Decisives com mai

Sense perjudici del moment fundacional que van representar les primeres eleccions generals (1977) despr¨¦s de la mort de Franco, i la no menys significativa vict¨°ria socialista del 1982 despr¨¦s del 23-F i altres temptatives colpistes, no hi ha dubte de la transcend¨¨ncia dels comicis que el president del Govern convocar¨¤ dem¨¤ pel 20 de desembre. La cohesi¨® territorial d'Espanya mai ha estat tan afectada com ara, a causa del cisma obert a Catalunya per la tensi¨® separatista i pels tortuosos camins recorreguts per dur a terme el projecte de ¡°desconnexi¨®¡± d'Espanya.

Per aix¨° cobren m¨¦s significaci¨® les paraules del Rei en el lliurament dels premis Princesa d'Ast¨²ries, defensant la necessitat d'apartar-se de ¡°tot el que pretengui assenyalar, diferenciar o rebutjar l'altre¡±. Les al¡¤lusions de Felip VI al fet que ¡°ning¨² construeixi murs amb els sentiments¡± i el suport a la legalitat i els principis constitucionals com a garantia dels drets i llibertats de tots s¨®n tan assenyades com carregades de simbolisme. Donen compte de la profunda preocupaci¨® de la m¨¤xima autoritat de l'Estat, des de la seva posici¨® constitucional al marge dels partits, per mantenir la unitat i evitar les fractures socials, quan el pa¨ªs afronta el final d'un cicle electoral que s'ha allargat excessivament en el transcurs del 2015.

Aquests comicis se situen tamb¨¦ a la sortida d'una perllongada crisi econ¨°mica, que ha posat a prova alguns dels consensos b¨¤sics de la societat i ha accentuat les desigualtats preexistents. Davant els electors es confrontaran diversos models pol¨ªtics: o b¨¦ la continu?tat reivindicada pel Partit Popular i el seu l¨ªder, Mariano Rajoy, que ha estirat la legislatura tant com ha pogut per esgarrapar un resultat que doni suport al seu balan?; o les solucions presentades per les forces i els altres dirigents que competeixen pel poder estatal.

El que per descomptat manca de precedents ¨¦s la porf¨ªdia entre m¨¦s partits dels habituals. No hi ha hagut mai uns comicis d'¨¤mbit nacional, des de la Transici¨®, en qu¨¨ fins a quatre forces s'hagin disputat les opcions de govern, allunyant-se de la compet¨¨ncia essencialment bipartidista que va caracteritzar les eleccions generals precedents. La polaritzaci¨® entre el centredreta (primer sota les sigles d'UCD, despr¨¦s de les del PP) i els socialistes d¨®na pas a una cita amb les urnes de la qual, excepte enormes sorpreses, sortiran unes Corts m¨¦s fragmentades que les anteriors, consumant el final de la majoria absoluta d'un sol partit.

Aix¨° no vol dir que el Govern futur estigui condemnat a recolzar-se en majories febles, sin¨® que el qu¨°rum de diputats que sostenen l'inquil¨ª de la Moncloa haur¨¤ de ser el fruit d'acords o coalicions; en definitiva, de qui pacti amb qui a partir de la decisi¨® dels votants sobre les opcions en lli?a. Cosa que aconsella substituir les habituals campanyes amb cara de pomes agres per una altra de veritables explicacions i debat sobre projectes.

S'acosta el moment en qu¨¨ els ciutadans tindran l'oportunitat de sancionar quina ser¨¤ la sortida de les diverses crisis que ha viscut Espanya durant els ¨²ltims anys per mitj¨¤ d'un pronunciament massiu a les urnes.