Les mesures que ha pres Fran?a despr¨¦s dels atacs del ¡®Charlie Hebdo¡¯

Els atacs terroristes a Par¨ªs han coincidit amb el primer dia de l'alerta policial especial llan?ada per la Cimera del Clima que se celebrar¨¤ a Par¨ªs entre el 30 de novembre i l'11 de desembre. Des d'aquest divendres, i durant un mes, Fran?a ha deixat en suspens l'Acord de Schengen i ha restablert controls fronterers. Aquesta no ¨¦s la primera mesura antiterrorista despr¨¦s dels atemptats de Charlie Hebdo, i es calcula que les mesures extres de seguretat que es despleguen al pa¨ªs, amb uns 10.000 policies i militars als carrers, costen un mili¨® d'euros al dia.

Dues setmanes despr¨¦s dels atemptats gihadistes de Par¨ªs, que van deixar 17 v¨ªctimes, Fran?a va anunciar que refor?aria amb capital hum¨¤ i material la seva lluita antiterrorista. Entre les mesures destacaven la creaci¨® de 2.680 llocs en tres anys en la lluita contra el terrorisme, i una inversi¨® de 425 milions d'euros en equipament. Per completar el refor?, el Govern va presentar al mar? una llei per regular les actuacions dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia, en particular les escoltes telef¨°niques i el control d'Internet. Hollande va anunciar a l'abril l'augment del pressupost de Defensa (31.400 milions d'euros anuals).

Els serveis de seguretat des de llavors disposen de 1.400 llocs de policia addicionals, 1.100 dels quals destinats a ¡°unitats d'intel¡¤lig¨¨ncia encarregades de lluitar contra el terrorisme¡± ¨Centre els quals, 500 agents es van sumar als 3.200 actuals de la Direcci¨® General dels Serveis d'Interior¨C, 950 al Ministeri de Just¨ªcia, 250 al de Defensa i 80 al de Finances, 70 dels quals per vigil¨¤ncia de duanes.

El president, Fran?ois Hollande, tamb¨¦ va decidir mantenir 7.500 llocs de militars dels 34.000 que havien d'anul¡¤lar-se abans del 2019. Despr¨¦s dels atemptats, les Forces Armades van ser mobilitzades a l'exterior per lluitar contra el terrorisme (9.000 soldats) i en la vigil¨¤ncia dels llocs sensibles en territori nacional, en el marc del pla antiterrorista Vigipirate (10.500 militars). Es va decidir la inversi¨® de 233 milions d'euros destinats a Interior i de 181 a Just¨ªcia per comprar material com armilles antibala, cascos i vehicles per als agents encarregats de les vigil¨¤ncies. L'esfor? pressupostari que, incloent les despeses en personal, suposa 735 milions d'euros en tres anys, Valls va assegurar que ¡°ser¨¤ compensat per estalvis [¡­] en el conjunt de la despesa p¨²blica, any rere any¡±. ¡°Es tracta d'un esfor? enorme per¨° indispensable¡±, va anunciar al mar?, en el moment d'aprovar el paquet.

Llavors, el primer ministre va assegurar que 3.000 persones requereixen vigil¨¤ncia a Fran?a: uns 1.300 francesos o estrangers de tornada de la gihad a S¨ªria i l'Iraq o encara all¨¤, als quals se sumen els involucrats en grups gihadistes d'altres pa?sos, com el Pakistan o el Iemen, i gaireb¨¦ un miler de vinculats al cibergihadisme.

Els serveis secrets

Al maig es va aprovar que els serveis secrets francesos tinguessin amplis poders per rastrejar la xarxa i interceptar comunicacions telef¨°niques i cibern¨¨tiques. Per aix¨°, en tenen prou amb autoritzacions del primer ministre, per¨° sense control judicial. El Govern va presentar la llei com a ¡°necess¨¤ria¡±, mentre que per a nombroses associacions de defensa dels drets es tractava d'una llei ¡°lliberticida¡±. Fins llavors, les actuacions dels espies es regien per una llei del 1991.

La modificaci¨® legal tamb¨¦ va permetre l'¨²s de sistemes anomenats Imsi Catcher, mitjan?ant els quals els espies podran captar i registrar totes les dades de tel¨¨fons o ordinadors de sospitosos, per¨° tamb¨¦ de tota persona que es trobi a diversos centenars de metres a la rodona. La instal¡¤laci¨® de balises de seguiment en autom¨°bils, la col¡¤locaci¨® de micr¨°fons en llocs privats o, en cas que es consideri necessari, l'entrada a domicilis, tamb¨¦ estar¨¤ permesa amb una autoritzaci¨® administrativa, sense intervenci¨® dels jutges.

En casos urgents, els espies poden fins i tot actuar immediatament i comunicar despr¨¦s la seva acci¨®. La llei va crear tamb¨¦ un fitxer en el qual, durant 20 anys, figuraran els condemnats o imputats per terrorisme.