¡¤legi Mont d¡¯Or. Una experi¨¨ncia no prou divulgada que Carlos P¨¦rez, muse¨°leg descobridor internacionalment en exposicions i cat¨¤legs de les joguines de Torres i la seva relaci¨® intr¨ªnseca amb l¡¯art modern, considerava que hauria pogut ser una Bauhaus catalana. El Mont d¡¯Or era obra del pedagog barcelon¨ª Joan Palau i Vera (1875-1915), que el curs 1910-1911 va traslladar-lo a Terrassa. Torres-Garc¨ªa ho explica aix¨ª: ¡°Tres anys de treballs manuals i de dibuix en el col¡¤legi Mont d¡¯Or, de Terrassa. Per primera vegada a Espanya ¨¦s introdu?t el dibuix natural a les escoles de nens (objectes, flors, peixos, vasos, etc.)¡±.

Torres-Garc¨ªa havia apr¨¨s a ensenyar de Francesc Gal¨ª (1880-1965), de qui era amic i que en aquells anys tenia a la seva escola d¡¯art, d¡¯alumnes, Llorens Artigas i Mir¨®, que treballarien molt junts i sempre el recordarien.

Vessants de Torres-Garc¨ªa alhora en xarxa amb l¡¯escriptura prol¨ªfica d¡¯articles en diaris i revistes, llibres, cartes als amics, que en va tenir molts aqu¨ª, entre ells for?a escriptors, periodistes i poetes (Foix, Junoy, Salvat-Papasseit). Salvat va ser un dels seus millors interlocutors, juntament ¡ªen un altre ordre de coses per¨° no tan distant si ho mirem b¨¦¡ª amb Eugeni d¡¯Ors i Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, la mort prematura del qual va marcar la desfeta de l¡¯etapa catalana de Torres-Garc¨ªa. Un per¨ªode decisiu. Aqu¨ª es va fer com a artista, experimentador constant, i aqu¨ª va cr¨¦ixer com a home. Es va casar amb Manolita Pi?a Robins, c¨°mplice per tota la vida, dibuixant, noia rebel capbussada en el nou m¨¨tode pedag¨°gic Montessori, amb qui va tenir quatre fills, tres d¡¯ells catalans. Torres-Garc¨ªa se¡¯n va anar de Catalunya amb 50 anys, 28 dels quals va passar entre Matar¨®, Barcelona (taller a Sarri¨¤) i Terrassa.

A la ciutat vallesana la parella s¡¯havia constru?t la casa ideal, Mon Rep¨°s, avui destru?da per una autopista i sense refer, tot i que les autoritats locals asseguraven fa quatre anys que el 2014 tornaria a estar dempeus.

Va definir a Catalunya, on tants ¨¨xits i daltabaixos coneixeria, all¨° que el faria artista. La descoberta de si mateix ¡ªt¨ªtol d¡¯un dels llibres¡ª i la divisa essencial: individualisme, presentisme, internacionalisme. Tot surt de l¡¯artista mateix, de l¡¯individu; tot ha de ser en present; tot ha de tenir vocaci¨® universal.

Ho explicava aix¨ª a Salvat-Papasseit en una carta des de Nova York, en el primer viatge, el 1920: ¡°Ara mateix voldria estar, altre cop, a Times Square, i baixar al subway, i trobar-me amb aquell formidable fregad¨ªs de gent adelerada (...). El diable se us emporta, i aix¨° ¨¦s lo que jo vull, i no l¡¯estaticisme. Jo visc, i s¡¯ha de viure, al segon. Concebir r¨¤pid, dar-se compte en un cop d¡¯ull. Tot sint¨¨tic ¡ªper aix¨° els segles han passat (...). Fins desfer-se el crani contra un arbre, anant en auto, est¨¤ b¨¦. I no l¡¯angoixa i congoixa del malalt, del llumet d¡¯oli que s¡¯acaba...¡±. El present, el present, el present.

Fa mig segle que Nova York no veu una bona exposici¨® de Torres-Garc¨ªa, que mentrestant ha esdevingut referent inexcusable de l¡¯art modern i mestre art¨ªstic de l¡¯Am¨¨rica Llatina. A Barcelona, la Sala Dalmau mostra peri¨°dicament obres del Taller Torres-Garcia de Montevideo, el seu gran llegat pedag¨°gic al subcontinent, i ara mateix t¨¦ una exposici¨® d¡¯ell. No veurem aqu¨ª la retrospectiva del MoMA, caldr¨¤ conformar-se amb la del 2003 al Picasso i la del 2011 al MNAC. Els que la vam veure recordarem sempre la meravellosa exposici¨® pr¨¨via de les seves joguines a la Pedrera, que Carlos P¨¦rez va aconseguir dur el 1998 des de l¡¯IVAM.