Ciutat intel¡¤ligent, ciutat compartida

Creix l'inter¨¨s per les ciutats com a espais d'innovaci¨® tecnol¨°gica i d'experimentaci¨®, en moments en qu¨¨ cal repensar els formats tradicionals d'activitat econ¨°mica. El m¨®n ¨¦s cada vegada m¨¦s urb¨¤. El 2030 dues terceres parts de la humanitat viuran en ciutats. Les megaurbs ja no creixen com abans, per¨° ara augmenten de poblaci¨® les ciutats de mida gran i mitjana. En aquest context d'alta densitat i de forta pres¨¨ncia simult¨¤nia de problemes i oportunitats, les possibilitats d'implementar els avan?os tecnol¨°gics s¨®n innegables. A m¨¦s, el gran avantatge ¨¦s que el que ¨¦s local ¨¦s el m¨¦s global. Si penses en temes, per exemple, de seguretat urbana, de residus o de mobilitat, f¨¤cilment el que apliquis o venguis en una ciutat ho pots acabar utilitzant en d'altres. S'obren moltes portes per repensar processos i estructures. Canvis que deixaran obsoletes certes empreses i activitats que no trobin el seu lloc en aquests nous escenaris, per¨° que obren molt¨ªssimes oportunitats per a d'altres.

El concepte de?smart city ha estat, en aquest sentit, capa? de recollir i incorporar aquestes potencialitats i promeses. Suggereix canvi i superaci¨® del model fordista. Promet noves solucions a vells problemes de les ciutats, per¨° alhora (com altres conceptes de moda) ¨¦s prou ambigu per servir de coix¨ª al que cadasc¨² pretengui. El que va quedant clar ¨¦s que en els ¨²ltims anys, el lideratge i la inversi¨® v¨¦nen de la banda de l'oferta, del costat de les grans corporacions que han apostat per sistemes avan?ats d'informaci¨® i tecnologies de la comunicaci¨® i que ara inverteixen en la Internet de les coses. Moltes ciutats han acollit amb entusiasme aquesta perspectiva, en entendre que aquest ¡°solucionisme tecnol¨°gic¡± els permetia sortir o prometre sortir de situacions de bloqueig o enfrontar-se de manera aparentment innovadora a problemes enquistats. Aquesta setmana comen?a a Barcelona un nou i gran congr¨¦s sobre el tema. Un congr¨¦s que cada any augmenta el nombre d'empreses, experts i ciutats presents i interessades.

Ara com ara, el model de smart city?s'ha consolidat en una imatge de lideratge tecnol¨°gic en la qual predomina una l¨°gica que qualificaria de notablement jer¨¤rquica, centralitzada, tecnocr¨¤tica i corporativa. M¨¦s centrada en resultats que no pas en processos. La perspectiva dominant apunta a una nova gesti¨® urbana amb tres valors clau: m¨¦s efici¨¨ncia, m¨¦s seguretat i m¨¦s sostenibilitat. Aix¨° es concreta en programes que busquen reduir la despesa energ¨¨tica, millorar la gesti¨® de residus, afavorir la reducci¨® de consum d'aigua, facilitar millores en la mobilitat urbana i ajudar que hi hagi m¨¦s prevenci¨® dels delictes a l'espai p¨²blic. Tot molt prometedor i alhora molt pol¨ªticament neutral. Aparentment tots guanyen, ning¨² perd. La veritat ¨¦s que no hi ha hagut, m¨¦s enll¨¤ de la ret¨°rica i d'experi¨¨ncies limitades, massa espai perqu¨¨ els ciutadans expressin el que volen, com utilitzen o com poden utilitzar aquesta tecnologia de manera aut¨°noma i transformadora, o com evitar els riscos sobre privadesa i llibertat que aquestes innovacions generen. I, en canvi, veus m¨¦s cr¨ªtiques apunten que de moment aquestes novetats augmenten el consumisme i la depend¨¨ncia de les institucions cap a les empreses prove?dores.

Per¨°, hi ha alternativa? El que sembla aconsellable ¨¦s buscar propostes i explorar nous camins des de l¨°giques de sistema obert, amb participaci¨® directa de la gent, buscant que la tecnologia serveixi per refor?ar la democratitzaci¨® de la ciutat i dels mateixos recursos tecnol¨°gics. No es tracta de prescindir de l'entorn empresarial. Del que es tracta ¨¦s d'apostar per propostes tecnol¨°giques valentes, anant m¨¦s enll¨¤ de les alternatives que no canvien les l¨°giques de fons dels temes que afirmen voler resoldre i que tampoc faciliten l'apropiaci¨® ciutadana d'aquestes noves oportunitats. Podem implicar la gent en els processos de disseny i creaci¨®, relacionant m¨¦s b¨¦ necessitats i eines? ?s possible que la gran quantitat de dades i informaci¨® que la ciutat i les seves gents generen, puguin ser aprofitades per tots per millorar la vida del conjunt? Internet permet ciutats intel¡¤ligents que sorgeixin de la intel¡¤lig¨¨ncia compartida pels seus habitants. Ning¨² millor que ells per innovar i millorar. Ciutadans intel¡¤ligents en una ciutat compartida. Democr¨¤tica.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB