La paradoxa del vot

Les eleccions estan pensades per triar els nostres representants a les institucions pol¨ªtiques. Al mateix temps s¨®n uns bons indicadors de l'evoluci¨® dels desitjos i les preocupacions dels ciutadans. ?s cert que les enquestes d'opini¨®, quan s¨®n rigoroses, tamb¨¦ s¨®n molt ¨²tils per detectar tend¨¨ncies, per¨° com sovint es diu, l'enquesta definitiva ¨¦s la votaci¨®.

Durant els ¨²ltims anys observo un fet paradoxal i no f¨¤cil d'explicar. Una gran part d'Europa, i per descomptat Espanya, ha patit una greu crisi econ¨°mica que ha impactat d'una forma molt dura en les classes mitjanes i en els sectors m¨¦s febles de la poblaci¨®, per¨° molt menys en les seves capes m¨¦s acomodades. Les pol¨ªtiques anticrisi han estat sobretot orientades a rescatar els sectors financer i empresarial, a costa de retallades en els serveis p¨²blics b¨¤sics. No ¨¦s doncs estrany que alguns dels seus efectes hagin estat l'increment de la pobresa, un gran augment de les desigualtats, i una forta reducci¨® de la classe mitjana, per empobriment de molts dels seus integrants. ?s un fenomen europeu, per¨° molt m¨¦s accentuat a Espanya.

Enfront d'aquesta situaci¨®, indiscutible i altament preocupant per a les classes populars, es produeix la paradoxa que els partits que s'han vist m¨¦s perjudicats pels resultats electorals no han estat els partits conservadors, els principals responsables d'aquestes pol¨ªtiques, sin¨® els partits de l'esquerra. Dit d'una altra manera: encara que la crisi ha generat una gran indignaci¨®, el vot s'ha despla?at cap a la dreta, i ha perm¨¨s que a diversos pa?sos europeus (Espanya, Alemanya, Regne Unit, Portugal¡­) hagin governat majories absolutes conservadores, i que tant el Parlament Europeu com, sobretot, la Comissi¨®, tinguin aquesta mateixa orientaci¨®.

Per qu¨¨ el vot no es correspon amb les preocupacions? S¨¦ que hi ha una explicaci¨® d'oportunitat. Els partits que estaven governant a l'inici de la crisi, i que no van ser capa?os de fer-li front, van ser l¨°gicament castigats, independentment de la seva orientaci¨® ideol¨°gica. Aix¨°, per exemple, va passar a Espanya.

Per¨° penso que hi ha una explicaci¨® m¨¦s profunda de matem¨¤tica electoral. La indignaci¨® i el malestar de les capes populars no ha provocat l'augment del vot a partits d'orientaci¨® socialdem¨°crata o excomunista (que no van saber detectar-ho ni canalitzar-ho), sin¨® que s'ha canalitzat a trav¨¦s de noves formacions d'esquerra m¨¦s radical, amb un diagn¨°stic cr¨ªtic molt encertat, per¨° en molts casos amb poca capacitat propositiva i gestora. S'ha provocat una fragmentaci¨® del vot progressista, i les caracter¨ªstiques dels sistemes electorals han premiat la unitat m¨¦s gran del vot conservador.

Aquest panorama crea un problema de futur. Crec que els pa?sos europeus, i la UE en el seu conjunt, tenen ja un grau de desenvolupament econ¨°mic tal, que fa impossible que la poblaci¨® permeti experiments esquerrans de tipus radical. Per¨° al mateix temps, si es mantenen per molt temps pol¨ªtiques conservadores com les actuals, hi haur¨¤ una reculada important tant en el progr¨¦s econ¨°mic com en l'equitat, i es sotmetr¨¤ a grans injust¨ªcies una part important de la poblaci¨®, la qual cosa pot generar tensions socials importants.

Tant l'experiment com la continu?tat s¨®n dos escenaris indesitjables, almenys per mi. Jo he cregut sempre, per a Europa, en les solucions socialdem¨°crates que tan bons resultats van tenir en la segona meitat del segle passat. Aquests partits van renunciar equivocadament a bona part dels seus principis fiscals i de regulaci¨®, enlluernats per l'ona liberal de finals de segle. El m¨®n ha canviat molt amb la globalitzaci¨®, i per aix¨° cal adaptar els principis que segueixen sent v¨¤lids a aquesta nova situaci¨®; per¨° mai tirar-los tots per la broda.

Si no es fa aix¨°, i no es produeix un nou corrent majoritari de vots al voltant de propostes d'esquerra moderada, entrarem en un atzucac. O s'intenten solucions radicals que no prosperaran, o seguirem sotmesos a majories de partits conservadors. Aquesta previsi¨® ¨¦s especialment perillosa per a la UE, ja que significar¨¤ el final del projecte europeu i portar¨¤ al desencantament de tot el que el projecte va suposar.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre