De la (mala) consci¨¨ncia a l¡¯acci¨®

?s normal que l¡¯accionista d¡¯una empresa es faci c¨¤rrec de la caixa de resist¨¨ncia dels obrers? Nom¨¦s ¨¦s possible entendre-ho si qui protagonitza aquesta situaci¨® viu amb una enorme exig¨¨ncia el seu comprom¨ªs cat¨°lic i t¨¦ consci¨¨ncia que ell ¨¦s un privilegiat. Aquest ¨¦s potser un dels punts culminants de la biografia de Josep Maria Vilaseca Marcet, situat en una posici¨® inc¨°moda davant la vaga de la Harry Walker el 1970.

?s un exemple singular, per¨° que serveix per cridar l¡¯atenci¨® sobre un personatge important per¨° amb poca visibilitat a la Catalunya del franquisme i la Transici¨®. El fil conductor de l¡¯actuaci¨® personal i p¨²blica de Vilaseca Marcet va ser el catolicisme; el que passa ¨¦s que la seva interpretaci¨® del sentit de la fe va experimentar canvis transcendents. Iniciat en les congregacions marianes abans de 1936, la persecuci¨® religiosa durant la Guerra Civil va accentuar la seva autoexig¨¨ncia conduint-lo cap a una rigorosa religiositat, on tot el que feia quedava a expenses de la Provid¨¨ncia. Per aix¨°, amb nom¨¦s 22 anys, en els primers anys quaranta, quan es proposava assolir unes fites professionals, confiava que ¡°Qui vertaderament ho pot ¡®sense el Qual res no som¡¯ estar¨¤ a mon costat per auxiliar-me¡±. Era aleshores un nacionalcat¨°lic de cap a peus, que fins i tot justificava l¡¯?ndex de llibres prohibits del Vatic¨¤ com ¡°una magn¨ªfica contribuci¨®n a la causa de la civilizaci¨®n y la cultura¡±. Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu integrisme no va minvar, mentre professionalment actuava com a advocat de l¡¯Estat, q¨¹esti¨® sobre la qual Un pa¨ªs a l¡¯ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet ens diu ben poca cosa.

Una de les q¨¹estions m¨¦s interessants d'aquesta biografia ¨¦s la narraci¨® del proc¨¦s que duu Vilaseca Marcet a trencar amb el nacionalcatolicisme. De fet, el que es produeix ¨¦s una transici¨® en la forma de viure i entendre el catolicisme. El m¨®n dels vells cat¨°lics propagandistes va de baixa, substitu?ts per l¡¯Opus Dei. Ell no encaixa amb el que nom¨¦s s¨®n lluites pel poder. I aleshores l¡¯acostament al catolicisme social ¨¦s clau. Clarivident l¡¯article La Primera Comuni¨®n de un colegio bien, en que marca dist¨¤ncies amb la seva pr¨°pia classe social. Una cosa portaria a l¡¯altra, de manera que entendria que el m¨®n del futur ja no seria exclusivament cat¨°lic, i el 1964 escriuria obertament que el futur havia de ser democr¨¤tic. Una evoluci¨® personal que connecta amb l¡¯ebullici¨® d¡¯aquells anys. Com diu l¡¯autor, Jordi Amat, Vilaseca havia fet el clic. I des d¡¯aleshores s¡¯implica en tot de projectes: editorials com Edicions 62, Estela, Laia; projectes period¨ªstics com Cuadernos para el Di¨¢logo o la renovaci¨® d¡¯El Correo Catal¨¢n, i molts m¨¦s, que s¨®n represaliats pel r¨¨gim i que el distancien del tot, fins a fer-lo plegar com a advocat de l¡¯Estat el 1967. El 1969 va posar en marxa la Fundaci¨® Jaume Bofill, la nineta dels seus ulls, des de la qual volia fornir unes ci¨¨ncies socials aplicades que permetessin millorar la vida de la majoria.

El seu activisme no tenia l¨ªmits, i per aix¨° el 1974 el Govern Civil el qualificava com ¡°uno de los hombres clave m¨¢s peligrosos de toda Catalu?a, el cual se halla vinculado a toda fuerza que signifique algo contra el R¨¦gimen¡±. No sabem si era el m¨¦s perill¨®s, per¨° s¨ª que aquesta biografia aporta material suficient perqu¨¨ a partir d¡¯ara sigui indispensable citar Vilaseca Marcet en els manuals que historien la Catalunya dels anys del franquisme.