La pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del PP ha deixat el valenci¨¤ sota m¨ªnims

L¡¯ensenyament del valenci¨¤ sempre ha estat una tasca complicada a la Comunitat Valenciana. A la idiosincr¨¤sia peculiar del territori, amb grans zones castellanoparlants, s'hi ha afegit la utilitzaci¨® pol¨ªtica intransigent i la intromissi¨® tena?, sense coneixements pedag¨°gics, en els m¨¨todes d'ensenyament. El resultat, nefast. El valenci¨¤ est¨¤ sota m¨ªnims.

I tot, malgrat la Llei d¡¯?s i d¡¯Ensenyament del Valenci¨¤ (LUEV), que aquest mes fa 32 anys. Una normativa, el progr¨¦s natural de la qual hauria d¡¯haver proporcionat a molts valencians l'acc¨¦s a la seva llengua sense fanatismes. Per¨°, com ha assenyalat a EL PA?S el conseller d¡¯Educaci¨®, Investigaci¨®, Cultura i Esports, Vicent Marz¨¤, de Comprom¨ªs, ¡°sembla que la llei es va aprovar ahir, perqu¨¨ amb prou feines s'ha desenvolupat¡±.

El socialista Joan Lerma va posar en marxa la LUEV per equiparar el valenci¨¤ amb el castell¨¤ i ¡°garantir l'¨²s normal i oficial dels dos idiomes en condicions d'igualtat, deixant de banda qualsevol forma de discriminaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±. Un objectiu que el PSPV-PSOE no va aconseguir, i que el Partit Popular, despr¨¦s de 20 anys governant amb majoria absoluta, va truncar. ?s m¨¦s, l'idioma valenci¨¤ ha sofert un retroc¨¦s, agreujat pel decret de pluriling¨¹isme que l¡¯Executiu de Francisco Camps va implantar l'any 2012, sense cap mena de previsi¨® i davant les protestes de professors, pares, alumnes, i els t¨¨cnics que havien d'aplicar-la des de la Conselleria d¡¯Educaci¨®.

¡°Amb la llei que hi havia es podia cr¨¦ixer cap al pluriling¨¹isme. No era necessari un decret que va ser un retroc¨¦s. Va ser un error que va deixar el valenci¨¤ de banda perqu¨¨ la majoria de centres es va acollir al m¨ªnim¡±, afirma Eva Ciscar, cap del servei d¡¯Ensenyament en Lleng¨¹es en aquella etapa. ¡°Per exemple, a secund¨¤ria, amb la normativa anterior, el m¨ªnim en els programes en castell¨¤ era de dues assignatures no ling¨¹¨ªstiques en valenci¨¤. I el mateix, al contrari. Amb el decret el m¨ªnim va passar a una assignatura. S'equiparaven les dues lleng¨¹es. I aix¨° ¨¦s injust, perqu¨¨ no estan presents de la mateixa manera en la societat, no estan equilibrades socialment. La pres¨¨ncia del valenci¨¤ est¨¤ relegada a l'¨¤mbit familiar i a l'escola. I si a l'escola no compenses aquest buit ¨¦s evident que est¨¤s deixant de banda el valenci¨¤¡±, afegeix Ciscar.

Si fins aquell moment el balan? era negatiu, a partir de la implantaci¨® del decret de pluriling¨¹isme la situaci¨® va ser irreversible. Va ser tant aix¨ª que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV) va llan?ar la tovallola i va deixar d'elaborar els informes sobre la realitat de l'ensenyament del valenci¨¤ que feia des que el Parlament valenci¨¤ havia aprovat la llei, i que mai van ser molt esperan?adors. El responsable del sindicat, Marc Candela, coincideix amb Ciscar que amb la LUEV es podia cr¨¦ixer cap al pluriling¨¹isme, i, a m¨¦s, amb un aspecte m¨¦s modern. ¡°El decret va crear un coll d'ampolla que va escanyar els petits avan?os, que, amb molts problemes, es van aconseguir durant els primers anys¡±, diu.

De l¡¯augment lent de l'ensenyament de la llengua valenciana es va passar a l'estancament. Fa quatre anys nom¨¦s el 29% de l'alumnat rebia l'ensenyament en valenci¨¤ a trav¨¦s del Programa d?Ensenyament en Valenci¨¤ (PEV), on la majoria de les mat¨¨ries s'imparteixen en valenci¨¤. Els alumnes matriculats al Programa d'Incorporaci¨® Progressiva (PIP) representaven el 71%; el 54,2%, en zones de predomini ling¨¹¨ªstic valenci¨¤, i el 16,8%, de zones en castell¨¤, en qu¨¨ el valenci¨¤ nom¨¦s s'imparteix com una assignatura. Les pol¨ªtiques que s'han aplicat des del Govern valenci¨¤ han provocat forts desequilibris entre centres p¨²blics i privats, i entre territoris. Aix¨° ha consolidat un sistema educatiu fragmentat que no compleix el prop¨°sit d'anivellar les desigualtats, com fa anys que denuncia Escola Valenciana.

En aquest tema, les posicions del Partit Popular i de Ciutadans s¨®n semblants. Donar el mateix percentatge de temps a totes. Per¨° la l¨ªder de Ciutadans, Carolina Punset, va m¨¦s enll¨¤. ¡°Encara que pot ser entranyable, ¨¦s poc ¨²til per trobar feina", va assenyalar durant el debat d'investidura del president Ximo Puig. ¡°El que diu Punset ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia. Donar el mateix temps al valenci¨¤, al castell¨¤ i a l¡¯angl¨¨s ¨¦s un engany, i damunt simplista. Aquesta senyora no t¨¦ ni idea de pedagogia de lleng¨¹es. No en sap. Est¨¤ jugant amb aix¨°¡±, destaca Ciscar.

El psic¨°leg i membre de la Plataforma per la Llengua al Pa¨ªs Valenci¨¤ Ferran Suay ¨¦s m¨¦s dr¨¤stic. Assenyala que la Comunitat Valenciana ha estat un laboratori amb un pla definit: exterminar el valenci¨¤ de la vida p¨²blica.

El conseller d¡¯Educaci¨®, titllat de ¡°radical¡± i ¡°catalanista¡± pel PP i Ciutadans; mestre en Llengua Estrangera i amb un m¨¤ster en Pedagogia Social i Comunit¨¤ria per la Universitat Ramon Llull, sap que nom¨¦s un 2,76% del professorat est¨¤ capacitat per fer classes en angl¨¨s. El conseller, cr¨ªtic amb el PP per haver fet bandera d'un model triling¨¹e impossible d'implantar, ha optat per no precipitar-se i encarregar a un grup d'experts la redacci¨® d'un model que tingui en compte tots els aspectes de l'ensenyament.