Julien Green: entre la m¨ªstica i el pecat

Charles Moeller, te¨°leg i cr¨ªtic literari belga (1912-1986), va escriure un llibre en diversos volums, Literatura del siglo XX y cristianismo, molt llegit a Catalunya a causa de les pr¨°pies arrels cristianes del nostre pa¨ªs ¡ªavui relativament desdibuixades, m¨¦s pr¨°ximes a la fe judaica, que espera eternament la salvaci¨® i l¡¯alliberament de les ¨¤nimes¡ª, i tamb¨¦ pel fet que va ser editat ¨ªntegrament, a mesura que apareixien els originals en llengua francesa, a l¡¯editorial Gredos. En aquesta s¨¨rie de sis volums, Moeller va realitzar el miracle de convertir al cristianisme escriptors i escriptores que no havien estat mai cristians, com ara Kafka, en una operaci¨® de colonialisme religi¨®s ¨°bviament posada en dubte per tota la cr¨ªtica dels nostres dies. No ¨¦s que sigui un llibre detestable, ni molt menys, per¨° ¨¦s una barreja de catequesi i cr¨ªtica liter¨¤ria: si un ¨¦s capa? de separar una cosa de l¡¯altra, llavors el llibre resulta interessant i tot. Aquesta exageraci¨® de Moeller, tanmateix, no ho ¨¦s gens quan el sacerdot parla d¡¯autors que han escrit novel¡¤les, o han deixat uns diaris, en qu¨¨ resulta manifesta la seva adscripci¨® al pensament i la psicologia del cristianisme. ?s el cas, per exemple, de Bernanos, Unamuno o Charles P¨¦guy: s¨®n autors declaradament cristians, amb una obra clarament vinculada al seu credo. I, quasi per damunt d¡¯aquests, en el sentit de la seva oscil¡¤laci¨® entre el paganisme i el cristianisme, ¨¦s el cas de Julien Green (1900-1998), de qui parlem avui.

Hem rellegit les paraules del belga arran de la publicaci¨®, en castell¨¤, de la novel¡¤la de Green, Moira (traducci¨® i notes de Pablo Mo¨ª?o S¨¢nchez, Madrid, Autom¨¢tica Editorial, 2015), i, posant-les al costat de la novel¡¤la mateixa, no podem sin¨® estar d¡¯acord amb Moeller pel que fa a all¨° substancial d¡¯aquest llibre de Green, i de la major part de la seva obra. En efecte, Green va ser fill d¡¯una fam¨ªlia presbiteriana, ¨¦s a dir, tirant al puritanisme calvinista, que va viure quasi tota la vida a Par¨ªs i va escriure gaireb¨¦ tota la seva obra en franc¨¨s. Va ser educat en el m¨¦s estricte antisensualisme, i no va con¨¨ixer l¡¯experi¨¨ncia del sexe (de car¨¤cter homosexual) fins als vint anys. Llegim al seu Journal: ¡°En aquell temps[A PAR?S], quan jo tenia vint anys i un rabi¨®s desig d¡¯instruir-me, la idea del plaer ni tan sols podia imaginar-la. Tenia una tal ignor¨¤ncia de les coses de la carn, que una monja [l¡¯original diu ¡°mongeta¡±] m¡¯hauria pogut donar lli?ons. Era una cosa que no m¡¯interessava gens ni mica; m¡¯afigurava, per exemple, que els homes i les dones nom¨¦s tenien relacions un cop l¡¯any... Aquesta ignor¨¤ncia perllongada em sembla nefasta en molts aspectes; es paga gaireb¨¦ sempre, m¨¦s endavant, a un preu extremament alt¡±.

En realitat, all¨° que va interessar tota la vida Green va ser la innoc¨¨ncia de la inf¨¤ncia: ¡°Sempre he somiat en una vida en qu¨¨ la sexualitat hi seria absent; no per efecte d¡¯una disciplina asc¨¨tica, sin¨® per la naturalesa mateixa d¡¯aquesta exist¨¨ncia ideal. Per¨°, ?no ¨¦s el mateix, aix¨°, que somiar en la felicitat de la inf¨¤ncia?¡±. Per aix¨° va poder dir, en un altre context, que admirava igualment la pulqu¨¨rrima santedat i la lux¨²ria desenfrenada, perqu¨¨ sabia per ell mateix, i encara va saber-ho m¨¦s quan va llegir els textos escassos dels eremites i anacoretes dels primers temps del cristianisme, que la santedat s¡¯al?ava en una lluita permanent contra la seducci¨® de la lux¨²ria. (Vegeu com ho va entendre Luis Bu?uel a la seva pel¡¤l¨ªcula Sim¨® del desert.)

Green es f¨¦u cat¨°lic cap als setze anys, va perdre la fe al cap d¡¯un quant temps, despr¨¦s abra?¨¤ el budisme, i al capdavall va tornar, el 1939, m¨¦s fervor¨®s per¨° m¨¦s angoixat que mai, al cristianisme. Fou gr¨¤cies a l¡¯obra po¨¨tica de George Herbert, que havia escrit a l¡¯inici del XVII: ¡°Mentre jo tronava, m¨¦s ferotge i amb ira, / en cada una de les meves paraules, / em va semblar sentir una veu que deia: ¡®Fill¡¯; / I vaig respondre: ¡®Senyor¡¯¡±.

Moira, de Green, parla d¡¯aquesta contradicci¨®: Adam va ser creat adult, per¨° amb una innoc¨¨ncia infantil que va durar molt poc: tota exist¨¨ncia humana ¨¦s, des de llavors, una lluita entre la sensualitat visible i la invisible divinitat, entre santedat i pecat, entre inf¨¤ncia santa i l¡¯adultesa marcada per un crim original. Joseph Day, el protagonista, viur¨¤ la vida sexual des d¡¯aquesta dualitat; i la consagraci¨® del sexe el portar¨¤, pel que sembla inevitablement, a la maldat, en una escena digna de Shakespeare, al final del llibre. All¨¤ on viu el dilema moral, all¨¤ sembla que viu encara l¡¯antiga, gran literatura.