Microguagua fa carrer

Dissabte mat¨ª, centre de Barcelona. Quatre m¨²sics es preparen per actuar, per¨° no som en una sala de concerts ni en un festival, el seu escenari s¨®n els carrers de la ciutat, les terrasses dels bars. Es diuen Microguagua i fa uns 7 anys que es guanyen la vida tocant al carrer en diferents formats, ubicacions i formes. Per¨° que ning¨² no pensi que no aspiren als escenaris. De fet han ofert al llarg de la seva carrera m¨¦s de 500 concerts convencionals i aviat comen?aran una gira per Europa per presentar el seu darrer treball, Grandhotel Cosmopolis. Els m¨²sics serien, probablement amb els escarabats, els ¨²nics supervivents d¡¯una cat¨¤strofe nuclear i aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ s¡¯han hagut d¡¯adaptar: ¡°Ens hem adaptat a tot i de tot n¡¯hem tret un profit. Primer, a tocar sense amplificaci¨®; despr¨¦s, a buscar-nos la vida als carrers; m¨¦s tard, buscant concerts per Europa. Inicialment els canvis molesten una mica, per¨° els acabes superant¡±, diu Francesco, Tano, Casatta, itali¨¤ de 42 anys i guitarra i veu de Microguagua.

Els Microguagua s¨®n barcelonins des de fa 14 anys, quan van arribar de Buenos Aires Luis, Coti, Raffatella ¨Cbaix, 38 anys¨C i Mariano, Gaucho, De Ritis ¨Cguitarra, 35 anys¨C. D'Asunci¨®n (Paraguai) Oscar, Osakar, Frutos ¨Ctromb¨®, 34 anys-¨Cva venir a estudiar m¨²sica i de Mil¨¤ va venir el Tano. ¡°M¡¯havien comentat que aqu¨ª hi havia una escena mestissa molt potent i que els m¨²sics es podien guanyar b¨¦ la vida. Vaig decidir venir¡±, recorda el Gaucho mentre es lliga unes rastes tan llargues com un concert avorrit, ¡°¨¦s que en ballar van pel seu compte i poden molestar-me¡±, explica mentre acaba de fer un nus. Malgrat tocar el tromb¨® Oscar va estudiar per ser contrabaixista, ¡°per¨° com que vivia en un ¨¤tic sense ascensor, al cap d'uns anys de carregar amb l¡¯instrument vaig decidir que a la propera encarnaci¨® seria flautista. No vaig esperar-me i he passat al tromb¨® ja en aquesta vida¡±, diu rient. Dels quatre ¨¦s l¡¯¨²nic que porta els cabells relativament curts, per¨° potser per compensar li neix una mica per sobre de les celles. D¡¯altra banda el Tano es guanyava molt b¨¦ la vida com a enginyer a Mil¨¤, ¡°per¨° tot estava programat i jo volia una altra mena de vida, aix¨ª que escapant-me de la realitat vaig venir una temporadeta a aquesta ciutat, tamb¨¦ una mica irreal, i ja ho veus¡±. Si ens basem en els t¨°pics, nom¨¦s el seu bigoti perfilat ja l¡¯identifica com a transalp¨ª.

Migdia. Som a la pla?a Sant Galdric, al costat de la Boqueria. Les terrasses dels bars s¨®n plenes, m¨¦s o menys com els est¨®macs dels turistes que fan unes tapes amb una pinta temptadora mentre les pageses de la Boqueria venen verdures. ?s el lloc on Microguagua comen?a avui l¡¯itinerari. Acostumen a sortir 3 o 4 cops per setmana durant unes tres o quatre hores cada vegada. El Coti crida la atenci¨® de tothom: ¡°Senyores i senyors¡±, diu en castell¨¤, ¡°us volem oferir una actuaci¨® i ja decidiran si ho consideren soroll o m¨²sica. Moltes gr¨¤cies¡±. De cop i volta quatre m¨²sics que estaven quiets comencen a ballar i tocar en clau reggae com si estiguessin posse?ts per l¡¯esperit de Bob Marley i canten, alegres, ¡°Sol, sol, calor i m¨²sica sol, sol¡± mentre el sol de tardor banya l¡¯estampa. La gent riu i mira, i fins i tot piquen de mans. Per contra, un gos borda els m¨²sics. El carrer ¨¦s incontrolable. Despr¨¦s d¡¯una segona pe?a de reggae ac¨²stic ¨Cno es pot tocar amb amplificaci¨® al carrer¨C una versi¨® for?a sui generis de Pedro Navaja tanca l¡¯actuaci¨®. El Gaucho passa el barret, els turistes deixen anar algunes monedes, venen uns quants discos i es fan una foto amb una turista su?ssa que la guardar¨¤ com a record d¡¯un viatge a Barcelona. Canvi de lloc.

Microguagua es despla?a cap a la terrassa seg¨¹ent, carregant tromb¨®, contrabaix i dues guitarres ac¨²stiques. Sempre han estat m¨²sics itinerants? Respon el Tano: ¡°Abans toc¨¤vem al Parc G¨¹ell, i ens agradava bastant m¨¦s. Actu¨¤vem tota la banda uns 20-25 minuts i all¨° s¡¯assemblava m¨¦s a un concert, ja que s¡¯aturava davant teu qui volia, no et senties envaint un espai com quan toquem a terrasses¡± . Tots quatre caminen tranquils per¨° mirant arreu, a la recerca de l¡¯Urbana. ¡°Des que el nou Consistori va prendre possessi¨® hem notat un gran canvi, es percep una actitud m¨¦s conciliadora. Ara, tot i que tocar a terrasses continua prohibit, notem que la policia t¨¦ m¨¦s tacte, que educadament, b¨¦ amb paraules, amb una mirada o aturant-se per ser vistos, ja ens diu que marxem¡±, afirma el Gaucho. Res a veure, diuen, amb l'administraci¨® Trias, "directament volia la m¨²sica fora del carrer", afirmen. No es veu cap urb¨¤ i el grup arriba a les terrasses del carrer Pintor Fortuny. El panorama ¨¦s semblant al de la pla?a Sant Galdric, per¨° sense verduleres. Despr¨¦s de la breu presentaci¨®, molt semblant a la primera, el grup interpreta tres can?ons m¨¦s, repetint la primera i la darrera. Com si estiguessin d¡¯acord amb ells, un grups d¡¯amics passen al costat de la banda ballant una mena de coreografia improvisada en direcci¨® al barret, on deixen unes monedes. Tot s¨®n somriures menys un client, que no se sap si no est¨¤ d¡¯acord amb la m¨²sica del grup o amb la factura que est¨¤ a punt de pagar. Un turista pregunta si aquella nit tocaran en cap local de la ciutat i ells, lamentablement, responen que avui, com gaireb¨¦ sempre, no ¨¦s el cas. La pregunta s'imposa: s¨®n tan amables i atents els espectadors locals?. Respon el Coti: ¡°Presten la mateixa atenci¨®, per¨° deixen anar molts menys diners. Per trobar una resposta semblant a la dels turistes has d¡¯anar a pobles o sortir del centre de la ciutat¡±.

Tornem a caminar mentre reflexionen sobre la seva situaci¨®: ¡°La crisi de la ind¨²stria ha fet que ara tots els m¨²sics estiguem m¨¦s units. Abans hi havia molts nivells diferents entre els m¨²sics, ara tots estem al mateix, la majoria hem abaixat les nostres pretensions, hem apr¨¨s a autogestionar-nos i a sortir a buscar noves oportunitats¡±. Per Microguagua aquestes noves oportunitats passen per una gira per sales que comencen aviat per tot Europa, gira que, ¨°bviament, han muntat ells mateixos: ¡°La financem amb els calerons que traiem del carrer, que tamb¨¦ ens donen de menjar des de fa 7 anys, i la organitzem fent nosaltres el paper que abans feien els m¨¤nagers, trucant a contactes i a sales que coneixem. El m¨²sic d¡¯avui en dia no pot dedicar-se nom¨¦s a esperar les muses, ha de fer una mica de tot si vol viure de la m¨²sica¡±, assegura el Tano. Dit i fet, mentre pensen en sales europees ja han arribat a una nova terrassa, abans de creuar la Rambla cam¨ª del Born, punt final de l'itinerari. Altre cop en castell¨¤, llengua franca a Microguagua, el Tano s¡¯adre?a als clients que ja estan amb el vermut: ¡°Som Microguagua i estem en la gira fantasma per les terrasses m¨¦s selectes de la ciutat!¡±. Abans de comen?ar la primera can?¨® es murmuren que tocaran Sin pormenores, una de les que formen el seu recent nou i ja quart disc. I, esclar, no faltar¨¤ Three little birds, de Marley, tota una garantia, que malgrat tot no acaba d¡¯estimular els clients que l¡¯escolten ¡°no s¨¦ perqu¨¨ fem aquesta terrassa¡±, diu l¡¯Osakar, ¡°normalment no funciona i parem nom¨¦s com a escala cap al Born¡± es respon a si mateix. Tots posen cara d¡¯haver recollit una fortuna i continuen fent cam¨ª. Les bones cares s¨®n essencials. Fer el carrer els ha donat un domini esc¨¨nic i musical que no t¨¦ preu, ¡°aqu¨ª ¨¦s quan veus si les can?ons funcionen o no¡±, asseguren, "el carrer ¨¦s una escola per la qual haurien de passar tots els m¨²sics", afirma el Gaucho. El Coti continua la reflexi¨®: "Aqu¨ª no tens espai per l'ego, has de negociar amb el context, t'has d'adaptar als altres, aqu¨ª no ets D¨¦u, ets un m¨¦s i fins i tot les can?ons agafen un altre ritme".

Ja han creuat la frontera de la Rambla a la recerca de la terrassa seg¨¹ent. Normalment no toquen m¨¦s de tres o quatre peces ¡°no es tracta de cansar un p¨²blic que no ha demanat la teva pres¨¨ncia¡±, diu el Tano, que indica una altra norma b¨¤sica per sobreviure a l'h¨¤bitat de les terrasses, ¡°tenir una bona relaci¨® amb els cambrers¡±. Un d¡¯ells afirma que la m¨²sica anima els clients de la terrassa i crea molt d¡¯ambient, i agraeix amb un somriure la pres¨¨ncia de Microguagua. Aix¨° si, coincideixen tots quatre m¨²sics, "les balades no s¨®n aptes per al carrer, la gent vol ritme i energia". La jornada continua, un esfor? m¨¦s abans la gira que els dur¨¤ per Alemanya, Fran?a i B¨¨lgica. Estan cansats per¨° a l'hora satisfets, fan all¨° que els agrada i no se senten especialment precaris: "Mira, quan vam arribar a Barcelona la m¨²sica iniciava la seva crisi, per¨° als nostres pa?sos el m¨²sic sempre ha viscut en precari, sempre ha patit una crisi o una altra i ara, nosaltres vivim de la m¨²sica, que era la nostra intenci¨®. Nom¨¦s falta consolidar-nos al circuit de sales, perqu¨¨ pel que fa a vendes de discos anem fent", diu el Gaucho. El Coti remata la frase rient: "Fa un parell d'anys vam vendre m¨¦s discos que Black Sabbath". Reggae al carrer, m¨²sics en adaptaci¨® constant que manifesten un desig: "Que l'Ajuntament ens torni els carnets per poder tornar a tocar sense mirar si la urbana ¨¦s a prop". Sobreviure dia a dia.