Prostituci¨® ¡®volunt¨¤ria¡¯

Tenint en compte que la prostituci¨® ¨¦s una pr¨¤ctica multisecular, habitualment s'argumenta que ¨¦s in¨²til que els poders p¨²blics l'abordin perqu¨¨ sempre ha estat aix¨ª, i aix¨ª ser¨¤. Aquest fatalisme era criticat fa poc per I?aki Gabilondo, que va dir que ¡°tamb¨¦ l'esclavitud va ser considerada durant segles una pr¨¤ctica integrada en la l¨°gica de la vida, i no diguem en la l¨°gica econ¨°mica¡±. Tant ¨¦s aix¨ª que la nostra primera Constituci¨® democr¨¤tica, el 1812, a l'article 5, encara reconeixia l'exist¨¨ncia de l'esclavitud, atorgant la condici¨® d'espanyols ¡°als homes lliures, i als lliberts des que adquireixin la llibertat a les Espanyes¡±. L'esclavitud va perdurar a la prov¨ªncia espanyola de Cuba fins a la llei de 13 de febrer del 1880, quan ja havien passat 17 anys des de l'abolici¨® americana de Lincoln. T¨¦ ra¨® Gabilondo, hauria d'arribar un dia en qu¨¨ es parl¨¦s de l'explotaci¨® de la prostituci¨® en pret¨¨rit.

Avui, l'exercici lliure de la prostituci¨® no pot comportar cap retret, ni moral ni penal, dels poders p¨²blics. I a l'extrem oposat, la submissi¨® coactiva, f¨ªsicament violenta, a una persona perqu¨¨ es prostitueixi en benefici de l'agressor, mereix el retret moral i penal m¨¦s sever. Entre els dos espais de plena llibertat i plena opressi¨® hi ha un ¨¤mbit inacabable de sup¨°sits.

Un dels m¨¦s caracter¨ªstics ¨¦s el de la ind¨²stria prostibul¨¤ria, basada en l'acceptaci¨® de les persones prostitu?des, acceptaci¨® derivada generalment de viol¨¨ncies precedents, indefensi¨® i dificultats econ¨°miques o socials. A aquests sup¨°sits es referia el Codi Penal en castigar qui ¡°es lucri explotant la prostituci¨® d'una altra persona encara que tingui el seu consentiment¡±. D'acord amb aquesta previsi¨® penal es va iniciar a Barcelona una complexa i perllongada investigaci¨® judicial que va descobrir una m¨²ltiple implicaci¨® de policies i responsables als macrobordells Riviera i Saratoga, a Castelldefels.

Les dones explotades en aquests prost¨ªbuls no eren impel¡¤lides a ficar-se al llit amb els clients mitjan?ant for?a f¨ªsica, per¨° patien una situaci¨® d'indefensi¨® sociol¨°gica i un r¨¨gim de disciplina laboral rigorosament coactius, amb tot el que pogu¨¦s tenir de depressiu per a la dignitat personal. Havien de ser all¨¤ durant tot el temps d'obertura al p¨²blic (des de les cinc de la tarda fins a les quatre de la matinada); les allotjades, que pagaven 80 euros per dormir i per l'alimentaci¨® durant aquest horari, no podien disposar de la seva habitaci¨®, ja que tots rotaven en l'atenci¨® als clients; els serveis es prestaven obligat¨°riament segons les indicacions del club.

Segons l'Audi¨¨ncia de Barcelona, les dones no eren efectivament lliures. La seva explotaci¨® era delictiva. Va dictar una sent¨¨ncia severa, que a m¨¦s constitu?a un advertiment exemplar per a altres s¨°rdids negociants prostibularis, i sobretot per a altres funcionaris eventualment proclius a la corrupci¨®.

El Tribunal Suprem tenia diverses possibilitats d'interpretar la llei aplicable. Hauria pogut fer-ho com l'Audi¨¨ncia de Barcelona, per¨°, amb una deplorable fredor tecn¨°crata, va preferir revocar-la, engegant en orris aquella condemna exemplar. El Tribunal reconeixia que en la immensa majoria dels casos, les dones que troben el modus vivendi en el comer? sexual amb el propi cos procedeixen de mitjans marginals en extrem, amb prefer¨¨ncia de l'anomenat Tercer M¨®n. Reconeixia que devien estar, amb tota probabilitat, mogudes per una necessitat de car¨¤cter socioecon¨°mic, i que aix¨° tamb¨¦ les feia especialment vulnerables. Reconeixia igualment la disciplina empresarial i els detalls del seu rigor. Per¨° com que no va haver-hi accions violentes, intimidat¨°ries o d'ab¨²s d'autoritat, tota la resta era, pel Tribunal Suprem, irrellevant. Les dones que prestaven all¨¤ els seus serveis, encara que mogudes per condicionaments socioecon¨°mics, havien anat al club ¡°de forma jur¨ªdicament volunt¨¤ria¡±.

Vegem qu¨¨ vol dir amb aquesta retor?ada frase. El Suprem vol dir que no estaven als bordells volunt¨¤riament, segons criteris socials, econ¨°mics i psicol¨°gics, per¨° que aix¨° ¨¦s irrellevant. Per ell, hi estaven de forma volunt¨¤ria ¡°jur¨ªdicament¡±, i per tant no eren explotades, de manera que els seus explotadors no van delinquir, excepte algun delicte menor per suborns o propines a policies corruptes. Amb aquesta escandalosa suplantaci¨® de la realitat veritable per la realitat jur¨ªdica, el Tribunal Suprem escandalitza els ve?ns de Castelldefels i la immensa majoria de funcionaris policials honestos, incentiva les pitjors pr¨¤ctiques empresarials, dilapida els esfor?os contra una de les formes m¨¦s odioses de viol¨¨ncia contra la dona i desprotegeix les dones m¨¦s desvalgudes del Tercer M¨®n malgrat recon¨¨ixer que s¨®n especialment vulnerables. Enhorabona, senyories.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya