Marta Sanz guanya el Premi Herralde amb ¡®Far¨¢ndula¡¯

Davant del silenci clamor¨®s dels intel¡¤lectuals durant els ¨²ltims anys a Espanya, el m¨®n del cinema i de l¡¯espectacle es va erigir en suposat portaveu de la cultura i les classes desfavorides envers les injust¨ªcies del sistema camuflades darrere la crisi. Per¨° fins a quin punt en molts casos eren sinceres i no es van acabar convertint en estrat¨¨gies de promoci¨® dels mateixos artistes? Quant va haver-hi o hi ha d'impostura en tot aix¨°? Pot la cultura canviar alguna cosa avui? Amb la ironia no exempta de causticitat que caracteritza la seva obra liter¨¤ria, Marta Sanz juga amb tot aix¨° a Far¨¢ndula, l¡¯obra amb la qual acaba de guanyar a Barcelona el 33¨¨ Premi Herralde de novel¡¤la, dotat amb 18.000 euros, que convoca l'editorial Anagrama. Tamb¨¦ el m¨®n de la cultura i de l¡¯art, per¨° al servei d¡¯un professor universitari que reviu als EUA un passat personal no gaire feli?, est¨¤ present a El instante del peligro, segon llibre de l¡¯escriptor Miguel ?ngel Hern¨¢ndez, que li ha valgut per quedar finalista.

Les segones intencions i la ironia s¨®n una arma habitual en l¡¯obra de Sanz (Madrid, 1964), com ja ha demostrat en algunes de les seves novel¡¤les m¨¦s reconegudes, com Un buen detective no se casa jam¨¢s o La lecci¨®n de anatom¨ªa. En el cas de Far¨¢ndula, el vehicle ¨¦s un elenc de personatges que va des d¡¯una actriu ja veterana que visita una vella i oblidada gl¨°ria del sector fins a una jove i impulsiva estrella emergent, passant per un actor guanyador de la prestigiosa Copa Volpi del Festival de Cinema de Ven¨¨cia. Un ictus, les representacions de Tot sobre Eva i l¡¯adhesi¨® de tots ells o no a un manifest pol¨ªtic faran de catalitzador d¡¯una obra amb la qual la madrilenya Sanz, autora de la casa des que va publicar a Anagrama la seva par¨°dia del g¨¨nere detectivesc Black, black, black, obt¨¦ el seu sis¨¨ guard¨® despr¨¦s, entre d¡¯altres, del d¡¯Ojo Cr¨ªtico 2001 (Los mejores tiempos) o el Tigre Juan, el C¨¢lamo i l¡¯Estado Cr¨ªtico (Daniela Astor y la caja negra).

D'aquesta ¨²ltima obra, precisament, ¨¦s deutora la novel¡¤la premiada. ¡°Sempre recullo fils solts d'altres novel¡¤les i de Daniela Astor¡­ em va quedar l'inter¨¨s per aquell m¨®n de l'espectacle que es mou entre la frivolitat i la pol¨ªtica, per aquella suposada banalitat d'aquests temps que ja forma part de nosaltres, aquella pertorbadora difer¨¨ncia entre all¨° vist i all¨° pintat¡±, defineix la doctora en Filologia i tamb¨¦ cr¨ªtica liter¨¤ria del suplement Babelia d'aquest diari. T¨¦ inter¨¨s que no s'interpreti malament el joc que proposa a Far¨¢ndula: ¡°Faig servir la deformaci¨® i el riure per manifestar la indignaci¨®¡±, diu d'una novel¡¤la que no dubta a qualificar de divertida per¨° tamb¨¦ de ¡°malcarada¡±, per¨° no amb qui l'abordi: ¡°Hi ha altres obres meves en qu¨¨ s¨®c m¨¦s dura amb el lector si s'ent¨¦n malcarat per novel¡¤la exigent; no, aqu¨ª ho s¨®c amb el diagn¨°stic social, amb aquell bonisme, amb aquell discurs que ens vol fer veure la crisi com una oportunitat o que gaireb¨¦ conclou que un es mor de c¨¤ncer perqu¨¨ no ha estat prou positiu¡­ Hi ha ingenu?tats que s¨®n pernicioses i llimen el sentit cr¨ªtic d'aquesta ¨¨poca¡±.

L¡¯¨¤mbit de l¡¯espectacle li funciona a Sanz com ¡°la millor met¨¤fora d¡¯un m¨®n, d¡¯una societat que avui brilla per fora per¨° que ¨¦s buida per dins¡±

Far¨¢ndula est¨¤ estructurada a partir de les perip¨¨cies i els retrats d'un grup d'actors ¡°molt recognoscibles per¨° no identificables¡±, tot i que s¨ª que cita la seva admirada Mar¨ªa Asquerino (¡°defensa que la veu dels actors ha de sortir sempre des de baix¡±) i Angeline Jolie, George Clooney o Matt Damon¡­ Aquest m¨®n recull ¡°dos ox¨ªmorons: l'amor incondicional i l'odi gratu?t, de linxar o disparar a un ninot i que es confon amb la llibertat d'expressi¨® en un context d'aquella falsa llibertat tecnol¨°gica en la qual creiem que vivim, i la contradicci¨® que ¨¦s que s¨®n representants d'un glamur en un ofici que ha arribat a tenir a Espanya fins a un 90% d'atur¡±. Un ambient el de l'¨¤mbit de l'espectacle que per a Sanz li funciona com ¡°la millor met¨¤fora d'un m¨®n que brilla per fora per¨° que ¨¦s buit per dins¡±.

En aquest escenari, Sanz reflecteix i denuncia un m¨®n canviant, una societat amb un model d'actitud i comportament molt discutible gr¨¤cies en bona part tamb¨¦ a la tecnologia, un proc¨¦s que defineix com ¡°una ruptura anal¨°gica, que ens fa ser obsolets abans d'hora i que comporta repensar paraules com gent, caritat, p¨²blic, popular, respecte i ¨¨xit no sabem b¨¦ cap a on¡±, enumera, col¡¤locant-se en el deixant d'un Rafael Chirbes.

?s una novel¡¤la malcarada amb el diagn¨°stic social, amb aquell bonisme, amb aquell discurs que ens vol fer veure la crisi com una oportunitat¡­ Hi ha ingenu?tats que s¨®n pernicioses i llimen el sentit cr¨ªtic d¡¯aquesta ¨¨poca

L'escriptora tamb¨¦ creu que Far¨¢ndula no deixa de ¡°reflectir un instant de perill¡±, utilitzant el t¨ªtol de l'obra finalista d'Hern¨¢ndez (M¨²rcia, 1977), coneixedor tamb¨¦ d'Anagrama ja que hi va publicar fa dos anys la seva primera novel¡¤la, Intento de escalada, tamb¨¦ guardonada (Premi Ciutat d'Alcal¨¢). El professor d'Hist¨°ria de l'Art de la Universitat de M¨²rcia utilitza el seu ofici i la seva notable carrera d'assagista per emmarcar l'angoixant context vital del tamb¨¦ professor Mart¨ªn Torres, que tornar¨¤ a una universitat nord-americana on va impartir classes, un escenari que l'abocar¨¤ a un primer balan? d'urg¨¨ncia d'una vida encara jove per¨° que ja t¨¦ massa frustracions en el terreny personal i el professional.

¡°He descobert que la narrativa em permet un coneixement del m¨®n i de l'art amb el qual puc anar m¨¦s enll¨¤ que en tots els meus assajos¡±, admet l'autor, que fixa la seva segona novel¡¤la com a revers amb la qual va debutar en el g¨¨nere fa dos anys despr¨¦s de dos llibres de relats i que venia marcada per la decepci¨®. ¡°Ara es tracta d'un reencantament amb la vida: qu¨¨ queda latent de les ru?nes del passat d'un; hi ha reflexions sobre l'art dels anys seixanta i la fotografia, per¨° impera una c¨¤rrega emocional, ¨¦s m¨¦s una novel¡¤la d'amor, malgrat que el concepte est¨¤ mal carregat¡±, defineix Hern¨¢ndez. El t¨ªtol est¨¤ tret de la tesi de la hist¨°ria de Walter Benjamin, que venia a dir que un articula el passat no com ha estat sin¨® com un el recorda en un instant de perill, en un moment llampec. ¡°Hi ha un instant que tot el passat es pot perdre o guanyar per sempre; i aqu¨ª el protagonista, a trav¨¦s de les imatges d'una pel¡¤l¨ªcula antiga que ha d'estudiar, rescata una part del passat i el salva per fer m¨¦s habitable el present¡±.