¡°Els remataven a la vorera¡±

En Jean-Luc els va veure la cara perfectament. Eren just sota la seva finestra. Eren ¡°molt joves¡± i portaven cadascun un kal¨¤ixnikov. En va poder veure dos, tot i que potser n'hi havia un altre. Sap segur que no portaven cinturons amb explosius i sap tamb¨¦ que no van aixecar el dit del gallet en cap moment, com si no s'anessin a acabar mai les bales. ¡°Durant quatre minuts no van deixar de disparar. Era una massacre. Quan aconseguien alg¨², el remataven a la vorera amb diversos trets m¨¦s¡±, recorda a la porta del Caf¨¦ Le Belle ?quipe, lloc on van morir 18 persones a mans dels terroristes.

Torniquets amb una samarreta. En Jean-Luc viu just al pis de dalt del caf¨¨ i recorda com a les 21.34 de divendres, mentre veia la televisi¨®, van comen?ar els trets al carrer. Les bales rebotaven contra totes bandes (dissabte encara es podien veure desenes d'orificis als aparadors propers) i els cad¨¤vers van comen?ar a amuntegar-se a la vorera del bar. ¡°Vaig baixar corrents. Em vaig treure la samarreta i la vaig utilitzar per fer alguns torniquets. Vaig fer el que vaig poder, jo em dedico a la seguretat i tinc alguns coneixements¡±, s'excusa. Al seu costat, la seva filla continua en estat de xoc i no pot contenir els tremolors.

Buscant refugi. L'atac al Belle ?quipe va ser dels m¨¦s sagnants la nit del divendres. Moltes de les v¨ªctimes es van veure acorralades, d'altres van aconseguir fugir cap a les porteries properes. La Berta i la Lena tenen 18 anys i viuen a la cantonada del local. Van sentir les r¨¤fegues de trets de seguida. ¡°La gent va comen?ar a c¨®rrer cap als portals i suplicava que els deix¨¦ssim entrar per protegir-se dels terroristes. Sentim trets durant 30 minuts¡±, recorda Berta, una estudiant basca resident a Par¨ªs. Amb ella, el dissabte a l'hora de dinar, encara hi havia amics i familiars de v¨ªctimes que ploraven desconsoladament amb l'altar de veles improvisat que la gent havia posat a la porta del bar. Encara no es creien el que havia passat.

¡°Vaig pensar que la meva germana era morta¡±. A 1,5 quil¨°metres d'aqu¨ª, al bar Carrillon, Alejandra Mallol, auxiliar de vol espanyola, prenia divendres una cervesa amb la seva germana. Havien arribat sobre les 21.20, i pocs minuts despr¨¦s va arribar l'olor de p¨®lvora, el fum i les r¨¤fegues de trets. ¡°A fora hi havia molt¨ªssima gent. Primer van comen?ar a disparar contra tots ells. Dins tothom es va llan?ar a terra, jo vaig aconseguir passar a l'altre costat de la barra per protegir-me¡±, explica. Aqu¨ª va perdre de vista a la seva germana, que es va quedar estesa a terra entre la multitud. Mentre van durar els trets es va fer el silenci. ¡°Venien de fora, per¨° les explosions retrunyien a l'orella com si el terrorista estigu¨¦s dins. Vaig mirar cap a on era la meva germana i hi havia un petit toll de sang. Per un moment vaig pensar que era morta¡±.

Quan es van acabar els tirotejos, van comen?ar els crits i van comen?ar a sentir-se els noms propis dels amics i familiars, que la gent cridava per esbrinar si es trobaven b¨¦. Tothom buscava alg¨². L'Alejandra va sentir la veu de la seva germana de seguida, per¨° van estar una estona tombades. Ning¨² s'atrevia a aixecar-se. ¡°El noi que ten¨ªem al costat estava destrossat. Un altre tenia una canonada de bala en la cama, un altre al costat¡­ Ning¨² es posava dret al principi¡±, diu Mallol, encara molt consternada pel que va viure per¨° ja de tornada a casa seva, a Alacant.

La cara del mal. Els dos assaltants que van atacar el Carrillon van rec¨®rrer el carrer que separa aquest bar del restaurant Petit Cambodge, a la zona del canal de Saint Martin. Van disparar contra tots els que van trobar pel cam¨ª, van crivellar la gent que era a la terrassa i a les primeres files de l'interior dels locals. Hi van morir 14 persones. Marie Lours, una ve?na que va presenciar aquest atac des de la dist¨¤ncia i que es va apropar l'endem¨¤ a la sala Bataclan amb un ram de flors, ho recordava aix¨ª: ¡°No m'ho podr¨¦ treure mai del cap. ?s la cara del mal. ?s l'horror absolut¡±.