Els rumors a Facebook resisteixen els esfor?os per desmuntar-los

Hi ha gent que creu que ning¨² ha arribat mai a la Lluna, que les vacunes provoquen autisme i que Elvis Presley ¨¦s viu. Hi ha qui considera possible canviar la seva opini¨® sobre aquests assumptes. Per¨° aquests entorns ideol¨°gics tancats es coneixen com a "cambres de resson¨¤ncia". All¨¤, la informaci¨®, les idees o les creences pr¨°pies es veuen refor?ades i les alienes es rebutgen sense cap consideraci¨®.

Aquest fenomen est¨¤ darrere de la persist¨¨ncia de creences tan desgavellades com les anteriors. L'evoluci¨® ha convertit els humans en l'esp¨¨cie m¨¦s dotada per col¡¤laborar, per unir els seus caps i resoldre problemes junts. No obstant aix¨°, l'aparici¨® d'aquestes capacitats es va produir en petits grups i la fortalesa dels vincles es va incrementar en compet¨¨ncia amb altres bandes d'humans. La nostra predisposici¨® per aprendre amb els companys es converteix en hostilitat i negaci¨® si ens intenten imposar una idea des de fora.

Els cient¨ªfics van examinar 47.780 posts escrits a Facebook amb la intenci¨® de? desmuntar rumors al llarg de cinc anys i van analitzar les interaccions de 54 milions d¡¯usuaris

Aquest efecte i la seva implicaci¨® en la possibilitat de desmuntar rumors ha estat estudiat per un equip de cient¨ªfics liderat per Walter Quattrociocchi, investigador de l'Institut per a Estudis Avan?ats IMT a Lucca (It¨¤lia). Els cient¨ªfics van examinar l'efectivitat dels esfor?os per desmuntar rumors a trav¨¦s de 47.780 posts escrits a Facebook amb aquesta intenci¨® al llarg de cinc anys i van analitzar les interaccions de 54 milions d'usuaris.

Els seus resultats mostren que nom¨¦s una petita fracci¨® (entorn de l'1%) de les persones que solen preferir els mitjans d'informaci¨® alternativa arriba a interactuar (fer un m'agrada, comentar o compartir) amb aquests articles que anirien dirigits precisament a fer-los canviar d'opini¨®. A m¨¦s, els autors van detectar que l'efecte dels missatges antirumor en els consumidors d'aquest tipus de not¨ªcies que interactuaven amb ells era just el contrari del que buscaven. Els amants de les conspiracions van incrementar la seva implicaci¨® amb la seva pr¨°pia cambra de resson¨¤ncia. Si alg¨² es pren tantes mol¨¨sties a demostrar-me que els humans van arribar a la Lluna, pensen, ¨¦s perqu¨¨ hi ha poderoses forces que ens volen amagar la veritat.

Els investigadors expliquen que la seva forma de dividir la informaci¨® entre oficial i alternativa no es basa tant en la seva qualitat com en la possibilitat de verificar-la. En el cas de la informaci¨® oficial, com la que procedeix d'un article publicat en una revista cient¨ªfica, ¨¦s f¨¤cil identificar-ne la proced¨¨ncia i saber qui en s¨®n els autors o com van arribar a la conclusi¨® que presenten. La que desmunta conspiracions ocultes, per la seva pr¨°pia naturalesa, ¨¦s dif¨ªcil de verificar perqu¨¨ suposadament mostra informaci¨® que s'ha volgut ocultar al p¨²blic per les vies oficials.

Si alg¨² es pren tantes mol¨¨sties a demostrar-me que els humans van arribar a la Lluna, pensen, ¨¦s perqu¨¨ hi ha poderoses forces que ens volen amagar la veritat

Entorn d'aquests dos tipus d'informaci¨® s'han format dues comunitats molt segregades que gaireb¨¦ no consumeixen continguts de l'altre b¨¤ndol. I pel que esmenten els autors, aquesta inclinaci¨® a la pr¨°pia cambra de resson¨¤ncia i rebuig a l'aliena tamb¨¦ es d¨®na entre els que afavoreixen la informaci¨® cient¨ªfica. Moltes d'aquestes persones no tenen la formaci¨® o la capacitat per comprendre determinats resultats cient¨ªfics i no obstant aix¨° els accepten com una forma de sentir-se superiors davant la ignor¨¤ncia dels conspiranoics.

L'article, publicat ja a Arxiv.org i a l'espera de revisi¨® en una revista cient¨ªfica, tamb¨¦ tracta la possibilitat de modificar els algorismes de recerca de Google per penalitzar els continguts no verificables. D'acord amb els autors, tenint en compte la polaritzaci¨® i la implicaci¨® de les persones que busquen les not¨ªcies amb contingut conspiratiu, perjudicar el seu posicionament en les recerques no reduiria el seu consum i fins i tot l'incentivaria.

Per superar aquesta incomunicaci¨® entre les dues cambres de resson¨¤ncia, els autors proposen buscar una narrativa que tingui en compte el sistema de creences de les persones a les quals es vol arribar. Michael Tomasello, codirector de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, considera que ¨¦s molt dif¨ªcil evitar la predisposici¨® humana a dividir el m¨®n entre "nosaltres i ells", perqu¨¨ centenars de milers d'anys d'evoluci¨® han afavorit en els humans aquesta manera d'entendre el m¨®n. No obstant aix¨°, creu que ¨¦s possible treballar per redefinir el que considerem el nostre grup. Si volem fer que alg¨² canvi? d'opini¨®, haurem de comen?ar per convence'l que som membres de la mateixa comunitat.