El magrejat pit de la Fornarina

Fa uns dies, el professor Xavier Antich, en la brillant lli?¨® inaugural de la Universitat de Girona, va posar un exemple preci¨®s d¡¯investigaci¨®. Estudiant La Fornarina, el quadre c¨¨lebre de Rafael, va concloure que el pintor d¡¯Urbino va retratar un c¨¤ncer de pit per primera vegada en la hist¨°ria de l¡¯art. Antich feia refer¨¨ncia a un article de Carlos Hugo Espinel, aparegut en The Lancet, una prestigiosa revista m¨¨dica: aquest autor indica que les taques que s¡¯observen en el pit esquerre de la dona suggereixen aquesta patologia. Fins i tot, assenyala que s¡¯aprecia una possible met¨¤stasi en el gangli axil¡¤lar. Aix¨ª doncs, de ser certa aquesta interpretaci¨®, el que des de sempre s¡¯ha considerat un quadre d¡¯enamorat (Rafael era molt enamorad¨ªs i retrataria diverses de les seues amants, i a la Fornarina en diferents ocasions, com a Clio, santa Cec¨ªlia o santa Margarida), caldria interpretar-ho d¡¯una manera molt diferent: com una mena de comiat, o de testificaci¨® del mal de la seua estimada.

Certament, la mirada d¡¯aquella dona, de nom Margaritta Luti, ¨¦s una mica l¨¤nguida i transcendent, i potser ella ja era conscient del seu mal. Aix¨°, a m¨¦s, desactivaria la tesi de Giorgio Vasari, que en les seues famoses vides dels artistes la culpava indirectament de la mort sobtada del pintor, a causa d¡¯un exc¨¦s de passi¨® i lux¨²ria: ¡°Per¨° ell seguia cultivant els seus amors d¡¯amagades. I aix¨ª, extralimitant-se en els plaers amorosos, va succeir que una de les vegades va cometre m¨¦s excessos d¡¯all¨° habitual i va tornar a casa amb molta febre¡±. Segurament, Rafael va morir de mal¨¤ria, per¨° la tesi l¨²brica de Vasari va fer fortuna. En l¡¯¨¨poca rom¨¤ntica, va originar un gavadal de literatura m¨°rbida i exaltada, amb la Fornarina com a ep¨ªtom de femme fatale (m¨¦s encara si considerem que el terme fornicar fa refer¨¨ncia als forns, on treballava Margaritta).

A la mort de Rafael, la Fornarina va ingressar al monestir de Sant¡¯Apollonia, al cor del Trastevere, on va morir dos anys m¨¦s tard, potser a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquell tumor maligne. Siga com siga, les coses no semblen tan senzilles. En un article posterior publicat al The Journal of Surgery, M. Baun, professor em¨¨rit del University College of London, desactiva la tesi d¡¯Espinel, i considera que aquelles taques s¨®n conseq¨¹¨¨ncia de la t¨¨cnica pict¨°rica del mestre d¡¯Urbino, i posa altres exemples semblants, com el quadre de Bathsheba de Rembrandt. La seua argumentaci¨® sembla s¨°lida i ben documentada, i ha estat ratificada per altres metges especialistes en mastologia. I conclou M. Baun, amb una certa sorna, que la uni¨® de l¡¯art i la medicina ¨¦s sens dubte un camp fascinant, per¨° que requereix molt de rigor per a evitar una visi¨® massa reduccionista i simplista. Al capdavall, Gustave Flaubert ja va escriure sobre la Fornarina, en el Diccionari de les idees rebudes: ¡°C¡¯¨¦tait une belle femme; inutile d¡¯en savoir plus long¡±. Comptat i debatut, potser en aquest cas monsieur P¨¦cuchet porte ra¨®.