Units en defensa del mur

Al carrer Consellers, a Ciutat Vella, hi ha un mural que ha anat creixent des del 2010. Durant aquests anys ha servit de llen? i escenografia per a concerts i representacions d'artistes de carrer i ciutadans espontanis. Com tot lloc m¨¤gic, t¨¦ un guardi¨¤, Fabio de Minicis, argent¨ª de naixement i barcelon¨ª d'adopci¨®, que va instal¡¤lar el seu taller just darrere fa tres anys. El mur presideix un petit solar de tres metres per quatre que ha estat venut perqu¨¨ s¡¯hi construeixi una casa.

De Minicis ha fet un crit d¡¯alerta i immediatament artistes i ve?ns s'han mobilitzat i al Facebook ja hi ha aparegut la p¨¤gina Defensa del mur del Born, que relata la seva hist¨°ria. ¡°El projecte [de la construcci¨® de l'habitatge] es va aprovar al setembre i l'Ajuntament va decretar que el mural no t¨¦ valor art¨ªstic, per la qual cosa podem fer el que vulguem. Construirem un edifici de quatre pisos molt petits i de moment protegirem el mural perqu¨¨ eventualment es pugui mantenir a l'entrada¡±, ha assegurat a aquest diari l'arquitecte ?ngel Toyos Buigues, assessor del projecte, que dirigeix l'arquitecte Salvador Llobet. ¡°Tant si es destrueix com si es tanca en una casa privada, el mural deixar¨¤ de tenir la funci¨® d'espai obert per a la lliure expressi¨®, a la disposici¨® de la gent¡±, indica De Minicis, conegut per les seves obres basades en les lletres de l'alfabet i com a fundador del projecte col¡¤laboratiu Lost and Font, l¡¯objectiu del qual ¨¦s crear una tipografia, a partir d'imatges la forma de les quals suggereix una lletra o un nombre.

Nascut com a art ef¨ªmer i espontani, sense pretensi¨® de permisos ni protecci¨®, l'art urb¨¤ reivindica cada vegada m¨¦s un estatus de vegades contradictori amb la seva pr¨°pia naturalesa. Mentre que amb l'art p¨²blic antic els par¨¤metres s¨®n m¨¦s senzills i clars, amb el contemporani la cosa canvia. Qui avalua el valor art¨ªstic d'un mural? I segons quins criteris? Potser no totes les intervencions del mur de Consellers mereixen l'ep¨ªgraf d'obres d'art, per¨° totes s¨®n expressions de la creativitat contempor¨¤nia.

¡°Els murals han de ser tractats com a art i aix¨ª ho farem. Estem establint unes plataformes mediadores de manera que el sector es pugui autoregular com fan els m¨²sics del metro¡±, ha explicat a aquest diari Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament, que est¨¤ conversant amb col¡¤lectius com Rebobinart, perqu¨¨ actu?n de mediador entre els creadors i el districte, i Murs Lliures, perqu¨¨ s'encarreguin de la selecci¨® d'artistes. ¡°Som favorables a l'ocupaci¨® de l'espai p¨²blic a trav¨¦s de l'art i cal trobar formes de regular-la i protegir els artistes i el seu dret a expressar-se. En aquest moment hi ha diverses situacions similars i estem buscant espais on traslladar aquests murs¡±, afegeix Sureda, indicant que el tema del mur del Born est¨¤ en una situaci¨® complicada, per¨° no resolta.

Malgrat haver estat objecte de congressos, cursos i debats, l'art urb¨¤ segueix sense resoldre les seves contradiccions i sense obtenir la consideraci¨® que mereix. ?s d'aquests dies tamb¨¦ el cas d¡¯El pet¨® de la disc¨°rdia, un mural que retrata el primer ministre grec Alexis Tsipras i la cancellera alemanya Angela Merkel fent-se un pet¨®, fet a Atenes per l'artista itali¨¤ establert a Barcelona JupiterFab. La imatge, que simbolitza la decepci¨® pels acords entre els dos pa?sos despr¨¦s del refer¨¨ndum del 5 de juliol, va donar la volta al m¨®n i va ser utilitzada com a il¡¤lustraci¨® per innombrables diaris, incl¨°s EL PA?S, sense que cap es preocup¨¦s per recon¨¨ixer l'autoria de l'artista en els cr¨¨dits de la foto. ¡°Els que treballem al carrer no estem preocupats per vendre. El nostre ¨²nic guany ¨¦s la visibilitat i que es reconegui el valor art¨ªstic de la nostra obra¡±, conclou JupiterFab.