La uni¨® dels unionistes

Finalment, els partits contraris a la independ¨¨ncia han decidit unir-se contra la proposici¨® de desobedi¨¨ncia del Parlament de Catalunya. Tot est¨¤ molt verd, per¨° la uni¨® ¨¦s una bona not¨ªcia si el gest no es limita a refor?ar el frontisme, sin¨® a buscar formes de mediaci¨®. Cada vegada se senten m¨¦s veus des del sobiranisme que, si m¨¦s no a t¨ªtol individual, no li fan f¨¤stics a una soluci¨® confederal, atesa la pendent antilegalista i, per tant, antidemocr¨¤tica, que es perfila en el document presentat pels grups que donen suport a la independ¨¨ncia.

La ¡°voluntat d'iniciar negociacions a fi de fer efectiu el mandat democr¨¤tic de creaci¨® d'un Estat catal¨¤ independent en forma de Rep¨²blica¡±, ¨²ltim punt de la manifestaci¨® sobiranista, ¨¦s una voluntat cega ja que proclama la desconnexi¨® amb qui s'hauria de negociar. La desobedi¨¨ncia institucional, que no civil (no ens enganyin) no pot ser la premissa d'una negociaci¨® pac¨ªfica i civilitzada. Per arribar a la Rep¨²blica catalana, la negociaci¨® ve primer, no despr¨¦s de constitu?da la tal rep¨²blica.

Pot ser que m'equivoqui, per¨° des que es va iniciar el proc¨¦s he pensat que no passar¨¤ res que vagi m¨¦s enll¨¤ de continus gestos de sobirania per part dels governs catalans, que seran sistem¨¤ticament revocats pel Tribunal Constitucional. Fins ara, no ens hem mogut d'aquesta din¨¤mica. Seria pen¨®s seguir-hi pels segles dels segles. Nom¨¦s ho evitarem si els unionistes comencen a moure's en una direcci¨® nova i valenta. Una direcci¨® que, si la redu?m a la proposta de reformar la Constituci¨® sense m¨¦s dades, ser¨¤ in¨²til.

Els partits no independentistes han de fer gestos que volen arreglar alguna cosa amb mesures m¨¦s concretes que la de revisar el conjunt del text constitucional per posar-lo al dia. Per exemple, agafant per les banyes les dues q¨¹estions que produeixen?m¨¦s malestar en la consciencia independentista, i fins i tot la no independentista: la reforma del finan?ament de les autonomies i l'autoritzaci¨® del mal anomenat dret a decidir.

Mas va comen?ar la seva escalada independentista amb la proposta d'un pacte fiscal per a Catalunya, que es va frustrar immediatament

Abordar la q¨¹esti¨® del repartiment dels diners, m¨¤xim valor del nostre temps, i intentar trobar un model m¨¦s just per a totes les autonomies (totes: incl¨°s el concert basc i navarr¨¨s), seria un pas que veuria amb inter¨¨s una gran majoria de catalans, inclosos els sobiranistes m¨¦s pragm¨¤tics, els que no volen la independ¨¨ncia perqu¨¨ s¨ª, nom¨¦s pels suposats avantatges econ¨°mics que reportaria.

Quant al dret a decidir, ¨¦s l'¨²nic punt que no divideix en dues meitats la societat catalana. Segons les enquestes, un 80% s'ha anat declarant des de fa temps a favor de la necessitat d'un refer¨¨ndum pactat i clar, que permeti con¨¨ixer la voluntat real de la ciutadania.

Tots dos prop¨°sits signifiquen una tornada enrere del proc¨¦s. Artur Mas va comen?ar la seva escalada independentista amb la proposta d'un pacte fiscal per a Catalunya, que es va frustrar immediatament. Pel que fa al refer¨¨ndum, no cal oblidar que la sent¨¨ncia 42/2014 del Tribunal Constitucional obria una interessant escletxa sobre aquest tema, en declarar possible ¡°una interpretaci¨® constitucional del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya¡±, feta en el marc de la legalitat.

Aprofitar aquesta oportunitat seria una forma m¨¦s intel¡¤ligent de reaccionar davant la tossuderia sobiranista que rec¨®rrer cada resoluci¨® del Parlament catal¨¤ amb la can?oneta de la inconstitucionalitat. No dic que aix¨° ¨²ltim no hagi de fer-se tamb¨¦, per¨° prenent al mateix temps les regnes d'una reorientaci¨® del conflicte.

Rajoy t¨¦ pressa per a les properes eleccions generals, per¨° precisament perqu¨¨ el m¨°bil ¨¦s electoral ¨¦s m¨¦s f¨¤cil cometre errors. Si la uni¨® serveix nom¨¦s per reafirmar-se en el no i repetir que la voluntat d'independ¨¨ncia es mou en el terreny de la il¡¤legalitat, som all¨° on ¨¦rem. Desobeir la llei ha estat la consigna que ha unit la CUP i Junts pel S¨ª, encara que aquesta ¨²ltima formaci¨® tamb¨¦ ha comen?at a esquerdar-se. Fins ara, ha estat f¨¤cil apuntar-se a una independ¨¨ncia sense costos, molt a la catalana. Quan el proc¨¦s va de deb¨° i deixa de ser un festival de carrer, s'estenen els dubtes en les files per la independ¨¨ncia. La qual cosa nom¨¦s posa de manifest que el fam¨®s seny catal¨¤ no s'ha perdut del tot. I que hi ha m¨¦s disponibilitat per escoltar propostes interm¨¨dies, que s'apartin de les posicions extremes. ?s el que haurien d'aprofitar els unionistes. No respondre nom¨¦s amb un Junts pel No, sin¨® amb la intenci¨® de donar un contingut clar i cre?ble.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB