Moments amargs i plaents

Miquel de Palol (Barcelona, 1953) ¨¦s un autor prol¨ªfic. La simple enumeraci¨® dels llibres que ha publicat, alguns de bastant voluminosos, ultrapassaria els l¨ªmits d¡¯aquest article: de poesia, sobretot en els anys setanta i vuitanta; de narrativa, d¡¯en?¨¤ dels noranta, i tamb¨¦ d¡¯assaig, ja en aquest segle. Tot plegat caracteritzat per un inter¨¨s per la combinat¨°ria de punts de vista; una visi¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ m¨¦s aviat pessimista, que comporta certes atzagaiades d¡¯humor negre, i una sintaxi enrevessada i anacol¨²tica.

Aquest Dos cors per una b¨¨stia ¡ªs¨ªmbol de l¡¯¨¦sser que conformen dos amants¡ª que acaba d¡¯apar¨¨ixer i que va rebre el premi Jocs Florals de Barcelona 2015 ¨¦s un conjunt de 32 breus relats que de poemes en tenen nom¨¦s l¡¯aparen?a, i si hi ha algunes l¨ªnies que s¨®n versos ¨¦s nom¨¦s per casualitat; ¨¦s una opci¨® deliberada ¡ªen Els proverbis (2003) manifesta la seva discutible opini¨® que ¡°avui els recursos durs de la m¨¨trica i la ret¨°rica nom¨¦s resulten ¨²tils en clau sat¨ªrica¡±¡ª que no impedeix que ens vingui a la ment la guilla que diu que la fruita que no troba a l¡¯abast ¨¦s verda.

La veu que parla tan aviat ho fa en primera persona com s¡¯adre?a a una segona persona ¡ª¡°criatura implorant o fera impertorbable¡±¡ª, sovint sense cap signe tipogr¨¤fic que indiqui el canvi. La llengua emprada, si no fos per l¡¯ordre capgirat de moltes frases, sembla que intenta ser al m¨¤xim de col¡¤loquial, fregant a vegades la vulgaritat ¡ª¡°aquesta ¨¦s una nit per fotre-li pels descosits¡±¡ª, cosa que no impedeix que els ulls de l¡¯estimada siguin qualificats com ¡°d¡¯er¨ªnia i de m¨¨nada alhora¡± (personificaci¨® de la venjan?a i alhora nimfa al servei de Dion¨ªs, D¨¦u n¡¯hi do).

En aquest context, cada un dels textos presenta una situaci¨®, una escena d¡¯una relaci¨® amorosa, amb anades i vingudes, conflictes i embolics; ¨¦s un amor fet nom¨¦s de passi¨® que no va enlloc i comen?a i acaba en ella mateixa: ¡°L¡¯amor ¨¦s jugar brut¡±. I ens quedem sense saber si en algun moment ¨¦s tamb¨¦ jugar net, encara que sigui per variar.

Que l¡¯amor ¨¦s fet de contradiccions ¨¦s cosa sabuda: ¨¦s l¡¯odi et amo de Catul que tants altres fins avui mateix han formulat; Palol, amb una expressi¨® m¨¦s d¡¯estar per casa, en diu: ¡°quan estem millor ¨¦s quan estem pitjor¡±. L¡¯amant viu moltes vegades en un mar de dubtes, per¨° el poeta hauria de fer llum en les situacions confuses, no traslladar-les resignadament al poema. Un repertori de moments amargs i plaents, sempre envoltats d¡¯interrogants, no aporta gaire res si la conclusi¨® no va m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta banalitat: ¡°L¡¯amor com una vana resist¨¨ncia a la descomunal demolici¨® que opera el temps¡±.

Vista en perspectiva, i enmig de les dimensions colossals del cicles novel¡¤l¨ªstics com El jard¨ª dels set crepuscles (1989) o El Troiacord (2001), la poesia de Miquel de Palol, almenys la de l¡¯¨²ltim quart de segle, apareix com un breu entreteniment. Si Dos cors per una b¨¨stia ha rebut el guard¨® dels Jocs Florals de Barcelona ¨¦s m¨¦s com a reconeixement d¡¯una traject¨°ria que per les virtuts espec¨ªfiques del llibre. En l¡¯¨²ltima plana, hi ha la frase ¡°That¡¯s All Folks¡±, tal com apareixia en la imatge amb qu¨¨ acabaven les historietes de dibuixos animats de la Warner Bros (¡°Eso es todo, amigos¡±, en el doblatge espanyol). ?Ho hem d¡¯entendre com un poema visual, com una broma destinada als happy few, o m¨¦s aviat com un advertiment que no val la pena amo?nar-s¡¯hi perqu¨¨ tot plegat, la literatura i la vida, ¨¦s un joc sense cap transcend¨¨ncia? Esperem, per¨°, que no sigui un av¨ªs que no pensa reincidir en lirismes, perqu¨¨ una revisi¨® de tota la seva obra po¨¨tica, recorrent m¨¦s als ¡°recursos durs¡± que habitualment menysprea, seria una bona idea.