La poesia mata

La llibertat de pensament, que ¨¦s intr¨ªnseca a la creaci¨® liter¨¤ria, m¨¦s la perspic¨¤cia en l¡¯¨²s del llenguatge pr¨°pia dels poetes representa una amena?a per a tots els r¨¨gims totalitaris, que no volen altres escrits que els de pura propaganda. Pocs anys abans de morir a Sib¨¨ria, condemnat a treballs for?ats, ?ssip Mandelstam (1891-1938) va dir que ¡°ens fa l¡¯efecte que tot va b¨¦ nom¨¦s perqu¨¨ els tramvies funcionen¡±. Potser ¨¦s el que ens est¨¤ passant ara, que com que moltes de les coses b¨¤siques encara funcionen no veiem venir cap daltabaix. Per¨° si tenen possibilitats d¡¯accedir al govern gent que afirmen que la mera exist¨¨ncia de mitjans de comunicaci¨® privats ¨¦s un atac a la llibertat d¡¯expressi¨®, quan realment en s¨®n la garantia, vol dir que estem tamb¨¦, com als anys trenta, arran de l¡¯abisme.

Mandelstam no era cap enemic de la revoluci¨® ¡ªm¨¦s aviat era pr¨°xim al majoritari partit dels socialistes revolucionaris, enderrocat el 1917 manu militari pels bolxevics¡ª ni tampoc tenia cap protagonisme pol¨ªtic, per¨° era poeta, un dels m¨¦s importants del segle. En ¨¨poques d¡¯adhesions indefallibles, aix¨° pot dur f¨¤cilment a la mort. En definir l¡¯acmeisme (moviment a qu¨¨ es va adscriure en els seus inicis, que reaccionava contra el desgastat simbolisme imperant com la nost¨¤lgia d¡¯una cultura universal), va donar la clau de la seva inadequaci¨® als nous temps, en qu¨¨ es tractava de construir un home nou, en un pa¨ªs nou, fent taula rasa del passat. La identificaci¨® que sent Mandelstam amb Ovidi, desterrat a la costa del mar Negre per desavinences pol¨ªtiques, ¨¦s tan definit¨°ria com premonit¨°ria. Els intents tardans per reconciliar-se amb el m¨®n oficial component alguns poemes laudatoris de Stalin no van conv¨¨ncer ning¨², ni a ell mateix, ja que l¡¯ambig¨¹itat i la ironia el traeixen.

Per¨° la nost¨¤lgia, o la consci¨¨ncia d¡¯una cultura que estava a punt de perdre¡¯s, ¨¦s nom¨¦s el marc mental de fons. Malgrat les prec¨¤ries condicions en qu¨¨ va haver de viure, el confinament i la solitud, la seva obra ¨¦s un di¨¤leg constant amb els autors russos, dels quals repr¨¨n temes i als quals fa al¡¤lusions cont¨ªnues. Ara b¨¦, les seves preocupacions van molt m¨¦s enll¨¤ i es pot dir que el converteixen en un poeta plenament europeu, una qualitat constatable a trav¨¦s de la pres¨¨ncia incessant de la cultura cl¨¤ssica en sentit ampli, de la mitologia grega als poetes romans del temps d¡¯August ¡ªinclosa la ciutat de Roma, tant en la seva dimensi¨® material com espiritual¡ª, i de la religi¨®, no des de la fe sin¨® com a fet cultural ¡ªMandelstam va n¨¦ixer jueu per¨° es va convertir a una confessi¨® cristiana per agilitar la seva entrada a la universitat¡ª: l¡¯ortod¨°xia, el catolicisme i el judaisme li s¨®n propers, i ¨¦s remarcable que l¡¯arquitectura de les catedrals li serveix per explicar com ha de construir-se un poema.

Jaume Creus ha fet un feina immensa traduint tota la poesia del gran poeta de Sant Petersburg, concentrada en un volum c¨°mode i manejable, i a m¨¦s comentant els detalls essencials per comprendre cada un dels poemes i alhora per resseguir-ne detalls biogr¨¤fics. La traducci¨® est¨¤ orientada a transmetre el contingut, sacrificant inevitablement molts aspectes formals per¨° no tant perqu¨¨ el text resultant no sigui tamb¨¦ un poema. Ll¨¤stima, nom¨¦s, de l¡¯edici¨® en un paper massa fi per fer economies, i del costum actual de separar radicalment els poemes de les notes, cosa que obliga el lector a anar constantment endavant i endarrere, si vol copsar tota la informaci¨® disponible, que ¨¦s el m¨¦s recomanable, i no solament per motius literaris.