A la trinxera del Proc¨¦s de Barcelona

El Proc¨¦s de Barcelona va comen?ar fa 20 anys i sembla que Sen¨¦n Florensa ¨¦s l'¨²ltim home dempeus defensant-lo. El Proc¨¦s de Barcelona havia d'unir econ¨°micament i fer progressar els pobles de la Mediterr¨¤nia, per¨° el seu llegat t¨¦ escassa influ¨¨ncia en la geopol¨ªtica i la pacificaci¨® dels incendis que cremen a tocar de casa nostra. Florensa t¨¦ una manera de parlar que expressa vitalitat i alhora un punt d'extenuaci¨®. Enumera pedag¨°gicament multitud d'activitats que realitza l'entitat p¨²blica que presideix, l'Institut Europeu de la Mediterr¨¤nia (IEMed), per¨° ¨¦s conscient que les coses no rutllen com molta gent esperava d'organismes com la Uni¨® per la Mediterr¨¤nia (UpM) o d'una pot¨¨ncia a la regi¨® com ¨¦s Espanya.

Florensa (Valls, 1950) ¨¦s un conversador?extraordinari i un niu d'experi¨¨ncies. Ha estat ambaixador d'Espanya a Tunis (2000-2004) i c¨°nsol a Berl¨ªn (1992-1996). Va ser membre del Comit¨¨ Organitzador de Barcelona'92. Ha ocupat c¨¤rrecs a l'Executiu espanyol i catal¨¤. La seva traject¨°ria es remunta al Govern d'Adolfo Su¨¢rez, on va ser assessor de pol¨ªtica exterior. Com a president de l'IEMed viatja sovint a pa?sos en conflicte. Assegura que no pateix per la seva integritat i somriu recordant el 23-F tancat a l'oficina, de matinada, esperant un futur incert, o la vegada que ETA va disparar dos trets contra casa seva a Berl¨ªn.

¡°Espanya t¨¦ un prestigi enorme¡±

L'entrevista se celebra al seu despatx de la seu de l'IEMed, compartint edifici amb l'escola de funcionaris de la Generalitat. L'IEMed ¨¦s una de les llavors que van brotar en el Proc¨¦s de Barcelona. Florensa demana al fot¨°graf que no el retrati posant a la finestra del passad¨ªs; vol que a la imatge surtin papers, documents que il¡¤lustrin que a l'IEMed s'hi treballa. La junta de govern de l'IEMed est¨¤ formada pel Ministeri d'Exteriors, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. El responsable de premsa de l'IEMed m'havia advertit que amb Florensa podr¨ªem parlar de tot menys de la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya. Florensa no rebutja cap pregunta per¨° no es mulla sobre el conflicte sobiranista perqu¨¨ assegura que aquest no t¨¦ cap mena d'efecte en l'operatiu de l'institut, perqu¨¨ les tres institucions ¡°sempre han compartit els mateixos objectius¡± pel que fa a la pol¨ªtica mediterr¨¤nia.

Al Proc¨¦s de Barcelona cr¨¨iem que si ajud¨¤vem els pa?sos ¨¤rabs al desenvolupament econ¨°mic i social, ells es comprometrien a acceptar com a valors fonamentals la democr¨¤cia i els drets humans

Florensa relata la reconstrucci¨® del cos diplom¨¤tic espanyol acabat el franquisme: ¡°D'anar pel m¨®n obrint cam¨ª, intentant que et fessin un lloc¡± a ¡°l'enorme prestigi que t¨¦ Espanya al m¨®n; menys aqu¨ª, curiosament¡±. Florensa tamb¨¦ defensa que la Transici¨® va ser ¡°un ¨¨xit enorme¡±. Confessa que quan es jubili, el seu somni seria viatjar a tots aquells indrets on va culminar projectes des de la direcci¨® de Cooperaci¨® del Govern espanyol (1996-2000). Enumera els plans de restauraci¨® de patrimoni hist¨°ric que van posar en marxa a la Rep¨²blica Dominicana i l'Equador, o la cautela amb qu¨¨ van iniciar un programa de formaci¨® i democratitzaci¨® de la policia de Mo?ambic, sota l'empara de l'ONU i amb gu¨¤rdies civils gallecs, ¡°perqu¨¨ s'entenien en portugu¨¨s¡±. Va ser una jugada d'ell, explica, que Espanya apost¨¦s als noranta per la cooperaci¨® en pa?sos de la lusofonia, cobrint el buit que deixava la poca acci¨® de Portugal.

L'evoluci¨® de la diplom¨¤cia espanyola, tal com la descriu Florensa, comen?a amb l'aristocr¨¤cia del segle XV que es costejava ella mateixa la representaci¨® diplom¨¤tica ¨Caix¨ª es va crear la primera ambaixada, la del Vatic¨¤¨C a la meritocr¨¤cia actual que, segons ell, permet que un noi de Valls d'origen humil hagi assolit posicions tan elevades. L'escola diplom¨¤tica no nom¨¦s forma ambaixadors i c¨°nsols, funcionaris de la UE i de l'OTAN; molts dels seus estudiants treballen per a multinacionals que han d'obrir cam¨ª en nous mercats, diu Florensa: ¡°Les grans companyies han ent¨¨s que necessiten un senyor que els ajudi a entendre qu¨¨ passa a L¨ªbia. Indra, que munta els sistemes de control aeri a aeroports de tot el m¨®n, no ¨¦s casualitat que al davant hi hagi alguns diplom¨¤tics. O que T¨¦cnicas Reunidas estigui gaireb¨¦ ¨ªntegrament dirigida per diplom¨¤tics¡±.

L'explicaci¨® que ofereix el director de l'IEMed de la crisi al m¨®n ¨¤rab i al Magrib comen?a amb la desfeta de l'imperi otom¨¤ i acaba amb l'expansi¨® actual de l'Estat Isl¨¤mic. El resum seria aquest: els processos de modernitzaci¨® i de la?cisme fracassen quan acaben convertint-se en dictadures monol¨ªtiques. La reacci¨® ¨¦s el retorn a les arrels glorioses del passat i a la identitat religiosa. El punt d'inflexi¨® que inicia el canvi, segons Florensa, ¨¦s el 1967 amb la Guerra del Sis Dies, quan Israel destrossa en un tres i no res la coalici¨® d'ex¨¨rcits ¨¤rabs.

Els errors del 1995

Espanya t¨¦ un prestigi enorme a tot el m¨®n; menys aqu¨ª, curiosament

Florensa ¨¦s especialment sever sobre els obstacles que s'ha trobat el Proc¨¦s de Barcelona. D'una banda, admet un problema dels objectius establerts el 1995 amb la declaraci¨® d'intencions del Proc¨¦s de Barcelona: ¡°Amb el Proc¨¦s de Barcelona vam voler fer una cosa que valgu¨¦s per a tothom. ?s veritat que aleshores no hi havia cap democr¨¤cia al m¨®n ¨¤rab. Per¨° hi havia la teoria possibilista que si els ajud¨¤vem al desenvolupament econ¨°mic i social, ells es comprometien a acceptar com a valors fonamentals la democr¨¤cia i els drets humans. La mateixa evoluci¨® econ¨°mica i social portaria a una modernitzaci¨® de les seves institucions. El que passa ¨¦s que aix¨° no va ser aix¨ª. Els r¨¨gims autoritaris del m¨®n ¨¤rab es van atrinxerar. Deien que s¨ª, que acceptaven tots els valors de la Declaraci¨® de Barcelona del 95, per¨° no ho van posar en pr¨¤ctica i van posar totes les pegues possibles a totes les organitzacions que volguessin predicar els drets humans, la democr¨¤cia i la corrupci¨®¡±.

Multiplicar per 10 l¡¯ajut financer

Tamb¨¦ hi ha obstacles financers. En ple drama dels refugiats sirians, amb el caos castigant L¨ªbia, la democr¨¤cia tunisiana atacada pel terrorisme isl¨¤mic, una instituci¨® com l'IEMed, explica Florensa, ha patit una ¡°reducci¨® severa¡± de pressupost degut a la crisi, compensada en part gr¨¤cies als fons comunitaris. Tamb¨¦ alerta de la necessitat urgent d'invertir m¨¦s en pa?sos en risc d'inestabilitat: ¡°He dit per activa i per passiva, davant dels comissaris europeus i per escrit, per exemple, que cal multiplicar per 10 l'ajut que estem destinant a Tun¨ªsia, perqu¨¨ els estan atacant i volen ensorrar la seva economia. Ara hi estem dedicant 200 milions d'euros que es destinen a finan?ar projectes com modernitzar la duana, la formaci¨® professional, la gesti¨® dels hospitals... Quan parlem dels tercer rescat de Gr¨¨cia parlem de 85.000 milions. De 85.000 milions a 200... Queda clar que no anem enlloc. I Tun¨ªsia es va prendre seriosament el Proc¨¦s de Barcelona! Els deixem penjats i aix¨° no ¨¦s una resposta seriosa¡±.

He dit davant dels comissaris europeus que cal multiplicar per 10 l¡¯ajut que estem destinant a Tun¨ªsia, perqu¨¨ els estan atacant i volen ensorrar la seva economia

Davant la il¡¤lusi¨® d'Europa de veure moviments democr¨¤tics triomfants arreu del m¨®n ¨¤rab, Florensa concedeix que el lent progr¨¦s pol¨ªtic del Marroc ¨¦s un model d'¨¨xit: ¡°Al Marroc han tingut una transici¨® ordenada. La tradici¨® del poder d¨®na legitimat pol¨ªtica hist¨°rica al rei, per¨° ¨¦s que tamb¨¦ la t¨¦ religiosa. El plus de legitimat que t¨¦ el rei del Marroc ¨¦s enorme. I aix¨° li facilita la gesti¨® del pa¨ªs. I sense el trauma revolucionari, el resultat ¨¦s fant¨¤stic¡±. En 25 anys de relaci¨® professional amb el Marroc, Florensa considera que el fet m¨¦s incre?ble per a la transici¨® democr¨¤tica ¨¦s quan el 1998 Hassan II va fer fora el seu primer ministre fidel, Abdellatif Filali, i col¡¤loca al c¨¤rrec el l¨ªder socialista a l'exili, Abderraman Youssoufi: ¡°Es va ficar a la butxaca els moviments d'esquerres¡±.

L¡¯error de Sarkozy

Demano a Florensa si ¨¦s possible que el Marroc acab¨¦s sent en el futur un cas com el turc i aspir¨¦s a ser membre de la Uni¨® Europea: ¡°El Proc¨¦s de Barcelona ¨¦s una immensa operaci¨® pol¨ªtica per¨° t¨¦ un motor econ¨°mic. A base d'ajudar al seu progr¨¦s econ¨°mic, volem que s'acostin a la UE i anar construint a la Mediterr¨¤nia una associaci¨®. No intentem que esdevinguin membres de la UE sin¨® que esdevinguin socis del m¨®n europeu, el que t¨¨cnicament anomenem mercat interior. Per¨° no nom¨¦s la facilitat de comprar i vendre, sin¨® adaptar les seves estructures, legislaci¨®, institucions, perqu¨¨ ¨¦s el seu m¨®n. Els pa?sos del Magrib, entre el 70% i el 80% del seu mercat exterior ¨¦s amb la Uni¨® Europea.¡± Florensa recorda, com a exemple, quan el departament de cooperaci¨® espanyola, a finals dels noranta, va tirar endavant des d'instituts professionals valencians la consolidaci¨® local a Tun¨ªsia i al Marroc de la certificaci¨® de qualitat industrial a escala europea.

Florensa admet que la integraci¨® del Magrib i el m¨®n ¨¤rab a la UE pot avan?ar molt per¨° sempre tindr¨¤ el l¨ªmit d'integraci¨® en institucions pol¨ªtiques, ¡°perqu¨¨ si no haur¨ªem d'estar negociant adhesions. Per¨° haurien d'integrar-se en pol¨ªtiques estructurals europees, com l'agr¨ªcola. Cal anar construint aquesta comunitat euromediterr¨¤nia de pa?sos. Per aix¨° mai ens va semblar b¨¦ que el senyor Sarkozy ho anomen¨¦s la Uni¨® per la Mediterr¨¤nia. Ell no estava proposant una uni¨® mediterr¨¤nia perqu¨¨, en cas contrari, estaria deixant fora les institucions europees i pa?sos com Alemanya o Anglaterra¡±.