¡°A partir de Flaubert la prosa ha de ser exacta i harm¨°nica com la poesia¡±

Llu¨ªs Maria Tod¨® (Barcelona, 1950), professor de literatura i traductor al catal¨¤ i al castell¨¤ d¡¯alguns dels autors m¨¦s importants de la tradici¨® francesa, ¨¦s tamb¨¦ i sobretot un novel¡¤lista que a poc a poc ha anat construint una obra singular en el panorama de la narrativa catalana contempor¨¤nia. El 2006, despr¨¦s de guanyar el premi Josep Pla amb el llibre de mem¨°ries El mal franc¨¨s, va abandonar la seva producci¨® novel¡¤l¨ªstica i, durant vuit anys, es va dedicar gaireb¨¦ exclusivament a la traducci¨®. El motiu principal, segons explica ell mateix, ¨¦s que la crisi econ¨°mica va castigar molt el m¨®n editorial i es va veure abandonat pels seus editors. L¡¯experi¨¨ncia d¡¯aquests anys com a traductor li va donar la idea de la novel¡¤la que acaba de publicar a Club Editor: L¡¯¨²ltim mono.

Pregunta. El protagonista de la teva nova novel¡¤la ¨¦s un traductor divorciat que viu sol i que, enmig d¡¯una feina que l¡¯atabala, acull a casa el seu fill perqu¨¨ hi passi la s¨ªndrome d¡¯abstin¨¨ncia de l¡¯hero?na.

Resposta. S¨ª, el t¨ªtol em va venir de pensar que el traductor ¨¦s l¡¯¨²ltim mono en la cadena de producci¨® del llibre. I aix¨°, per associaci¨® d¡¯idees, em va portar al tema de la droga.

P. El teu personatge es troba en la situaci¨® d¡¯haver de traduir un escriptor que escriu fatal. Aix¨° ¨¦s molt comprom¨¨s...

R. Molt. Com diu el protagonista de la meva novel¡¤la, davant d¡¯un llibre tradu?t que no es llegeix b¨¦ el lector sempre pensar¨¤ que la culpa ¨¦s del traductor, i aix¨° de vegades ¨¦s cert i de vegades no. Hi ha escriptors que escriuen malament, i qu¨¨ ha de fer el traductor quan es troba en aquest cas? Ara b¨¦, es pot escriure malament i resultar interessant per altres motius. Aix¨° passa per exemple amb un novel¡¤lista genial sense cap mena de reserva, que ¨¦s Balzac. Tenia una gran capacitat per crear personatges i descriure els mecanismes socials, per¨° escrivia amb els estereotips verbals de la prosa de fullet¨®.

P. Juan Benet diu no s¨¦ on que l¡¯estil sorgeix de la lluita de l¡¯escriptor contra l¡¯enorme inter¨¨s dels fets, i Balzac no empr¨¨n aquesta lluita contra els fets, es limita a exposar-los amb l¡¯estil que t¨¦ a m¨¤.

R. Exactament. Ara b¨¦, s¡¯ha de pensar que Balzac no tenia consci¨¨ncia d¡¯artista. Aix¨° va venir despr¨¦s, amb Flaubert. En temps de Balzac, no era aix¨ª, tot i que a l¡¯¨¨poca rom¨¤ntica la literatura francesa va donar grans prosistes, com Chateaubriand o com Nerval, que jo vaig tenir la sort de traduir.

P. Tamb¨¦ vas traduir Madame Bovary. Aqu¨ª la dificultat devia ser com passar dignament l¡¯estil de Flaubert al catal¨¤.

R. Efectivament. La vaig traduir tres vegades, i la veritat ¨¦s que al final en vaig quedar una mica embafat. Despr¨¦s vaig passar una temporada furiosament balzaquiana en qu¨¨ l¡¯¨²nic que valorava eren els personatges i les situacions, i ara estaria m¨¦s aviat en una ¨¨poca stendhaliana. Stendhal ¨¦s diferent a tot. Posse?a un geni estramb¨°tic inigualable.

P. A la presentaci¨® de L¡¯¨²ltim mono, Javier P¨¦rez And¨²jar es va referir a la inclinaci¨® proustiana del teu estil. Sense treure les coses de proporci¨®, jo hi estaria bastant d¡¯acord. La frase de Proust no ¨¦s llarga perqu¨¨ s¨ª; ho ¨¦s perqu¨¨ procura imitar les evolucions del pensament, amb les vacil¡¤lacions, la atemporalitat i els excursos que comporta aquesta imitaci¨®. Tu intentes anar per aquest cam¨ª. Parles d¡¯un personatge i de cop un detall et porta a una digressi¨® i abandones de moment el tema principal. Aix¨°, sense haver llegit Proust, no ho hauries fet.

R. Pretendre ser Proust ¨¦s pat¨¨tic, per¨° ¨¦s cert que sense ell no hauria fet res del que he fet, perqu¨¨ no es tracta nom¨¦s d¡¯una q¨¹esti¨® d¡¯estil; els meus interessos tem¨¤tics tamb¨¦ s¨®n proustians: l¡¯autoengany, la falsedat de les percepcions, la imitaci¨®, l¡¯esnobisme, les fal¡¤l¨¤cies de l¡¯amor...

P. I tot aix¨° imposa un estil de frase llarga perqu¨¨ exigeix una an¨¤lisi minuciosa del que es narra, un anar i venir constant. Em sembla que aquest estil hipot¨¤ctic ja el vas comen?ar a adoptar a L¡¯adoraci¨® perp¨¨tua.

R. S¨ª... El que tenen en com¨² L¡¯adoraci¨® perp¨¨tua i L¡¯¨²ltim mono ¨¦s la construcci¨®, per mitj¨¤ del llenguatge, d¡¯un personatge psicol¨°gicament complex per¨° ingenu, f¨¤cilment enganyable.

P. Als anys vuitanta, la moda del minimalisme va implantar la dictadura de l¡¯estil telegr¨¤mic, sobretot a la narrativa catalana. El teu ¨¦s un cas singular.

R. Hi ha bons escriptors de frase curta, per¨° jo crec que la subordinaci¨® d¨®na molt m¨¦s relleu a l¡¯estil. Musicalment ofereix m¨¦s joc i convida a una lectura m¨¦s enriquidora. Quan vaig publicar L¡¯adoraci¨® perp¨¨tua li vaig dir a un periodista que la informaci¨® important de cada frase no est¨¤ mai a l¡¯oraci¨® principal, sin¨® que es troba en algun rac¨® d¡¯una subordinada, i l¡¯home va quedar estupefacte.

P. Aix¨° ¨¦s precisament el que em va agradar d¡¯aquesta novel¡¤la.

R. Celebro molt que t¡¯agrad¨¦s perqu¨¨ en aquell moment no va tenir gens d¡¯¨¨xit.

P. A excepci¨® de L¡¯¨²ltim mono, els personatges de les teves novel¡¤les s¨®n homosexuals, per¨° tinc la impressi¨® que el que tu has fet no es pot considerar ben b¨¦ literatura gai, perqu¨¨ el tema que realment tractes ¨¦s el de les relacions humanes.

R. Fa anys t¡¯hauria donat la ra¨® perqu¨¨ en principi jo no volia ser un escriptor gai, per¨° la veritat ¨¦s que a partir d¡¯un moment em vaig adonar que era important que exist¨ªs una literatura gai. En primer lloc perqu¨¨ les relacions entre dos homes no s¨®n iguals que entre un home i una dona o entre dues dones, i despr¨¦s tamb¨¦ perqu¨¨ hi havia una reivindicaci¨® pol¨ªtica necess¨¤ria. Ara ¨¦s diferent perqu¨¨ l¡¯Estat reconeix i empara les parelles homosexuals.

P. De la mateixa manera que en ¨¨poca de Franco calia ser catalanista i ara ja no t¨¦ sentit.

R. Exactament. Molt bona comparaci¨®.

P. A L¡¯¨²ltim mono els personatges tenen inclinacions sexuals molt diverses. El protagonista ¨¦s heterosexual, la seva exdona ¨¦s lesbiana i el fill no sap molt b¨¦ el que ¨¦s, i tot aix¨° ¨¦s viscut amb plena naturalitat. ?s un aspecte de la novel¡¤la que m¡¯agrada, com tamb¨¦ m¡¯agrada com mostres la condici¨® de pare, que ¨¦s potser el tema m¨¦s important del relat.

R. Els pares ens volen com ells, nosaltres volem els nostres fills com nosaltres, per¨° despr¨¦s, com en una mala traducci¨®, la transmissi¨® falla. M¡¯interessava aix¨° i tamb¨¦ m¡¯interessava parlar d¡¯aquesta paternitat maternal que ara ¨¦s habitual per¨° que no ho era quan el narrador (que en aix¨° se m¡¯assembla molt) era un pare jove. Fins ara, semblava que la tendresa era exclusiva de les mares, i ¨¦s veritat que els pares tradicionals eren bastant poc efusius, per¨° ara les coses han canviat, i en aquest aspecte el meu personatge, com jo mateix, vam ser una mica precursors.