La Barcelona de la guerra, segons P¨¦rez de Rozas

L'Ajuntament de Barcelona va tenir ull cl¨ªnic ¨Ci pol¨ªtic¨C el 1931 quan va decidir crear Cr¨°nica Gr¨¤fica per donar fe fotogr¨¤fica de la ciutat, de la vida social i dels canvis que arribarien gr¨¤cies a la recentment proclamada Segona Rep¨²blica. Compte, tradici¨® ¨Cdes del 1919 ja tenia un incipient arxiu fotogr¨¤fic¨C i una subvenci¨® de cinc mil pessetes de la Generalitat de Catalunya que va fer possible organitzar-ho. Un dels fot¨°grafs que va generar milers d'imatges que es van incloure en la Cr¨°nica Gr¨¤fica va ser Carlos P¨¦rez de Rozas, el patriarca de la saga period¨ªstica, que ja havia treballat per l'Ajuntament el 1922, per reflectir la transformaci¨® de la ciutat que es preparava per a la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Universal del 1929. Quan aquesta va arribar, P¨¦rez de Rozas va ser autoritzat, juntament amb Andreu Puig Farran, a muntar un estudi fotogr¨¤fic en el recinte firal. ¡°Cobraven tres pessetes per c¨°pia i van arribar a fer-ne 90.000 de la cr¨¨me de la cr¨¨me barcelonina¡±, explica el llibre que s'ha editat amb motiu de l'exposici¨® P¨¦rez de Rozas. Cr¨°nica gr¨¤fica de Barcelona (1931-1954), organitzada a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona i comissariada per Andr¨¦s Antebi, Pablo Gonz¨¢lez i Teresa Ferr¨¦.

Rep¨²blica, Guerra Civil i primers anys de la postguerra s¨®n els tres espais de l'exposici¨®. Per¨° els fons de la mostra ¨Cintegrada per 123 fotografies i 600 m¨¦s que es poden visualitzar en tres plataformes digitals¨C in¨¨dits s¨®n els del per¨ªode de la guerra, de les col¡¤lectivitzacions ¨Cper exemple, d'unes ind¨²stries l¨¤ctiques el juliol del 1937, una altra imatge d'una assemblea del PSUC l'abril del 1938 o la d'un homenatge a Buenaventura Durruti el juliol del 1937¨C i dels bombardejos durant la guerra. Fotografies que s'han descobert en la investigaci¨® feta sobre les 800.000 imatges que constitueixen el fons P¨¦rez de Rozas i que va ser cedit per la fam¨ªlia a l'Ajuntament.

¡°Si no fos per ells, aix¨° no s¡¯hauria pogut fer mai¡±, repetien emocionats Emilio i Carlos P¨¦rez de Rozas ¨Cn¨¦ts del patriarca¨C en l'obertura de l'exposici¨®, que es podr¨¤ veure fins al 21 de maig. ¡°Moltes les hem pogut datar i identificar perqu¨¨ es van publicar en diaris de l'¨¨poca, com Umbral i Solidaridad Obrera, i les hem pogut acarar a l¡¯arxiu hist¨°ric de la ciutat¡±, explicava Ferr¨¦.

Fotografies que reflecteixen amb una gran claredat la Barcelona de la Rep¨²blica versus la dels primers anys del franquisme. Si a una banda pot veure's una festiva manifestaci¨® antifeixista de dones de les joventuts femenines l'abril del 1934; a l¡¯altra banda del passad¨ªs, s¡¯hi contraposa la imatge de rostres seriosos, de dones, tamb¨¦, en estricta formaci¨® en l'acte de jurament de les Flechas femenines que P¨¦rez de Rozas va fer l'octubre del 1939.

Imatges amb una gran quantitat de cares, rostres que miren a la c¨¤mera en actes de ciutat ¨Cde tot mena, des de manifestacions, festes, carnestoltes, fins a una incre?ble entrevista a un domador a la g¨¤bia del circ amb el lle¨® al costat¨C que ara es podrien identificar. Almenys, aix¨° ¨¦s el que pret¨¦n Jordi Serchs, director de l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic, que ha impulsat la mostra en versi¨® web perqu¨¨ el que vulgui pugui aportar informaci¨® sobre les imatges.

P¨¦rez de Rozas (avi) va fer fotos durant la dictadura de Primo de Rivera; despr¨¦s, en la Rep¨²blica ¨Cen el camp del fotoperiodisme, com Agust¨ª Centelles¨C; durant la Guerra Civil, tamb¨¦ per la CNT, i despr¨¦s ja en el franquisme i fins el 1954, quan va morir cobrint l'arribada del navili Seminaris a Barcelona amb repatriats de la Uni¨® Sovi¨¨tica.

No treballava sol, ho feia en equip, amb dos dels seus germans ¨CKike i Manolo¨C perqu¨¨ els milers de fotografies de la ciutat que feia ¨Cles millors eren per al servei municipal de Cr¨°nica Gr¨¤fica¨C?tamb¨¦ es publicaven en premsa. Despr¨¦s se sumarien dos dels fills del patriarca a la saga de fot¨°grafs. Tots treballaven a casa, en un pis de la ronda Universitat: ¡°All¨° era una bogeria, treballaven els 365 dies de l'any. El tel¨¨fon no deixava de sonar mai¡±, recordava Carlos P¨¦rez de Rozas, n¨¦t de l'iniciador de la saga.