Essencialisme i democr¨¤cia

Els l¨ªders independentistes s'han passat tres anys autoproclamant-se per tot arreu paladins de la democr¨¤cia i titllant d'antidemocr¨¤tic tothom qui s'opos¨¦s al proc¨¦s independentista. ¡°Som dem¨°crates abans que independentistes¡±, ha repetit Junqueras fins a la sacietat. L'eufemisme del dret a decidir els ha perm¨¨s tapar el seu consubstancial essencialisme nacionalista sota el mel¡¤liflu mantell de la democr¨¤cia. Artur Mas ha insistit que el proc¨¦s ¡°no t¨¦ res a veure amb el nacionalisme¡±. No hi ha dubte que aquesta superposici¨® terminol¨°gica, aquesta intenci¨® dissimulada, els ha servit per tibar en gran manera les costures del nostre Estat constitucional, condici¨® sine qua non per aconseguir el seu veritable objectiu, que mai ha estat cap altre que la ruptura de Catalunya amb la resta d'Espanya.

Els independentistes no han deixat d'apel¡¤lar a la democr¨¤cia per legitimar la seva causa. Per¨° qu¨¨ ha estat d'aquella apel¡¤laci¨® a la democr¨¤cia despr¨¦s de les eleccions del passat 27-S? Els partits independentistes van decidir presentar-les com un plebiscit sobre la secessi¨®, ¡°el refer¨¨ndum que l'Estat no ens deixa fer¡±. Es van quedar al 47,8% dels sufragis. Gr¨¤cies a la llei electoral ¨Cque preveu un sistema proporcional corregit que afavoreix les prov¨ªncies menys poblades i perjudica Barcelona¨C van guanyar les eleccions, per¨° van perdre el seu autoplebiscit en no arribar al 50% de vots.

Malgrat no haver rebut el suport de la majoria dels ciutadans de Catalunya, Junts pel S¨ª (JxS¨ª) i la CUP han decidit seguir endavant amb el proc¨¦s i negocien entre ells la millor manera de procedir a la desconnexi¨®. Potser s'han convertit, per art d'encantament, en enemics de la democr¨¤cia en la mesura en qu¨¨ defensen amb la mateixa convicci¨® que abans el que la majoria no desitja? Heus aqu¨ª el risc que implica la temptaci¨® de titllar d'antidemocr¨¤tic tothom qui no estigui d'acord amb tu: d'acord amb la teva pr¨°pia l¨°gica excloent pots passar quan menys t'ho esperes de palad¨ª a enemic de la democr¨¤cia, i aix¨° sense variar gens la teva postura.

Els independentistes no s¨®n antidemocr¨¤tics per pretendre la secessi¨®, ni pel fet de defensar que els catalans haur¨ªem de poder decidir al marge de la resta dels espanyols si volem que Catalunya segueixi formant part d'Espanya. Tot aix¨° ¨¦s leg¨ªtim mentre es persegueixi dins de la llei. De la mateixa manera, Mas, Junqueras, Ba?os i companyia haurien d'assumir d'una vegada que els que ens oposem a la secessi¨®, i fins i tot al que ells anomenen el ¡°dret a decidir¡±, tampoc som antidemocr¨¤tics per aix¨°. En un Estat de dret, el que et situa al marge de la democr¨¤cia ¨¦s el menyspreu sistem¨¤tic a la Constituci¨®, les lleis i les resolucions judicials.

La determinaci¨® de JxS¨ª i la CUP de negociar entre ells la secessi¨® unilateral ¨Camb el 47,8% dels vots¨C denota la relaci¨® de possibilisme que els partits independentistes han establert amb la democr¨¤cia i posa al descobert el seu consubstancial essencialisme nacionalista. Aix¨ª, no sembla que el proc¨¦s tingui gaire a veure amb la democr¨¤cia, per¨° el que queda clar ¨¦s que t¨¦ tot a veure amb el nacionalisme. En un Estat de dret la democr¨¤cia ¨¦s alguna cosa m¨¦s que votar. Tamb¨¦ ¨¦s respectar la llei i els procediments constitucionals establerts, precisament, per protegir els drets individuals i de les minories. Deia Hans Kelsen que ¡°el domini de la majoria sobre la minoria nom¨¦s ¨¦s suportable en la mesura en qu¨¨ s'exerceix jur¨ªdicament¡±. El domini de la minoria sobre la majoria no ¨¦s democr¨¤cia, sin¨® tirania.

En un Estat de Dret la democr¨¤cia ¨¦s alguna cosa m¨¦s que votar. Tamb¨¦ ¨¦s respectar la llei i els procediments constitucionals establerts

El nacionalisme ¨¦s essencialista per definici¨®, ja que situa al centre de la seva escala de valors un concepte espiritual ¨Cel de naci¨®¨C abstracte i intangible, i l'anteposa a qualsevol altra consideraci¨® objectivable o racional. En cas de conflicte d'interessos, aquest ideal ha de prevaler. Els nacionalistes catalans porten a l'extrem l'¡°autonomia moral de la naci¨®¡± de la qual parla Isaiah Berlin. Es tracta d'una tergiversaci¨® injusta que els nacionalistes fan de la idea kantiana de l'autonomia moral de l'individu, per passar de l'autodeterminaci¨® individual a l'autodeterminaci¨® nacional, de la voluntat individual a la voluntat del poble. Per qualsevol nacionalista la voluntat individual est¨¤ supeditada a les forces impersonals de la naci¨®, per¨° per JxS¨ª i la CUP encara hi ha una cosa m¨¦s important que la voluntat del poble, que ¨¦s la seva pr¨°pia obcecaci¨® ¨Cla dels independentistes¨C de prosseguir costi el que costi amb el seu full de ruta partidista i unilateral.

Ignacio Mart¨ªn Balnco ¨¦s periodista i polit¨°leg.