La Generalitat, l¡¯arqueta i la sand¨¤lia de la Verge

Far¨¤ falta gaireb¨¦ un miracle per desencallar l'actual conjuntura pol¨ªtica a Catalunya. Deu ser per aix¨°, que la Generalitat no ha dubtat a adquirir una obra d'art vinculada amb el m¨¦s sagrat. ?s el que va passar quan al maig el Departament de Cultura va comprar en una subhasta una arqueta procedent del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Lleida) on es va conservar, durant segles, un objecte ben particular: una de les sand¨¤lies de la Mare de D¨¦u; sens dubte, una de les rel¨ªquies marianes m¨¦s destacades de tota la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, amb miracles documentats des del segle XVI, i que va ser objecte de veneraci¨® fins a la seva desaparici¨® en la Guerra Civil. La Generalitat va pagar 10.994 euros per la pe?a que ha dipositat al Museu de Lleida i que presentar¨¤ el proper dia 19. Un bon preu, segons els entesos.

Hi ha peces que tenen valor per elles mateixes; altres per la funci¨® que han tingut o segueixen tenint. Algunes per les dues coses, com passa amb aquesta arqueta, un moble petit?del qual nom¨¦s se'n coneixen mig centenar a tot el m¨®n, que malgrat que la sala de subhastes la presentava com una pe?a italiana de finals del segle XV o comen?aments del XVI, per Albert Velasco, t¨¨cnic del Museu de Lleida, no hi ha dubte que es tracta d'un treball barcelon¨ª de comen?aments del XV. ¡°L'obra es correspon amb altres obres executades en aquell moment a Barcelona, que el nuvi lliurava a la n¨²via en les noces. De fusta policromada i decorada amb escenes d'amor cort¨¨s, d'aqu¨ª el seu nom d'amat¨°ries, aquestes peces porten unes petites potes i unes nanses, a m¨¦s d'una caracter¨ªstica tela blava interior amb estels blancs. Eren objectes de prestigi, que els seus propietaris acabaven donant a l'esgl¨¦sia que les reaprofitava per contenir rel¨ªquies¡±, explica l'expert que assegura que la Generalitat segurament no l'hauria comprat si no s'hagu¨¦s documentat la seva proced¨¨ncia i el seu contingut.

¡°No hi ha dubte que aquesta ¨¦s l'arqueta que va ser a Bellpuig fins a la desamortitzaci¨® de 1834, perqu¨¨ coincideix amb la descripci¨® que en va fer Jaume Caresmar el 1761 i, sobretot, amb la inscripci¨® que ell va dibuixar realitzada amb lletres g¨°tiques que es conserva als llautons de quatre angles¡±, prossegueix Velasco. I si ¨¦s la mateixa arqueta, en el seu interior va guardar l'anomenada Santa Sand¨¤lia de Bellpuig, un objecte que apareix en les fonts per primera vegada en 1503, quan Ferran el Cat¨°lic va signar un document a Barcelona en el qual es deia que en el monestir es conservava una ¡°sand¨¤lia de la Mare de D¨¦u que brillava amb llum pr¨°pia dels molts miracles que havia fet¡± i donava indulg¨¨ncies a qui la vener¨¦s. No obstant aix¨°, segons Velasco, en les cr¨°niques del monestir s'afirma que la pe?a va arribar el 1204 de la m¨¤ del comte d'Urgell Ermengol VIII, que l'hauria ofert poc despr¨¦s del saqueig de Constantinoble. ¡°Uns fets que van omplir de rel¨ªquies Europa, portades pels croats i els que viatjaven a Terra Santa¡±. Una hist¨°ria cre?ble per al t¨¨cnic que planteja una altra possible arribada de la rel¨ªquia: ¡°A principis del segle XV la va lliurar el comte Pere d'Urgell i la seva dona Margarida de Montferrat, uns apassionats de les rel¨ªquies, que van tenir fins i tot un fragment de la t¨²nica de Crist, dos elements a l'abast de molt pocs¡±. La data de creaci¨® de l'arqueta, que ha restaurat N¨²ria Gilart, coincideix amb aquesta ¨¨poca.

De la sand¨¤lia no se'n coneix cap fotografia. Caresmar, un enamorat d'aquesta, que no va dubtar a enterrar-se a Bellpuig amb la rel¨ªquia en la mateixa capella on es conservava, la va descriure amb precisi¨®: ¡°s'assembla a les denominades xinel¡¤les o tapins i nom¨¦s t¨¦ sola i empenya¡±, va escriure, a m¨¦s de destacar que mesurava un pam i que no estava gastada del terra.

Juntament amb el Sant Drap, el bolquer del Nen Jes¨²s que es conservava a la catedral de Lleida, del qual avui nom¨¦s perdura un fil en mans d'una fam¨ªlia de la ciutat; la sand¨¤lia de la Verge va ser una de les rel¨ªquies m¨¦s venerades de tot Lleida. La hist¨°ria d'aquesta pe?a es coneix fins a la seva desaparici¨® en la Guerra Civil, despr¨¦s d'haver estat traslladada al segle XIX al Seminari de la Seu d'Urgell per ordre del bisbe del moment. ¡°Si no es va cremar durant el conflicte, algun devot va poder endur-se-la i conservar-la des de llavors, per la qual cosa pot apar¨¨ixer ara que s'ha recuperat la seva arqueta. Si les coses no es destrueixen, acaben sortint, abans o despr¨¦s a la venda¡±, comenta Velasco, que no deixa de recordar que s¨®n diverses les sand¨¤lies de la Verge que es conserven a mig Europa. ¡°Almenys vuit, i el curi¨®s ¨¦s que no s¨®n totes de la mateixa grand¨¤ria de peus¡±. Tamb¨¦, que si s'ajuntessin totes les estelles i fragments ¡°podr¨ªem formar 35 creus de Crist¡± i que s'han comptabilitzat fins a 14 cranis de Sant Joan Baptista al segle XV. ¡°Les rel¨ªquies generaven molt moviment de gent cap als llocs que les conservaven, i per tant, molts beneficis¡±. En tot cas, afirma Velasco: ¡°Avui, Caresmar seria feli?¡±.