Les ¡®filles¡¯ de la Xirgu fan seu el Palau Robert

Quan l'actriu Margarida Xirgu va fundar el 1910 la seva pr¨°pia companyia va passar a convertir-se en empres¨¤ria. Abans ja havia trencat motlles com a primera actriu del Teatre ?ntim d¡¯Adri¨¤ Gual. Des de llavors Xirgu, no nom¨¦s pels papers tr¨¤gics, va simbolitzar el nou rol protagonista que va aconseguir la dona en l'escena teatral des de principi del segle XX.

Despr¨¦s d'ella, d¨¨cada a d¨¨cada, un reguitzell de dones han agafat les regnes de muntatges, companyies, sales de teatre i s¨¨ries de televisi¨®. A totes, des de la reina del Paral¡¤lel Elena Jordi, a Assumpci¨® Balaguer, passant per Monserrat Carulla, Rosa Maria Sard¨¤, Vicky Pe?a i N¨²ria Espert, se'ls ret tribut en una exposici¨® al Palau Robert. La mostra, Actrius catalanes del segle XX, est¨¤ organitzada per la Generalitat i l¡¯Institut del Teatre i va ser inaugurada ahir pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell.

L'exposici¨® s'aproxima a les grans dames del teatre catal¨¤ a trav¨¦s de fotografies, cr¨ªtiques, cartells, fragments de pel¡¤l¨ªcules i reflexions sobre la professi¨® realitzades per les mateixes protagonistes. ¡°?s la sensaci¨® que serveixo per a alguna cosa, que a trav¨¦s d'aquesta entel¨¨quia que ¨¦s el teatre o una pel¡¤l¨ªcula estic retornant imatges de l'¨¦sser hum¨¤¡±, opina, per exemple, Vicky Pe?a.

¡°Les dones representen millor que els homes el segle XX, en el sentit de renovaci¨® i modernitat¡±, van explicar els comissaris de la mostra, Joaquim Noguero i Joan Casas. Tots dos van afegir que despr¨¦s de superar la condici¨® de maniqu¨ª o atractiu de cartell, les int¨¨rprets van passar de ser estrelles a productores, de directores a empres¨¤ries, i van ocupar tots els papers possibles en el sector.

En total apareixen en l'exposici¨® entre 150 i 200 actrius, com Mary Santpere, Matilde Almendros, Anna Lizaran i Rosa Novell, en un recorregut que s'inicia al vest¨ªbul del Palau Robert. L'espai s'ha transformat per a l'ocasi¨® en un camerino ideat per Laura Clos amb cinc tocadors envoltats de textos, roba i objectes. Aquests no s¨®n de ning¨² en concret perqu¨¨ simbolitzen el calidoscopi de la professi¨®: ¡°No hi ha una forma millor que una altra de ser actriu, m¨¦s enll¨¤ de la passi¨® per l'ofici¡±, desgrana com a lema l'exposici¨®.

En aquest sentit, els comissaris s¡¯han servit d¡¯E.R., text sobre la vocaci¨® teatral escrit per Josep Maria Benet i Jornet, que el realitzador Ventura Pons va portar a la gran pantalla amb la pel¡¤l¨ªcula Actrius (1997). El film es projecta mentre en una sala contigua es recullen desenes d'opinions d'actrius. ¡°El teatre em col¡¤loca, acabo amb ganes de ballar, de moure'm...¡±, afirma Assumpci¨® Balaguer. ¡°Malgrat les tecnologies, veure gent de carn i ossos en directe continua seduint, i ho far¨¤ pels segles dels segles¡±, expressa Lloll Bertran. ¡°Per mi, l'actor ¨¦s la persona que pot ser el que no ¨¦s a la vida, per¨° no en forma de ter¨¤pia, sin¨® de joc¡±, afegeix Anna Lizaran.

La mostra, que podr¨¤ visitar-se fins al 27 de mar?, resumeix en deu imatges el segle XX femen¨ª teatral. En una d'aquestes apareixen actrius fent punt per solidaritzar-se durant la Guerra Civil amb la causa republicana. ¡°No hem resumit l'exposici¨® de manera hist¨°rica perqu¨¨ encara no tenim una enciclop¨¨dia del teatre catal¨¤. Hi ha una investigaci¨® que cal fer i nosaltres llancem pinzellades¡±, va narrar Noguero.

En paral¡¤lel, Actrius del segle XX?tamb¨¦ recull els personatges m¨¦s ic¨°nics que han interpretat les actrius catalanes. Des de la tensi¨® sexual existent en les grans protagonistes d¡¯?ngel Guimer¨¤, fins al crit de les dones de Federico Garc¨ªa Lorca, passant per la ironia que traspuen les Do?a In¨¦s encarnades per Lloll Bertran o Mary Santpere dins del Don Juan Tenorio, de Jos¨¦ Zorrilla. Un mosaic en qu¨¨ ¡°el teatre catal¨¤ no seria el mateix sense un segle XX protagonitzat per dones amb veu de dona¡±, conclou l'exposici¨®.