¡°Tinc una reforma constitucional al calaix, per a quan faci falta¡±

Aprofitant les gaireb¨¦ 1.000 hores de vol (m¨¦s de 800.000 quil¨°metres, unes 20 voltes al m¨®n) que ha fet com a ministre d'Afers Exteriors i Cooperaci¨®, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo ha escrit 46 cartes a pol¨ªtics, diplom¨¤tics i experts en les quals passa revista als temes m¨¦s candents de la pol¨ªtica exterior espanyola, i alguns de la interior, com el repte sobiranista catal¨¤. Les missives i les seves respostes ¡ªde Felipe Gonz¨¢lez, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar o Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, entre molts altres¡ª les ha compilat a?Todos los cielos conducen a Espa?a. Cartas desde un avi¨®n (Planeta). El llibre revela alguns secrets, com que el seu departament ha encarregat una proposta de reforma constitucional que, de moment, dorm en un calaix.

Pregunta. Es nota que aquest llibre ¨¦s d'un ministre.

Resposta. En qu¨¨?

P. T¨¦ 800 p¨¤gines i avui cap editor permet una extensi¨® com aquesta als seus autors¡­

R.?M'ho prendr¨¦ com un afalac¡­

P.?Hi s¨®n tots?

Tenim al davant un cop d¡¯Estat institucional. Un mot¨ª que cal sufocar

R. M'hauria agradat comptar, per exemple, amb Miquel Roca. No ha estat possible. Per¨° crec que tots els que hi s¨®n tenen pes i motiu per ser-hi. Potser com a jugador no s¨®c gaire bo, per¨° com a seleccionador crec que ho he fet b¨¦.

P. Ning¨² ha refusat participar en aquest intercanvi epistolar?

R.?A tots els que els ho he demanat han respost.

P. No li ha escrit cap carta a Montoro¡­

R. ?s que la fiscalitat no ¨¦s un element per exportar¡­

P. ?s a dir, que no va considerar oport¨² escriure-li, perqu¨¨ potser no li contestava¡­

R. M'hauria contestat, segur. La meva relaci¨® amb Montoro ¨¦s molt millor del que li agradaria a la premsa. Els dos som vells rockers i tenim sentit de l'humor. Simplement, no em semblava que tingu¨¦s cabuda en aquest llibre.

P.?I al seu amic Oriol Junqueras?

R. Ho podria haver fet, per¨° aix¨° d'Oriol Junqueras va sorgir quan el llibre ja estava en marxa¡­ Encara que sigui ministre, posar-hi m¨¦s p¨¤gines hauria estat abusar de l'editor. Per cert, tot el que vaig dir en aquell debat sobre la situaci¨® en qu¨¨ quedaria una eventual Catalunya independent respecte a l'ONU?ho ha dit Ban Ki-moon. No se m'acut ning¨² m¨¦s qualificat per poder fer-ho.

P.?Creu que Espanya va sortir guanyant amb la guerra de l'Iraq, com li diu Aznar en la seva carta?

R.?L'Iraq ¨¦s un tema molt complicat. ?s veritat, com diu Aznar, que el m¨®n est¨¤ millor sense Sadam Hussein i que [el suport del Govern espanyol a la invasi¨®] va ser causa o conseq¨¹¨¨ncia d'unes relacions amb els Estats Units com no s'havien tingut mai. ?s un ¨¨xit diplom¨¤tic d'Aznar... i l'assumpte torna a escena quan Zapatero decideix la retirada unilateral i sense previ av¨ªs de les tropes i fa unes declaracions a Tun¨ªsia que van deteriorar les relacions amb Washington. El primer que jo faig ¨¦s recompondre aquest clima i em remeto a les paraules d'Obama i Kerry subratllant que ens trobem en el millor moment pel que fa a les relacions bilaterals.

P. M¨¦s enll¨¤ del que va significar en les nostres relacions amb els EUA, la guerra de l'Iraq ha tingut conseq¨¹¨¨ncies per a tota la regi¨®. Blair ha reconegut fa pocs dies que la situaci¨® actual ve d'aquella intervenci¨®...?Va ser un error, la invasi¨®?

El catal¨¤ o el basc podrien oferir-se com a optatives a Espanya al batxillerat

R. Ha tingut conseq¨¹¨¨ncies¡­ el que no sabem ¨¦s si tamb¨¦ n'hi hauria hagut si no s'hagu¨¦s intervingut.

P. Vost¨¨ no n'era partidari.

R. No¡­ Per¨°?l'error a l'Iraq, com a L¨ªbia, i ho dic de cara al futur, ¨¦s que la democr¨¤cia no es pot exportar com si fos caf¨¨ soluble, ni es pot construir un pa¨ªs sense tenir en compte tots aquells que havien tingut algun contacte amb el r¨¨gim anterior. Aix¨° va crear un buit institucional i l'alienaci¨® de part de la societat respecte a les noves autoritats, la qual cosa ha afavorit l'expansi¨® del Daeix [Estat Isl¨¤mic].

P. Quan un conductor circula en direcci¨® prohibida, cal multar-lo. Quan ho fa el 47%, a m¨¦s de multar-los, potser cal revisar el codi de circulaci¨®¡­

R. En aquest moment, no tindria cap sentit. Aqu¨ª potser les dues parts han com¨¨s errors, per¨° la culpabilitat ¨¦s ¨²nica. Quan Mas afronta la necessitat de retallades obligat per la crisi, decideix circular per una autopista diferent, que, a m¨¦s, no porta enlloc. Ara ens trobem davant d'un cop d'Estat institucional dirigit, com diu Josep Piqu¨¦ [exministre d'Exteriors] en la seva carta, no per una for?a pol¨ªtica, sin¨® per un ¨°rgan de l'Estat que deu la seva exist¨¨ncia a l'Estatut i a la Constituci¨®. Mas no ha tingut cap inconvenient a dividir la societat catalana i alienar la voluntat de la majoria amb el divorci d'Espanya. Tenim al davant un mot¨ª que cal sufocar.

P. Piqu¨¦ diu en la seva carta: "Cal aplicar la llei, per¨° cal fer m¨¦s pol¨ªtica, cal seduir¡­"

R. Jo no he parat de fer pol¨ªtica en aquest tema¡­

P. Vost¨¨ esmenta al llibre la possibilitat que al batxillerat s'imparteixin a tot Espanya, com a assignatura optativa, les lleng¨¹es espanyoles diferents del castell¨¤¡­

R. Jo trobo a faltar una visi¨® d'Espanya m¨¦s poli¨¨drica, no nom¨¦s castellana. Potser perqu¨¨ he estudiat al Pa¨ªs Basc i la meva vida pol¨ªtica ¨¦s a Val¨¨ncia. M'agradaria, per exemple, que un estudiant de Zamora conegu¨¦s la dinastia de la Casa d'Arag¨® com la de Castella, que interioritzem que la cultura i la llengua catalana s¨®n espanyoles i han de ser compartides per tots. La idea, que no ¨¦s meva, ¨¦s que les lleng¨¹es espanyoles no castellanes siguin opcionals al batxillerat. Per qu¨¨ no? A l'Institut Cervantes hem comen?at cursos de basc¡­

P. La proposta del PSOE de portar el Senat a Catalunya o, fins i tot, com passa a Alemanya, el Tribunal Constitucional, que no ¨¦s a Berl¨ªn¡­

R. Si aix¨° serv¨ªs per arreglar alguna cosa¡­

P. No se li podria donar la culpa a Madrid¡­

R. Si ¨¦s que aquest Madrid no existeix. El president del Govern espanyol ¨¦s de Pontevedra. A Madrid hi ha les institucions amb gent de tot Espanya i, per descomptat, en aquest Madrid, s¨ªmbol de tots els mals, no crec que mai ning¨² hagi estat rebutjat per ser catal¨¤¡­

La invasi¨® de l¡¯Iraq va crear un buit que ha aprofitat l¡¯Estat Isl¨¤mic

P.?Qu¨¨ passa amb aquesta reforma constitucional que, segons s'explica al llibre, vost¨¨ t¨¦ guardada en un calaix?

R. Jo crec que aquestes coses han d'estar preparades per treure-les quan sigui oport¨². En aquesta legislatura no ha estat possible. Per reformar la Constituci¨® cal seguir el procediment, cosa que Mas no ha fet, que hi hagi consens i saber quins problemes es poden resoldre i quins no. Com deia P¨ªo Cabanillas: no es pot muntar el circ sense saber qu¨¨ faran els pallassos. Aqu¨ª ens hem trobat amb un Partit Socialista, que ¨¦s l'altra pota necess¨¤ria de la reforma, no l'¨²nica per¨° s¨ª la necess¨¤ria, sotm¨¨s a unes convulsions que no et garantien que no et trobessis amb una cadira buida abans d'haver-la culminat. I ara, amb un mot¨ª en marxa, no es pot parlar d'aquest tema¡­

P. En tot cas, quines s¨®n les l¨ªnies mestres d'aquesta reforma?

R. Les que digui el president del Govern. La meva tasca, com el de tots els ministres, ¨¦s oferir alternatives perqu¨¨ el president tri? el que li sembli b¨¦. Pot triar perqu¨¨ est¨¤ fet.

P. Vost¨¨ ha reconegut que el sistema de finan?ament auton¨°mic no ¨¦s equ¨¤nime...

R. No ho ¨¦s, per¨° tamb¨¦ haig de dir que va ser aprovat pel Govern Zapatero, i Mas, que era conseller en cap, va dir que era el millor que hauria pogut somiar Catalunya. El que passa ¨¦s que aquest sistema de finan?ament ha aguantat molt malament la crisi econ¨°mica, per¨° aix¨° ho hem patit tots¡­

P. Qui ha elaborat aquesta proposta de reforma constitucional?

R. Aix¨° pertany al secret de sumari. Nom¨¦s puc dir-li que la selecci¨® ¨¦s encara millor que la dels qui escriuen al llibre.

P. La coneix el president del Govern?

R. S¨ª, esclar.

P. Aquest llibre ¨¦s nom¨¦s del ministre Margallo o del candidat a diputat Margallo?

R. Si el president considera que cal renovar les llistes, encantat. Si creu que els reservistes hem d'agafar el fusell i posar-nos al davant, com a la batalla del Marne, i els meus companys del PP de la Comunitat Valenciana pensen que puc ser ¨²til, ser¨¦ a la primera l¨ªnia de foc.