Els barris ¡®caramel¡¯

Com diuen al barri de Sant Antoni de Barcelona, situat entre el Raval, el Paral¡¤lel i el Gaixample, i amb el mercat que li d¨®na el nom en obres, ¡°som un caramel que el turisme ja ha comen?at a llepar¡±. Com en aquest barri, es veu al turisme com una amena?a que pot canviar la seva realitat social i econ¨°mica all¨¤ on s'implanta. El Poblenou, amb el seu aire de poble i la platja just al costat. L'entorn del Tur¨® de la Rovira, el millor mirador de la ciutat. O el Camp de l'Arpa, situant en el triangle que formen les Gl¨°ries, l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Fam¨ªlia.

Cada vegada que veuen un article period¨ªstic en el qual es qualifica al seu barri com a ¡°zona de moda¡± es posen a tremolar. No volen que en el seu entorn passi com a Ciutat Vella o altres punts de la ciutat, on, a causa de la implantaci¨® tur¨ªstica, s'ha traspassat la l¨ªnia de no-retorn. L¨ªnia que coneixen b¨¦ els barris de Ciutat Vella, malgrat els anys i anys que fa que alerta dels efectes negatius del turisme. Des de l'Associaci¨® de Ve?ns del G¨°tic, Reme G¨®mez enumera la destrucci¨® de teixit comercial i ve?nal, l'augment de preus i, per fi, l'expulsi¨® de ve?ns i comer?os que va comportar l'arribada de turistes. ¡°Perqu¨¨ sense ve?ns cert comer? desapareix i perqu¨¨ la sobreexplotaci¨® de l'espai p¨²blic afegeix pressi¨® a la qualitat de vida, tant quotidiana com nocturna¡±. G¨®mez recorda que Ciutat Vella t¨¦ una trama pensada per a la vida de segles enrere que, si amb usos del segle XX ja era tensa, amb el turisme, esclata fins que ¡°els ve?ns ens sentim acorralats¡±.

Ampliar la morat¨°ria

I qu¨¨ es pot fer? ¡°Si partim de la base que no s'ha fet res i que hi ha un munt de dades sobre les conseq¨¹¨¨ncies, no pots posar fronteres, per¨° s¨ª que pots tractar el turisme com una ind¨²stria i fixar regles i control; a m¨¦s de preguntar-se aspectes que semblen inq¨¹estionables, com on van els beneficis o quina ocupaci¨® es crea¡±. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible fixa en el seu manifest la necessitat d'ampliar la morat¨°ria hotelera de l'Ajuntament que governa Ada Colau, al conjunt de serveis tur¨ªstics. I demana limitar la capacitat de c¨¤rrega tur¨ªstica, una q¨¹esti¨® complexa.

La consci¨¨ncia sobre els efectes negatius del turisme s'est¨¦n. El bar¨°metre de la ciutat afirmava el mes de juliol que el turisme ¨¦s la tercera preocupaci¨® dels barcelonins. I l'enquesta sobre la Percepci¨® Ciutadana del Turisme indica que cada vegada hi ha m¨¦s barcelonins que consideren que viuen en un barri tur¨ªstic: en un any han passat del 33,9% de respostes al 37%.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori del Turisme Responsable de la Facultat de Turisme de la Universitat Ramon Llull, celebra la creaci¨® del Consell de Turisme, ¡°com a marc de governan?a davant les pressions que suposen per a l'Administraci¨® l'enfrontament entre ve?ns i agents tur¨ªstics¡±.

Jordi Ficapal creu que el turisme ha de generar valor p¨²blic i repartir les c¨¤rregues i beneficis que comporta la seva activitat. I alerta d'una ¨²ltima q¨¹esti¨®: ¡°Lamentablement, la responsabilitat ¨¦s dels ve?ns, o d'alguns quan deixen d'anar a l'adrogueria o lloguen el seu pis a turistes, en els canvis que sofreixen els seus barris¡±.

Sant Antoni. Al costat del barri del Raval, amb un quil¨°metre quadrat i 39.000 habitants, va rebre la primera onada expansiva de la morat¨°ria d'obertura d'apartaments tur¨ªstics a Ciutat Vella. La seva ubicaci¨® estrat¨¨gica?i la perspectiva de m¨¦s revaloraci¨® amb la reforma del mercat municipal t¨¦ en suspens la plataforma Fem Sant Antoni. ¡°El mercat t¨¦ una funci¨® comunit¨¤ria, si ens passa com en la Boqueria, ens carreguem el barri¡±, diu Enric B¨¢rcena. El preocupa ¡°la substituci¨® d'usos ciutadans o ve?nals per uns altres m¨¦s rendibles per¨° que s¨®n depredadors de l'espai ve?nal¡±. I tamb¨¦ que ¡°la densitat al barri ¨¦s tan alta que molts ve?ns no noten la pres¨¨ncia de pisos i hotels, perqu¨¨ els turistes no es queden al barri, no ocupen l'espai p¨²blic¡±.

Poblenou. A m¨¦s de la proliferaci¨® d'hotels i apartaments, el principal problema que denuncien els ve?ns del barri ¨¦s la massificaci¨® de l'emblem¨¤tica Rambla. Ho explica Sergi Salam¨¦, que reclama una ¡°ordenaci¨® singular, perqu¨¨ l'ocupaci¨® de l'espai p¨²blic ¨¦s brutal¡±. Relata que els ve?ns ¡°no poden descansar a les nits, que no hi ha espai per circular i que, encara que sobrepassen el nombre de taules autoritzades, les terrasses prefereixen pagar multes¡±. ¡°La Rambla era un lloc de trobada al barri i s'ha convertit en un lloc per a turistes¡±, afirma i afegeix que als carrers adjacents a l'eix viari principal s'ha registrat tamb¨¦ una pujada de preus que ha expulsat a locals emblem¨¤tics, com el Casal Octubre, que ara ¨¦s ¡°una botiga?fashion¡±.

Guinard¨® i Can Bar¨®. ¡°Hem estat una zona tradicionalment abandonada per l'Administraci¨®, i ara justament aquesta deixadesa ¨¦s l'excusa per fer obres... per posar catifes vermelles als turistes¡±, perqu¨¨ arribin al que aqu¨ª tothom coneix com els b¨²nquers, el Tur¨® de la Rovira.

Ho explica Kim Linares, de l'Assemblea Social del Guinard¨® i Can Bar¨®. Relata com proliferen els apartaments, com s'apuja el preu dels lloguers i la por al fet que privatitzin l'espai p¨²blic, com ha passat amb el Park G¨¹ell o l'Hospital de Sant Pau. ¡°Hem vist el que passa en altres barris i no volem arribar tard, hi som a temps¡±, afirma Linares.