Els rumors triomfen a Facebook

Internet ha posat a la nostra disposici¨® una gran quantitat d'informaci¨® i ens ha donat la possibilitat de contrastar en pocs segons la major part de les afirmacions que llegim. No obstant aix¨°, aix¨° no ha beneficiat la difusi¨® d'informacions veraces. Una an¨¤lisi recent ha mostrat que alguns rumors, com la relaci¨® entre les vacunes i l'autisme, la possibilitat que alg¨² ens estigui fumigant amb intencions perverses i secretes o l'exist¨¨ncia d'un Govern alien¨ªgena a l'ombra tenen tanta repercussi¨® en xarxes com Facebook com la informaci¨® m¨¦s contrastable que es publica als mitjans de comunicaci¨®.

Els autors de l'estudi anterior, liderat per Walter Quattrociocchi, de la Universitat del Nord-est a Boston (EUA), han intentat analitzar tamb¨¦ les difer¨¨ncies entre els grups que consumeixen la informaci¨® convencional i els que prefereixen les fonts alternatives. En un nou treball, mostren que hi ha una polaritzaci¨® important entre els dos grups. Aix¨° es tradueix a m¨¦s en el fet que les persones d'una tend¨¨ncia i de l'altra s¨®n pr¨¤cticament impermeables al punt de vista oposat, perqu¨¨ ¡°dos individus nom¨¦s s¨®n capa?os d'influir-se si les seves opinions estan per sota d'una dist¨¤ncia determinada¡±.

Molts italians van creure que el seu Senat havia aprovat donar el 10% del seu PIB als pol¨ªtics a l¡¯atur

L'an¨¤lisi va incloure 271.296 posts de 73 p¨¤gines de Facebook classificades segons el tipus d'informaci¨® que ofereixen com a ¡°explicacions alternatives de la realitat¡± o ¡°not¨ªcies cient¨ªfiques¡± o verificables. A m¨¦s, es va classificar els usuaris segons la seva prefer¨¨ncia per un tipus de not¨ªcies o un altre.

Amb aquest punt de partida, van observar que els consumidors de not¨ªcies cient¨ªfiques se centraven a comentar les not¨ªcies del seu ¨¤mbit, amb un 90,29% per a aquests usuaris, per¨° tamb¨¦ es preocupaven de comentar a les fonts d'informaci¨® alternativa, a les quals van dedicar un 9,71% dels seus comentaris. Els usuaris de not¨ªcies alternatives, per la seva banda, s'aventuraven a comentar als llocs de not¨ªcies alternatives amb molta menys freq¨¹¨¨ncia: nom¨¦s un 0,92% dels seus comentaris van anar a parar a llocs de not¨ªcies cient¨ªfiques. A m¨¦s, es va observar que els lectors d'informacions poc convencionals estaven m¨¦s inclinats a difondre la informaci¨® compartint-la amb els seus contactes que els de not¨ªcies convencionals.

Els investigadors tamb¨¦ van observar que les persones disposades a creure en teories de la conspiraci¨® s¨®n m¨¦s propenses a interactuar i difondre informacions completament falses. Aix¨° ho van comprovar despr¨¦s de llan?ar 4.709 afirmacions falses produ?des per una p¨¤gina de contingut par¨°dic. Els aficionats a les teories conspiratives van ser molt m¨¦s actius comentant i difonent els rumors. Per la seva banda, els consumidors de not¨ªcies cient¨ªfiques tampoc van distingir les not¨ªcies conspiratives falses de les genu?nes i van seguir comentant per desmuntar-les.

Entre les not¨ªcies falses utilitzades per a l'estudi, els investigadors, tots italians, van introduir el cas del senador Cirenga. Segons aquesta hist¨°ria, aquest individu havia proposat una llei per donar als pol¨ªtics 134.000 milions d'euros per trobar feina si perdien les eleccions. Tamb¨¦ segons el rumor inventat, 257 senadors hi van votar a favor i 165 en contra. La xifra, el 10% del PIB itali¨¤, era completament inversemblant, el nombre de senadors que suposadament havien votat superava la xifra total d'inquilins de la Cambra Alta i el tal Cirenga ni tan sols existia, per¨° aix¨° no va impedir que la hist¨°ria es convert¨ªs en viral i que molts activistes pol¨ªtics la difonguessin.

Les teories conspiratives, que no deixen serrells sense explicar, ajuden davant de la incertesa

La hip¨°tesi de l'equip de Quattrociocchi que explica que els consumidors habituals de ¡°not¨ªcies alternatives¡± donin credibilitat a aquest tipus d'afirmacions ¨¦s que l'exposici¨® a hist¨°ries impossibles de comprovar ¡°podria afectar els criteris de selecci¨® dels usuaris i incrementar-ne la inclinaci¨® a interactuar amb informaci¨® falsa".

La inclinaci¨® per creure teories conspiratives s'ha relacionat amb la necessitat de tenir explicacions completes. Davant d'un desastre natural o un atac terrorista es produeix una sensaci¨® de desemparament que no ajuda a alleujar l'an¨¤lisi de la realitat, que per la seva pr¨°pia naturalesa deixar¨¤ parts de la hist¨°ria sense explicar del tot. Les teories de la conspiraci¨®, lliures del llast de presentar proves del que afirmen, proporcionen una narraci¨® m¨¦s rodona i, per a molts, m¨¦s satisfact¨°ria. No obstant aix¨°, aquesta tend¨¨ncia tan freq¨¹ent deixa, com han mostrat els investigadors italians, desprotegit davant de tota mena de mentides.