Vig¨¨ncia del fullet¨®

Quan Eug¨¨ne Sue va publicar Els misteris de Par¨ªs, Theophile Gautier va escriure que els malalts terminals esperaven a morir-se per con¨¨ixer el desenlla? d¡¯aquells cap¨ªtols que acabaven sempre amb la incitaci¨® desesperant del ¡°Dem¨¤ continuar¨¤¡±. Era el triomf ben leg¨ªtim del fullet¨®, de l¡¯¨²s de la trucul¨¨ncia i l¡¯efectisme epis¨°dic, de la l¨ªcita lectura emocional que es deixava endur pel vigor sense pausa d¡¯una indisciplina tan rigorosa que convertia cada perip¨¨cia en una unitat d¡¯acci¨®. Tant li feia que a vegades es desbarat¨¦s la cad¨¨ncia del relat, i, encara que no fossin poques les frases que entrebancaven el ritme i que hi figuressin seq¨¹¨¨ncies oposades a la versemblan?a, el lector sabia que havia nascut per con¨¨ixer les aventures i els riscs que viuen els altres, que mai no podria renunciar a les hist¨°ries capaces de fer viure la ficci¨®. Que despr¨¦s hi hagu¨¦s l¡¯entusiasme de liquidar la narrativa que nom¨¦s contava an¨¨cdotes, que els mateixos autors s¡¯imposessin el deure de posar en dubte el que ells mateixos explicaven, que es convert¨ªs la novel¡¤la en un artifici ideat per a l¡¯especulaci¨® est¨¨tica, que el joc intel¡¤lectual incl¨²s s¡¯apropi¨¦s del seu territori, res no va poder v¨¨ncer l¡¯energia i la vitalitat seriosa i tr¨¤gica del fullet¨®. Al cap i a la fi, hi ha molts lectors disposats a dissimular que no tenen la ment gaire dotada i activa i a acontentar-se molt amb la gran simplicitat de les empreses novel¡¤l¨ªstiques sistem¨¤ticament ben narrades, com ¨¦s el cas de La maledicci¨® dels Palmisano, la primera novel¡¤la publicada per Rafel Nadal (Girona, 1954).

A La maledicci¨® dels Palmisano Nadal no s¡¯estalvia ni un sol truc del fullet¨®. Hi ha mares que renuncien als seus fills, hi ha germans que no saben que s¨®n germans, hi ha disputes familiars, rivalitats entre cosins, esclats de sentimentalitat apassionadament excessiva, unes relacions viscerals entre els bons ¡ªmolt bons¡ª i els dolents ¡ªmolt dolents¡ª, hi ha l¡¯¨²s de l¡¯atzar improbable per desencallar certes par¨¤lisis argumentals, i no s¡¯escatimen els cops d¡¯efecte calculats per mantenir en gu¨¤rdia l¡¯atenci¨® del lector. I hi ha, tamb¨¦, molts de morts, perqu¨¨ al darrere de la trama hi corren el comunisme, el feixisme i els partisans, perqu¨¨ la hist¨°ria d¡¯amor que s¡¯hi narra, situada en un poble del sud d¡¯It¨¤lia, a la Pulla i la vall d¡¯Itria, va des de la Primera Guerra Mundial fins al bombardeig de Bari el desembre de 1943, quan l¡¯ex¨¨rcit alemany fa explotar els barcos americans que anaven carregats de gas mostassa i que van provocar milers de morts. I potser s¨ª que Nadal ha volgut escriure una novel¡¤la sobre la veritat i la just¨ªcia hist¨°rica, potser s¨ª que ha volgut reflexionar a trav¨¦s de la ficci¨® sobre les actituds morals que alliberen els individus del seu dest¨ª comunitari ¡ªGiovanna ¨¦s comunista, Franco ¨¦s un agent secret del feixisme, i Vitantonio ¨¦s un esc¨¨ptic que acaba decantant-se per una banda¡ª, per¨° el que realment interessa a l¡¯autor ¨¦s tra?ar les coordenades de la relaci¨® de l¡¯home amb el m¨®n, construir un humanisme centrat en la hist¨°ria dels homes i dels homes com a hist¨°ria. El lector t¨¦ la sort que l¡¯embranzida narrativa i el poder de la trama de La maledicci¨® dels Palmisano sigui tan consistent que els sermons ¨¨tics i pol¨ªtics queden dilu?ts entremig de l¡¯acumulaci¨® de fets i aventures i la representaci¨® gaireb¨¦ pl¨¤stica de la geografia.

?s inevitable que la creen?a tan ferma en les virtuts del fullet¨® dugui Nadal al territori de la cursileria, i que hagi d¡¯escriure, per exemple, que ¡°quan li va haver arremangat les faldilles, la Donata es va deixar caure damunt la taula de la cuina i ell li va resseguir el cos, a mossegades petites. Despr¨¦s es van deixar anar i es van estimar amb bogeria¡±. Per¨° el lector tamb¨¦ t¨¦ la fortuna de veure¡¯s sobradament compensat quan l¡¯autor desencarcara la prosa i topa sovint amb moments com aquest: ¡°De manera que sempre s¡¯alternaven els rems; mentre un ciavogava, impulsant un rem en cada direcci¨®, l¡¯altre s¡¯abocava a la borda i resseguia el fons amb un mirall per clavar la fitora als peixos que la llum immobilitzava¡±. I ¨¦s en aquests passatges feli?os que La maledicci¨® dels Palmisano ¨¦s de deb¨° el que ¨¦s, tant a la pau com a la guerra, una elegia pels moments de goig viscuts.