En la clariana

No seria gens aventurat afirmar que La resist¨¨ncia ¨ªntima de Josep Maria Esquirol ¨¦s un dels pocs llibres de filosofia amb cara i ulls que s¡¯han publicat en catal¨¤ en els ¨²ltims anys i que, sens dubte, n¡¯¨¦s un dels millors. Fins i tot la lectura m¨¦s superficial ho encertiria. Des de la meua mod¨¨stia de mer lector aficionat al g¨¨nere, diria que, en ess¨¨ncia, ¨¦s un assaig ¨¨tic alhora ambici¨®s i subtil, d¡¯arrel cristiana, que ens proposa una actitud reflexiva i vital de resist¨¨ncia al nihilisme, ent¨¦s com a disgregaci¨® del sentit hum¨¤. Un resist¨¨ncia activa, articulada en un pensament curatiu, en el doble sentit que t¨¦ el terme en catal¨¤: el medicinal, tamb¨¦, per¨° sobretot el de prendre cura, cuidar i acollir l¡¯altre. Es tracta d¡¯una filosofia de la precarietat humana, de la preservaci¨® atenta d¡¯aquella juntura fr¨¤gil que som (¡°Resistir ¨¦s mirar que la juntura no es desfa?a¡±), de la comprensi¨® i la compassi¨® ¡ªun terme que caldria vindicar i que anem amagant, no s¨¦ per qu¨¨, amb subterfugis d¨¨bils com empatia i similars¡ª, de la recerca de la comunitat, sota l¡¯empara del llenguatge. Un llenguatge ent¨¦s ac¨ª no com a casa de l¡¯¨¦sser, a la manera de Heidegger, sin¨® com a casa de l¡¯home, que ¨¦s qui el crea i el viu.

Resumit aix¨ª (i demane disculpes per la inevitable simplificaci¨®), alg¨² podria pensar que tot aix¨° ¨¦s massa benintencionat, per¨° a mi em resultaria molt dif¨ªcil no simpatitzar-hi, perqu¨¨ es tracta d¡¯una reflexi¨® profundament humana, en el sentit m¨¦s ampli i gener¨®s del terme. D¡¯altra banda, ¨¦s un llibre ben articulat i rigor¨®s, que trau molt de profit del pensament de gent com Emmanuel L¨¦vinas o Franz Rosenzweig (i nom¨¦s per acostar al p¨²blic catal¨¤ aquest extraordinari autor, ac¨ª quasi desconegut, el llibre ja valdria la pena), i tamb¨¦ fa una lectura m¨¦s aviat ¨¤ rebours, per¨° molt l¨²cida, de Heidegger, Foucault i Nietzsche. I Nietzsche ¨¦s, quin dubte hi ha, el fanal m¨¦s llumin¨®s a l¡¯hora de fer una cr¨ªtica fonamentada del nihilisme ¡ªperqu¨¨ tota la seua filosofia intenta ser una resposta a aquesta radical disgregaci¨®¡ª i al mateix temps el principal obstacle per a una filosofia humanista renovada, que crega en ¡ªo almenys pregue per¡ª el passat i el futur de l¡¯home. Crec que un reexamen a fons de la filosofia nietzscheana hauria de comen?ar per una cr¨ªtica severa del seu massa restrictiu concepte de compassi¨®, que ent¨¦n com una aportaci¨® exclusivament cristiana a la decad¨¨ncia nihilista, sense copsar en absolut que ¨¦s un component essencial de la nostra psique (de nou, podem dir-li empatia, si volem), justament aquell que ens permet viure en com¨².

Que un lector tan profund de la trag¨¨dia grega es negara a veure aix¨° ens diu que aquesta ¨¦s la pedra de toc. No cal ser cristi¨¤ per a assajar una filosofia de la cura. Afortunadament, no hi ha exclusions ac¨ª, perqu¨¨ ¨¦s molt probable que la necessitem, una filosofia aix¨ª. El llibre d¡¯Esquirol apunta en aquesta direcci¨® i ens ajuda a pensar de nou en el que (ens) val la pena.