For?a mascle, for?a alfa

Com que de cop anem tots fent revisions m¨¨diques de salut democr¨¤tica, m'he aplicat diligentment a comen?ar per casa meva. No puc explicar-los els resultats perqu¨¨ s¨®n calamitosos: jo no deixo anar el comandament a dist¨¤ncia mai, abans mort que desposse?t del comandament.

He deixat c¨®rrer la revisi¨® m¨¨dica dom¨¨stica r¨¤pidament per concentrar-me en l'exercici del poder p¨²blic. I el laboratori m¨¦s vist¨®s de salut democr¨¤tica est¨¤ en el comportament dels presidents, catal¨¤ i espanyol, a dia d'avui almenys, tot i que un estigui en funcions, i l'altre a punt d'estar-ho. Tots dos estan, en realitat, a punt d'anar-se'n a casa, amb una mica de sort, i potser per aix¨° els resultats de la meva revisi¨® m¨¨dica s¨®n de pa sucat amb oli, tot i que en la meva ning¨² est¨¤ sense restriccions subjecte a la Constituci¨® per¨° s¨ª a acords de conviv¨¨ncia i a ser conseq¨¹ent amb ells.

La cat¨¤strofe ha estat arrasadora. He comptat ingents ocasions en qu¨¨ els dos l¨ªders van callar i van deixar passar linxaments en forma de 140 car¨¤cters que havien d'haver desautoritzat, condemnat i repudiat; he comptat infinites omissions en les seves intervencions p¨²bliques que obviaven declaracions i extralimitacions verbals dels seus subordinats, ministres i consellers, quan els uns fundaven la democr¨¤cia en el compliment cec de la llei i els altres ovacionaven l'incompliment alegre de la llei.

Ni Rajoy creia necessari intervenir per ensenyar als seus col¡¤laboradors que la llei ¨¦s una per¨° la interpretaci¨® de la llei ¨¦s racional, i no mec¨¤nica ni autom¨¤tica, ni Mas intervenia per reeducar alguns energ¨²mens i negar-los la impunitat que creuen que tenen en gr¨¤cia als seus somnis ¨ªntims i les seves banderes p¨²bliques.

Tampoc han experimentat cap dels dos desassossec visible quan els seus terminals pol¨ªtics martellejaven negacions flagrants de la forta majoria parlament¨¤ria independentista al Parlament, mentre Artur Mas celebrava encantat la vict¨°ria del s¨ª en les eleccions del 27-S, ignorant a consci¨¨ncia els uns i els altres els resultats, defraudant formalment el cr¨¨dit moral i no pol¨ªtic que tots dos van rebre electoralment, i deformant la realitat per corrompre la informaci¨®, fins i tot l'objectiva, mentre n'hi ha uns que parlen per a un sol poble que no existeix i d'altres que parlen per una llei de pedra que tampoc existeix. L'un redueix Catalunya a menys de la meitat de la seva poblaci¨®, com si res l'hagu¨¦s apartat de la campanya electoral que dura quatre anys ininterromputs i on no ha deixat d'actuar com a cap de propaganda dels catalans partidaris de l'estelada, mentre Rajoy despatxava una potent majoria parlament¨¤ria com a assumpte comarcal de tr¨¤mit i pedra tosca.

L¡¯un redueix Catalunya a la meitat de la seva poblaci¨®; l¡¯altre despatxa una potent majoria parlament¨¤ria com a assumpte comarcal de pedra tosca

Potser per tot aix¨° junt, no hi havia senyera a la vista el dia que Mas va anar a transmetre, de forma tan respectuosa com institucional, el missatge al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya que no incorreguessin en la debilitat comprensible i humana, per¨° reprovable, de cedir a la pressi¨® indesitjable de poders llunyans, rancis, antics i malsans instal¡¤lats a l'Espanya tel¡¤l¨²rica, i atengu¨¦s l'alt tribunal l'eloq¨¹ent pres¨¨ncia al carrer del seu Govern en ple i, aix¨ª, ses senyories encertessin la direcci¨® correcta en la q¨¹esti¨® que tenien entre mans. I, evidentment, sense prejutjar en absolut la independ¨¨ncia judicial, s¨ª que li advertia cortesament que, digu¨¦s el que digu¨¦s el Tribunal, no deixava de ser un tribunal desafecte i Artur Mas no acata decisions de tribunals desafectes perqu¨¨ continuaria fent el que li sembl¨¦s millors i el que m¨¦s li convingu¨¦s, obligat com est¨¤ a acatar el mandat de la majoria independentista al Parlament com a ¨²nica majoria del pa¨ªs per abs¨¨ncia de cap altra, tenint en compte l'evident confusi¨® dels catalans que han votat candidatures no independentistes sense saber que s¨®n independentistes perqu¨¨ s¨®n catalans.

Al costat de tot aix¨°, m'he quedat alleujad¨ªssim dels nivells de pol¡¤luci¨® democr¨¤tica de casa meva. Si algun dels meus fills hagu¨¦s volgut fer amb mi alguna cosa semblat al que han fet els dos presidents ¨Cprendre'm per idiota, enganyar-me descaradament, riure's de mi i perdonar-me la vida alhora, ser inconseq¨¹ent, reptar-me per la for?a mascle o per la for?a alfa, victimitzar-me per eludir els acords, fer-me xantatge amb denunciar-me al jutjat de fam¨ªlia o emportar-se els col¡¤legues a casa per intimidar-me¨C jo crec que l'hauria fet fora de casa, que ¨¦s el que caldr¨¤ fer democr¨¤ticament amb dos pertina?os defraudadors al Tresor p¨²blic del poder.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.