El Constitucional ja ha impedit frenar iniciatives parlament¨¤ries

El Tribunal Constitucional ja va marcar el cam¨ª en una ocasi¨® per fer front a decisions de parlaments auton¨°mics i va excloure la possibilitat que el Govern central fren¨¦s un debat parlamentari. Una interlocut¨°ria de l'abril del 2004 va establir que l'¨²nica via ¨¦s el recurs d'empara dels diputats del Parlament en q¨¹esti¨®, per¨° sense possibilitat de frenar el debat i votaci¨® i amb l'obligaci¨® d'esperar que sigui aprovada.

Aquest cam¨ª, el del recurs d'empara per vulneraci¨® del dret de participaci¨® de l'article 23, ¨¦s l'utilitzat ara per Ciutadans, el PSC i el PP al Parlament de Catalunya. Aquesta via ¨¦s gaireb¨¦ simb¨°lica i nom¨¦s amb efectes pol¨ªtics perqu¨¨ no suposa suspensi¨® del ple i la resoluci¨® no se substanciar¨¤ fins a d¡¯aqu¨ª m¨¦s d'un any.

A l'abril del 2004, el ple del Tribunal Constitucional va emetre una interlocut¨°ria, en qu¨¨ va rebutjar un recurs del Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar en el qual s'impugnava i es pretenia frenar el debat al Parlament basc de l'anomenat Pla Ibarretxe. ?s d¡¯aquelles ocasions molt escasses que en democr¨¤cia el Constitucional no ha adm¨¨s a tr¨¤mit una impugnaci¨® del Govern central.

La Constituci¨® estableix que la sola admissi¨® a tr¨¤mit d'una impugnaci¨® del Govern central contra decisions auton¨°miques susp¨¨n la seva entrada en vigor durant cinc mesos, despr¨¦s dels quals el tribunal ha de pronunciar-se sobre el fons.

La interlocut¨°ria del 2004 va rebutjar un recurs del Govern d¡¯Aznar

En aquella interlocut¨°ria, aprovada per escassa majoria, es deia clarament que l'¨²nica via possible ¨¦s la del recurs d'empara. D'aquesta forma, el Govern de Mariano Rajoy podria ara for?ar i arriscar-se a un altre rebuig, per¨° sembla haver-se inclinat per esperar que la resoluci¨® sobiranista sigui aprovada. Com a resposta a les cr¨ªtiques que rep per no actuar ara, l'explicaci¨® ¨¦s que el Constitucional ja es va pronunciar en una circumst¨¤ncia similar.

El Constitucional argumentava que frenar la tramitaci¨® d'una iniciativa parlament¨¤ria afectava el principi democr¨¤tic i que en el mateix procediment pot ser sotmesa a modificacions i canvis per via d'esmenes, per la qual cosa ¨¦s necessari esperar a con¨¨ixer els termes en qu¨¨ ¨¦s aprovada per impugnar-la i, si escau, suspendre-la.

"La inconstitucionalitat eventual dels actes parlamentaris nom¨¦s ¨¦s rellevant quan conclouen amb una resoluci¨®, disposici¨® o acte que s'integra en l¡¯ordenament (i que haur¨¤ de verificar-se amb motiu del judici de constitucionalitat que eventualment s'insti respecte a aquesta disposici¨®, resoluci¨® o acte), o quan, sense finalitzar el procediment en qu¨¨ s'insereixen, produeixen una lesi¨® immediata de drets fonamentals dels subjectes legitimats per participar en el procediment. Aquest control es verificar¨¤ per via del recurs i de la q¨¹esti¨® d'inconstitucionalitat; i aquest mitjan?ant el recurs d'empara", conclo?a aquella interlocut¨°ria.

En aquest cas concret, el problema de la resoluci¨® no ¨¦s tant el contingut independentista com la invocaci¨® a la desobedi¨¨ncia legal. De fet, una de les ¨²ltimes votacions de la legislatura en el Congr¨¦s dels Diputats era una moci¨® d¡¯ERC instant el Govern central a negociar la independ¨¨ncia de Catalunya. La funci¨® qualificadora de la Mesa del Parlament no es limita, no obstant aix¨°, a tramitar sense m¨¦s ni m¨¦s les iniciatives; de fet, ¨¦s habitual que es demani als grups proponents que les reformulin.

La interlocut¨°ria esmentada assenyalava que "no ha de condicionar anticipadament el futur de cap debat, sota pena de negar al Parlament la facultat d'arbitrar la discussi¨® pol¨ªtica en els termes que estimi convenients. Sota pena, en definitiva, de sotmetre el Parlamento a tuteles inacceptables" i es pronunciava per "rebutjar impugnacions que, com ¨¦s el cas, desnaturalitzarien irremeiablement, de prosperar, els principis fonamentals de la democr¨¤cia parlament¨¤ria".